dimarts, 17 de juny de 2008

Vina angelet, vina aquesta nit... vina'm a veure...

Estimat germanet,
Petits records van tornant a poc a poc en mi. Petits tresors que guardaré ben aprop, perquè m’acompanyin per sempre en el meu camí.

La música... era sempre una petita discussió entre nosaltres. Tu la posaves alta, jo també, i sempre acabava venint a la teva habitació mig enfadada perquè sentia més la teva música que la meva o perquè intentava dormir. Però quan tornava a la meva habitació, em sabia greu, i acabava tornant per demanar-te perdó, i era llavors, quan m’atrevia, i t’acabava dient lo molt que t’estimava. Saps que només a tu ho he pogut expressar tant sincerament??
Tots dos sabem el que ens costa expressar els nostres sentiments, els nostres pensaments.

Cada vegada que vaig a comprar roba, o complements per la casa, penso tant amb tu... sempre que em comprava alguna cosa, sempre tenia que venir a la teva habitació i ensenyar-t’ho, per saber si t’agradava. Perquè era tant important la teva opinió?? Suposo que simplement perquè m’importaves.
Ara vaig a comprar roba sense ganes, i poques coses m’agraden. Serà perquè sé que tu no estaràs allà, esperant a la teva habitació, per saber si t’agrada??

Saps..., quan vas marxar, vaig saber que t’agradava molt el número 8, saps que és el meu número preferit??, jo no ho sabia de tu. Havíem parlat del teu verd, i del meu taronja, però mai del nostre número... Saps que quan em vaig casar, tant si com no, vaig buscar que en la data i sortís un 8?? Primer havíem decidit el 08/07/06, però com que no va poder ser, al final va ser el 28/07/06.
Pocs dies després que marxessis, amb la mama vam estar parlant de casualitats, suposo que penses tant i busques tant, que al final n’acabes trobant.
Vas néixer un dia 8, i ens vam despedir un dia 8.

I quan m’enfadava i et deia que no et feria més el berenar, que eres prou gran per fer-te’l..., i al final sempre te l’acabava fent, un suc de taronja i un entrepà..., com m’agradava cuidar-te..., fins que vaig marxar de casa.

I les nits, que em demanaves que et toques l’esquena, o el braç, o els cabells...mentres miravem la televisió, com t’agradava que te’ls toques suaument.

Vina Robert, vina, despertem per la nit, deixaré la finestra oberta, despertem i els cabells et tocaré, o l’esquena, o el braç...
Vina rei, t’estaré esperant, t’ensenyaré tot el que m’he comprat, perquè em diguis si t’agrada.
Vina angelet, vina, i si tu vols, et posaré la teva música, ben alta com a tu t’agradava.
Vina, tinc ganes d’abraçar-te, de sentir-te, de tornar-te a dir que t’estimo, i tu simplement em contestis que també.
Vina, despertem, et faré el berenar, com a tu t’agradava. Siusplau Robert, vina, la porta està oberta, necessito veure’t, necessito abraçar-te, que m’abracis un altre cop.
Vina, i somriu-me, d’aquella manera tant especial, aquella mitja rialla que tant d'amor despertava, vina, no cal que em diguis res, sense parlar, tu saps que tu i jo ens sabem comunicar.
Vina guapo, ni que sigui per un moment, vina i parlem, necessito parlar-te, necessito explicar-te tot el que porto a dins.
T’espero aquesta nit, vina’m a veure siusplau.


Mil petons estrelleta, entre per el balcó, deixaré la porta oberta.

Brígida

P.D.= Robert la foto d'avui m'agrada moltíssim, estàs guapíssim, i a més a més, te la vas fer a la meva habitació, GRÀCIES PER REGALAR-ME-LA!!

6 comentaris:

L AIAIA DE LA DUNIA ha dit...

BRIGIDA ESTIMADA, soc com sempre i per sempre l aiaia de la DUNIA, avui estàs tan dintre meu, e plorat d amor per tú i per en ROBERT ,les teus paraules mentren fins el mes profunt del meu cor,sentu cada una de ellas reflexadas amb la meva filla SANDRA, sé que lu que tú sents ELLA també o sent, i tot nosaltres
os acompanyem amb aquest camí nostre.Els hi damano a ELLS en tots moments, que estiguin emb nosaltres que com tú li dius en ROBERT vingin i ballin, sabs a la DUNIA també li agrada la musica i ballar, segur que en aquest CEL BLAU deuen ballar junts. M agrada molt escriuret emb deixes di cosses que no se com expresar a les persones q ue m envolten, podé
un día hu poge fer. Ets una persona plena d amor ,aixó en ROBERT O SAP i ven segú vindrá, el sentiràs dins teu .
Una estimada ben forta.

sandra y cris ha dit...

Estimada brígida!
Tanca els ulls i veuràs al teu germá, el veuràs i parlaràs ab ell des del cor, des de l'ànima. Avui llegia unes paraules que m'han arribat molt a dins i m'han donat esperança: Portem a dins, gravada, la necessitat de seguir en contacte amb la persona que ha marxat. Auesta és la nostra naturalesa, és i serà així. Deixem-nos de raonaments i escoles; això és lo únic que la nostra naturalesa, la nostra vida estan disposats acceptar, perquè està gravat en la part més profunda del nostre ser.
He sentit aquestes paraules molt a dins, com que tenim una abiesa interios, que la major part de la nostra vida portem adormida. Aquesta sabiesa si l'escoltem ens diu que parlem amb els nostres sers estimats, que ens escolten i fins i tot rebem la seva resposta. Com és possible?? Perquè, estimada amiga, l'amor és més fort i traspassa les barreres de les dimensions, perquè són aquí amb osaltres, encara que els nostres ulls, tan materials, no els poden veure. Però si miem amb el cor, els sentim, a que sí? Que aquesta sabiesa ens ajudi en els moments que terrenalment els trobem més a faltar, que ens ajudin en els moments que el dolor és inaguantable, ... Espero poder anar conectant amb la nostra sabiesa i així ser capaç d'aprendre a sentir a la Dunia sempre amb mi.
Un petoooooo

Brígida ha dit...

PER LA IAIA DE LA DUNIA, DE LA BRÍGIDA...
Estimada iaia de la Dunia,
pots escriure'm sempre que tu ho desitgis i vulguis, tots necessitem dir i treure coses de dins, i m'agrada que poguis fer-ho amb mi.
Cada paraula teva, cada escrit, m'omple el cor del teu amor, de la teva gran estimació cap a la teva estimada Dunia, i fas que cada dia no sigui tant dur de passar.
Gràcies per poder compartir juntes una mica aquest camí, i per fer de tant en tant de missatgera (ja saps que vull dir).
Ets una iaia encantadora, plena d'un amor sincer.

Un petó ple d'amor per tu.

Brígida

Anònim ha dit...

BRIGIDA soc la marina, la veritat és que avui quan he vist en Robert he pensat que guapo esta. es raro ,que no l hagis posat al començament.
Saps jo vaig neixer ubn 8,com tu ,i sempre que em demanen un numero dic el 8.
El meu fill,tenia només14 anys.Peró li encantava que em comprés roba i em deia que estava guapa.imaginat!
Per aixó, el primer dia que l esteve em va regalar una cosa,vaig plorar molt,doncs a part del meu home,sempre tenia en marc.
El seu color preferit era el taronge.
Jo també voldria que em donés una mostra de que esta entre nosaltres
i no aconsegueixo ,veure rés.
UN PETÓ BEN FORT. MARINA

sandra i marina ha dit...

Hola BRIGIDA soc la Sandra i la Mare ma dit que volies tindre el nostre hotmail i tan que tel donarem i tu em podes donar el teu? el meu es:


sandramila10@hotmail.com


@ aquest simbol es l'arrova del meu ordinador.

Carmen Rivera Torres ha dit...

Estimada Brígida:
No pateixis, en Robert sempre esta pendent de tu, lo que passa és que ho fa de puntetes, molt suau, perquè li encanta veure't descansar; aquesta conexió que tenim amb els que ha marxat sempre existeix, però és milt subtil, com l'aire tranquil d'una matinada d'estiú.
un gran petó