dissabte, 25 de juliol de 2009

Sense res per dins...

"Sempre amb un somriure a la cara... alegre... amb un cor immens... i amb un caràcter a admirar!!! ... així et recordo i et recordarè per sempre, Míriam."



Altre cop sentiments retornen... amb força s'arrrelen al meu cos...

Em falta l'aire... el ritme del cor descompençat, accelerat... em falta la gana... la fredor entre al meu cor... els sentiments se'm congelen... el pit se m'oprimeix... i les llàgrimes dancen lliurament per la meva carona...

La tristesa, la ràbia, l'impotència, l'indignació, l'incredibilitat... s'apoderen de mi, dels meus pensaments, del meu cos, del meu cor.

Altre cop no entenc RES, RES de RES... i m'és difícil aceptar que les coses havien d'anar així, d'aquesta manera... m'és difícil no ODIAR la vida...

No ho entenc... potser sóc massa inculta, massa petita en creixement... i la meva ment, altre vegada, s'ha tornat a tancar dintre meu...

M'és impossible pensar que ha passat altre vegada, el meu cap té encara masses barreres per poder veure més enllà.

I em pregunto... quan acabarà aquest no acabar??

M'és difícil veure fins a on puc aguantar!!!!!

Vola en llibertat Míriam!!!

T'estimo germanet.

Brígida
P.D. Sempre em quedarà el bon record d'aquell cap de setmana juntes..., i l'última conversació virtual!! Records que guardaré, com el millor tresor!!

divendres, 10 de juliol de 2009

Sentiments projectats


I al contemplar-te, així,
estirat damunt la sorra,
em transmets la teva pau,
em transmets la teva tendresa.

I així, aprop del mar,
me n’adono del que m’aportes,
del que has significat
en el meu llarg camí.

Et miro atentament,
i en la teva tranquil·litat
hi reflecteix el meu germà,
hi reflecteix la teva llum,
la seva llum.

Fils d’unió que es va entrellaçant,
tu amb ell, ell amb tu,
junts amb mi, jo amb tu,
amb la teva estimada família.

Quantes sensacions...
quantes emocions...
em transmeteu entre tots.

I és que amb tu,
hi veig el meu germà,
amb tu, experimento la pau,
la tranquil·litat, la sensibilitat,
la seguretat, la tendresa
i l’amor que fins ara i per sempre
em transmet i m’ha transmès
el meu estimat germanet.

I amb els dies,
he aprés a estimar-te,
i amb les paraules,
he aprés a escoltar-te,
i amb la teva mirada,
he aprés a mirar-te,
i així, a poc a poc,
em anat fent camí
els que ens hem quedat aquí,
tenint-vos sempre presents,
pensant sempre en vosaltres.

DAVID, et porto dins el meu cor
a través de les paraules del teu pare,
de les teves imatges, del teu somriure.

Només desitjo que tu,
que el meu germanet,
i que molts d’altres,
continueu rebent el nostre amor per vosaltres,
així com nosaltres el sentim dins el nostre cor.

Amb tot el meu amor,
intentant transmetre’t la tendresa que tu em transmets,
t’envio a través de l’aire, la meva sincera abraçada,
mimosa i dolça, cap al cel.


Brígida (germaneta d’en Robert)
-08-07-09-