divendres, 30 de gener de 2009


Robert fill fa dies que em sento que no ser cap on vaig. Desde que m'han donat l'alta del centre de dol que sembla que em falta alguna cosa. Per una part estic contenta perquè m'han ajudat a aprofundir molts sentimens i entendre que soms molts en aquet camí per agudar-nos a tirar endavant, són persones molt maques i amb un cor molt gran.
Voldria donar-li les gràcies a la teva germana per haver fet possible fer el teu bloc, ami tenir el bloc m'ha ajudat molt i m'ajuda.Tot i que jo no t'escric gaire (ja saps que jo no havia tocat mai cap ordinador)gràcies el teu bloc i l'ajuda de la teva germana m'en vaig sortint.Però si no escric, llegeixo els altres blocs de gent que com nosaltres han tingut una perdua impotant.
Des d'aquí´voldria donar les gràcies primer de tot a la teva germana Brigida per ajudar-me quan la necesitot i a totes les persones que m'han dedicat unes paraules els meus petits escrits, em reconfor-te moltíssim i també a tots els que em permeten entra els seus blocs plens de sentiments, per mi m'és de molte ajuda m'enplena molt, tot i que cada escrit que llegeixo m'agraderia dir-hi alguna cosa que s'em remou per dintre,no m'atreveixo per por de no saber expressar com voldria i tinc por de no dir lo correcta.
Un peto inmens per TU i tots els nous AMICS.
La teva MARE.

dijous, 22 de gener de 2009

07/01/2009 Pensaments

On han anat els meus sentiments de disfrutar de les coses?? Han marxat amb tu?? Quan tornaran??
Però no et vull enganyar, em sento més bé, més predisposada a enfrontar la realitat.

Em sento diferent, he canviat, tot i això, no trobo em què..., o com... només puc dir que em trobo diferent.
Vaig pel carrer i em trobo diferent, en una trobada amb la familia, i em sento diferent..., avui a nevat i a quedat el poble molt bonic, però em sento diferent. No puc gaudir de l'espectacle que ens ha deixat la nevada, només puc expressar que és molt bonic.
Avui he sentit melanconia per tu, perquè t'agradava molt la neu.

Abans de marxar, amb molta il·lusió, vares comprar-te tot l'equip per anar a la neu, i aquí ha quedat... per estrenar.


Sempre present dins els meus sentiments.

La teva mare

dijous, 15 de gener de 2009

Un nou estel que brilla en el cel...


Avui un estel,
brilla amb amor
amor que us envolta
en cada racó.
No esteu sols,
dins aquesta foscor
nosaltres, vosaltres,
junts dins la fredor.
Però em d’estar atents,
ells ens envien calor,
amb una abraçada,
amb mil i un petó

Estimats nous estels
brilleu amb amor
una bona família
necessita claror
Per veure la llum
el vostre gran amor
que dia rera dia
ens envolta a tots.

Nineta, angelet,
estimat nou estel,
abraça amb força
la teva gran família.
Envia’ls-hi molt d’AMOR.

Mil petons i abraçades per tots els estels,
i un de molt gran per tu, FADA DEL CEL!!

dimarts, 6 de gener de 2009

La nit de REIS

"Dijous, 5 de gener del 2006
ELS TRES REIS DE L’ORIENT
ORIENT 2000

Estimat Robert:

T’enviem aquesta carta per disculpar-nos i explicar-te el que ens ha passat aquest any, perquè el teu regal no arribi a temps.

Resulta que l’any passat, quan vàrem passar a repartir els reis, vàrem tenir un petit accident, per culpa d’un d’aquests edificis tan moderns i alts que es construeixen avui dia.
Es veu que en el mapa que ens donen cada any per poder-nos moure en facilitat, aquest edifici no hi sortia perquè resulta que es va construïr il·legalment. A causa d’aquest petit accident, ens vàrem quedar sense mitja de transport per aquest any, el que comporta que aquest any anem amb carros del segle XV, perquè encara no ens tenen reparat el que vàrem xafar.

Es veu que tots els tallers mecànics especialitzats amb aquest tipus de transport, estan molt sol·licitats i recoberts de feina, i per molt que els haguem insistit amb que si no ens el reparaven, i hauria nens, adolescents i pares que es quedarien sense regal, no hi ha hagut manera. (ens sembla que tu i treballes amb un d’aquests tallers, els podries demanar la presa de part nostre???, ens agradaria que l’any quebé no ens trobéssim amb aquesta situació).

Bé continuant amb l’historia...

Doncs quan veníem cap Olot, per deixar el teu regal a casa la teva germaneta, ens hem trobat el camí tallat per la neu, i com que per molt que donéssim la volta per Amer, ens seria impossible arribar a temps, ja que el transport no es el més adient per anar ràpid (ens podríem trobar que sens trenqués a trossos i llavors impossible arribar en lloc, quan passem de 20 Km/h tot comença a tremolar, deu ni do com ens hem de veure, eh!!!), sols avisar-te que el regal t’arribarà amb uns dies de retard.

Esperem que això no et comporti cap disgust, i que un cop t’arribi el regal, que suposo que t’agradarà, ens donis un cop de mà perquè el nostre transport espacial estigui arreglat el 2006.

De totes maneres ens agradaria regalar-te,

AMOR, PAU I FELICITAT (sobretot intenta estimar-te a tu mateix, després els problemes es converteixen amb problemes més fàcils de solucionar. Sinó parla amb la teva germana, estem convençuts que esta totalment disposada a ajudar-te. Ella per molt que no t’ho digui mai, ens consta i sabem que T’ESTIMA!!!!
A VEGADES, LES COSES, PARLANT-LES AMB ALGÚ QUE T’ESCOLTI, acaben sent més fàcils d’entendre.
Pensa que les coses no són fàcils per ningú!!!!!)

Atentament, i esperant les teves disculpes,

ELS TRES REIS DE L’ORIENT "



Ai Robert!! t’enrecordes del teu inici de regal, de part meva i d’en Txema, l’últim quasi any que ens vas regalar de la teva vida aquí???
Ostres encara recordo la teva cara al llegir-la... en mica en mica, quan anaves arriban al final de la carta, els teus ulls es van humitajar... unes tímides llàgrimes es dipositaven en ells... i al acabar de llegir-la... va aparèixer el teu mig SOMRIURE... (un regal inolvidable per nosaltres!!!)
Tot i els meus dubtes de donar-te'la, per por a que em diguessis “quina tonteria”, crec, i així em va semblar veure-ho a la teva cara, et va agradar.
Avui, recordar aquesta carta, i les emocions del moment, m'alleugereixen un xic el dia.
T’estimo amb totes les meves forces germanet !!

T'envio mil petons i una abraçada ben mimosa!!

Avui, com l’any passat, el teu regal es queda aquí, ben aprop meu, dins el meu cor!!!

Brígida