dimarts, 14 d’agost de 2012

T'ESTIMO AMB TOTA LA MEVA ANIMA



La teva germaneta, sempre pensant amb tu!!!

dimecres, 7 de desembre de 2011

Un bosc ple de màgia


Amb els anys, he apres a sobreviure, a continua la meva vida, reconstruïnt-la de nou... potser per això, m'he creat un món màgic, on poder-m'hi perdre, quan et necessito sentir...

"Camino pel teu particular bosc, un bosc ple d'arbres de mil i un colors, en un matí de desembre, mentres el fred d'aquesta estació, s'instal·la dins el meu cos.

Sento un petit soroll, les fulles dels arbres al moures, una brisa suau m'envolta, fregant la duresa de la meva pell, enfredolida per l'aire que correr, per la tendre brisa, pel tocar de la teva pell.

El temps s'atura en uns instants, l'olor d'aquest bonic indret em recorda a tu, aquella dolça mirada, aquell tímid somriure, aquelles poques paraules, la tendresa, el teu saber fer.

Em giro, em dono la volta, observo tot el meu davant... la melodia de les fulles dels arbres, continua, es deixa sentir... no veig res en el present, no observo moviment, però en la poca distància, existeix una tendre força, que em desperta un gran sentiment.

Follets dansaires m'envolten, salten i ballen en el mateix temps, fent moure les fulles dels arbres, desperten l'AMOR que tinc dins.

Somio dia rera dia, amb aquest bosc ple de màgia, de colors, d'olors i d'ocells, on un follet ben dansaire, alegre i juganer, m'envolta amb l'amor dins de l'aire, em somriu per fer-se sentir."

T'ESTIMO FOLLET DEL MEU BOSC... i et sento aprop tot sovint!!!

T'enyoro tant germanet, dia rera dia recordo tots els bons moments, el tresor més bonic que jo puc tenir.

Petonicos dolços, abraçades mimoses i somriures ARC IRIS, per tu germanet, follet del meu bosc màgic!!!

UNA CURIOSITAT

Avui fa 5 anys que visc la vida, sense tenir-te al meu costat.




Aquest estiu per les vacançes em va passar una cosa molt curiosa i per mi molt emotiva,

Érem nou companys, cada dia programavem una excursio per anar a caminar, dons lo curios del cas es que de tots nou fos a mi a qui li pases i en dos excurcions diferens. Anavem caminant contemplant les flors i les papallones, que ni havien de molts colors, de sobte una papallona s'em posar al cim com es pot veure a la foto, vaig queda molt sorpresa!!! Al cap de dos dies em va tonar passar, aquest cop s'em va posar al cim del gersei més o menys a la panxa tot i que anava caminant no s'en anava.


No m'havia passat mai, però des de que no et tinc al meu costat em passen coses molt curioses.




UN PETÒ I UNA ABRAÇADA INMENSA DE LA TEVA MARE.

dimarts, 8 de març de 2011

Per molts anys GERMANET!!














Mou les fulles,
quan estigui mig adormida,
se que et mous en silenci cada dia,
però avui m'agradaria sentir-te.
Entra al meu somni, fes-ho possible,
d'aquells somnis tant reals
que a vegades em fas viure,
vull abraçar-te, vull veure't vida,
vull que em regalis el teu somriure,
el bell aroma, la teva melodia,
un escalfred, una suau brisa...
que bonic tot això seria...
que bonic tot això és...
perquè em conformo
amb la teva carícia,
el teu susurrar,
la teva alegria...

Vull enviar-te el meu missatge de cada any, però em sembla que començo entendre que els missatges que t'envio per aquest aparell material que utilitzem en vida, no t'arriben... que el número de telefon que tenies, ja no és el teu... per això simplement tanco els ulls, i només així puc visualitzar-te, i simplement obrint els braços puc arribar abraçar-te... m'agradaria tant petonejar-te, m'agradaria tant portar-te un tall de coca recent feta d'avui... però com últimament ja comença a ser un fet constant, em conformo en imaginar-te, em conformo a parlar-te des del COR, des del meu AMOR INMENS cap a tu, des de l'estimació més profunda...
T'ESTIMO GERMANET!!

i com sempre... el meu missatge començaria amb un...

"PER MOLTS ANYS GERMANET..."

i com molt sovint, arribaria cap el tard...

Per a molts és important ser els primers en felicitar a persones properes... per a nosaltres era important intentar ser els últims... perquè diuen que "les coses bones es fan esperar...", i el primer a recordar abans d'anar a dormir...

Petonicos cap a les estrelles, que avui estant de celebració!!

La teva germaneta

DIA 08-03-11

ROBERT fill havui he pensat molt en moments viscuts amb tu, bé!!!! sempre, però avui més perqué es un dia molt especial, fa 26 anys que et vaig poder abraça per primera vegada.
Anyoro l'abraçada que no ens varem poder fer, les converses quant esmorzàvem, el teu sonriure, la teva inquietud per viure, les teves il-lucions, etc, etc, etc.
Per bé que en aquets moments de la meva vida, es una anyorança més serena i més suportable.

UNA ABRAÇADA IMMENSA de la teva mare.

dimarts, 7 de desembre de 2010

Un dolor suavitzat per tu... (4anys sense tu)

Quan el cor em fa mal, tinc la sort de tenir unes boniques mans,
que amb delicadesa me'l protegeixen.
I són aquestes que al acarisiar-lo, em donen la força per continuar.
I són aquestes que, durant quatre durissims anys,
han persistit per no deixar-me ensorrar.
Et sento tant aprop germanet, el teu amor és tant proper,
que m'ès senzill somriure mentre el meu cor plora,
simplament perquè sé que estàs amb mi, molt aprop meu,
i a la vegada tant lluny...

Noto que sovint abraces el meu interior,
i em murmures per les nits "sóc aquí, sóc aquí",
com un bonic follet que s'amaga entre les fulles,
i les mou per fer-se sentir.
T'ESTIMO GERMANET!!

Gràcies per acompanyar-me en tot moment,
gràcies per seguir el meu costat.

Sé que ens tornarem a trobar
i sé que mentrestant, a mi, em toca viure la vida.

PORTO EL TEU SOMRIURE GRAVAT AL COR!!

Mil petonets de colors, follet del meu bosc!!

La teva germaneta, sempre pensant amb tu!!

QUATRE ANYS

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies,
tu ja no hi ets i el temps ara em trenscorre
entre el record de tu, que m'acompanyes
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.


Miquel Marti i pol


UN PETONAS IMMENS DE LA TEVA MARE.

dilluns, 12 d’abril de 2010

La teva presència, ben present...

( fa uns quants dies, quan el blanc de la puresa, va cobrir les nostres capes, per sentir-nos prop de tu)


Ei guapíssim,

masses dies han passat, des de l'últim escrit... si, ho sé...

a vegades, quan em paro a pensar, l'abisme que apareix davant meu, només de pensar que el temps ja torna a passar massa ràpid, m'ofega... segurament de la por a caure en les trampes que existeixen pel camí, i que ara, després de molt de treball fet, no vull, ni puc permetrem la tentació de les coses fàcils... de la comuditat... són masses passes endavant, masses coses descobertes, com per tornar enrera... t'estimo amb tota la meva essència... i el meu cor batega al ritme del teu cor... i en moments se m'apodera l'enyorança... i s'intensifica la necessitat dels 5 minuts... 5 minuts per abraçar-te... 5 minuts per observar-te... 5 minuts per mimar-te... 5 minuts per petonejar-te... 5 minuts per parlar-te... 5 minuts per sentir la teva presencia aquí i ara... però sé, que aquests 5 minuts, segurament es convertirien en poc, per donar-te tot l'amor que sento dins meu per tu, germanet... T'ESTIMO!


T'adjunto la lloança que aquest any a sortit guanyadora a l'aplec de St. Brígida, que segons la persona que la escrit (que estic del tot segura que saps de qui et parlo), NO NOMÉS FA REFERENCIA A L'ERMITA SINO AL LLOC I A RECORDS,




Des dels Pirineus a la Costa Brava,


d'est a oest sense finit,


veus la llum que mai s'apaga


reps els vents de dia i nit.


Gràcies Paco per tenir-lo tant present...
Tots et recordem, mai t'oblidem!!

La teva germaneta

dilluns, 7 de desembre de 2009

Tres anys sense la teva presència.


A PLENITUD

I si de sobte algú tanca la porta
i tot és tris i hostil, què podem fer
sinó esperar en silenci que la vida
reprengui el curs de sempre, poderosa,
i ens alliberi d'aquell fosc domini?
És en la mort on aprenem de viure,
bevent-ne el licor fort a glops lentissims,
sentint que ens incendia les entranyes
mentre ens revela tota la bellesa
d'aquell restar contra tots els designis.


Miquel Martí i Pol


Un petó immens dels teus PARES.

dijous, 3 de desembre de 2009

Un altre any passat... però diferent...

Si en aquests instants, fes un repàs d’aquest any, d’un altre any sense tu, sense la teva presència física... podria dir que el recordo PLE D’AMOR i de tendresa interior... amb la certesa de caminar pel camí que vull caminar a partir d’ara i segurament, en aquest últims mesos, amb una certa esperança... esperança cap el meu nou futur...

Si el pugues resumir amb poquetes paraules... segurament diria, que he començat a OBRIR la capseta plena de sentiments d’amor i d’estimació que he anat omplint el llarg dels anys, amagant-los, per no saber-los administrar...

Si m’hagues de sentir orgullosa d’alguna coseta... segurament seria d’haver aprés a interioritzar-te, a sentir-te tant a dins meu, que qualsevol cosa m’emociona, qualsevol petita cosa m’omple el cor de l’amor més pur que mai he sentit...

Si em quedes amb un moment del dia a dia... em quedaria amb cada matí d’aquest últims mesos... simplament perquè cada matí em desperto amb un bonic somriure, perquè el teu somriure està ocupant tot el meu cor, i és la primera imatge que m’abraça al despertar-me...

Si pugues escriure les sensacions en quatre linies... doncs, potser escriuria, que a poc a poquet, m’he anat transformant... que he aprés a mirar el meu interior sense tenir por, per reconeixer relament qui sóc, i tot i que ser que em queda encara molt treball a fer, puc dir que em sento orgullosa del meu camí fet fins ara, i estic seguríssima que TU i tens alguna cosa a veure.

Si em sabes greu alguna coseta... segurament seria l’haver-me allunyat de persones que ESTIMO amb tot el meu COR, persones que en la meva vida són MOLT IMPORTANTS, però que per fer el camí que un dia vaig decidir caminar, sé que necessitava aquesta distancia, i potser encara la continuu necessitant... però no tinc presa, sé que a poc a poquet ens anirem apropant.

Si m’hagues de quedar amb alguna cosa que he fet per mi mateixa, em quedaria amb el curs de 3 dies de l’Alba Payàs... amb l’intensitat del curs, amb l’espai de tranquilitat, de seguretat, de respecte i d’amor que varem compartir amb 25 persones. Un curs que segurament no oblidaré en la meva vida.

Si volgués recordar un bonic moment, un de molt espacial... doncs, no sabria quin triar... simplament, perquè un simple esquirol travessant la carretera davant meu, m’ha fet sentir feliç; perquè una sincera abraçada d’en Txema m’ha omplert el cor d’estimació; perquè veure els nostres pares, paset a paset, anar caminant per aquest difícil camí, agafant petitíssimes il·lusions, m’ha omplert de l’admiració més gran que pugui existir; perquè el vent fent caure les fulles a la tardor, com si el meu voltant hagues començat una bonica pluja de colors, m’ha emocionat; perquè banyar-me en un llac a 2500 metres, amb l’aigua fredíssima, m’ha despertat alegria; perquè el somriure d’un bell infant, l’Aniol, el fill dels nostres cosins, m’ha omplert de tendresa i d’estimació; perquè una conversa amb el Carles, m’ha donat l’amor de l’amistat eterna; perquè les trobades amb una bona amiga, la Sandra, m'han donat tendresa i admiració cap a la seva capacitat d'afrontar la vida; perquè una abraçada plorant amb les nostres cosines, m’ha donat consol; perquè una caminada al Pedraforca, m’ha fet exclatar d’emocions... i ara, escribint tot el que escric, i veient que encara escriuria moltíssimes coses més... parant-me a pensar en tot el que he anat passant durant l’any, sento tant dintre meu la INTENSITAT d’aquest espai de temps, un any, que m’emociono... m’emociono perquè anteriorment a la teva perdua, moltes cosetes de les que ara per a mi són tant important, no hi donava importancia... i perquè les paraules em constaten que a poc a poquet, i deixant-me sentir, he fet milers de pasets endavant...

I..., si hagues d’agrair alguna coseta algú... em dirigiria directament cap a tu GERMANET... i segurament et diria...


GRACIES PER FER-ME EL MILLOR REGAL QUE PODIA HAVER REBUT... PER DONAR-ME L’OPORTUNITAT DE CREIXER COM A PERSONA... DE POSAR-ME UN ANGELET EN EL CAMÍ, L’ALBA, QUE M’HA ACOMPANYAT I EM CONTINUA ACOMPANYANT EN AQUEST CAMINAR TANT DUR, I A LA VEGADA TANT GRATIFICANT...
GRACIES PER COMPARTIR-HO TOT AMB MI, PER ENSENYAR-ME ALTRE VEGADA, COM QUAN EREM PETITONS, QUE LES PETITES COSES, SON MOLT IMPORTANTS, I QUE SON AQUESTES QUE EL FINAL ENS DONEN L’ALEGRIA DE VIURE...



T’estimo amb totes les meves forces, amb tot el meu cor!!


La teva germaneta, aquests dies amb el cor banyat d’enyor.


P.D. ... i segurament, em deixo tantes, i tantes coses d’aquest, podria dir bonic any, que em caldria pagines i pagines de paraules... que certament, alguna seria de tristor i encara potser de rabia... moltes d’enyorança i de l’amor etern que tinc cap a tu, germanet... però que la gran majoria, continuarien sent de l’inmesa esperança que actualment existeix en el meu interior.

dissabte, 3 d’octubre de 2009

Pedraforca, una muntanya plena de sentiments

Quan per primera vegada, vas apareixer davant meu, majestuosa, elegant, diferent, va apareixer en mi la primera petita il·lusió en molt de temps, per això et vas convertir en un repte.

Dissabte, 26 de setembre, iniciava el meu petit repte, pujar el cim del Pedraforca, amb molt bona companyia.Els sentiments que vaig viure durant el dia van ser ben diversos, i difícils de descriure...

" I així, quan fàcilment la natura s'apodera de mi, quan l'inmensitat de l'univers apareix davant meu, i entre jo i el cel la distància no existeix, m'invedeix tot el teu gran amor... quan sols els peus connecten amb aquest món on ara visc, amb la terra que em separa de tu...sols en aquest moment puc sentir-te vibrar, puc sentir dins meu, que l'amor que ens uneix és tant gran, que ni tant sols la mort ens pot separar... perquè sempre queda un fil, un fil teixit de l'amor que ens tenim i ens hem tingut.

I així, al cim del bonic hombro de la muntanya, em sento lliure, i a la vegada lligada, em sento alegre i a la vegada trista, em sento gran i a la vegada tant petita...

I és que tu ets l'arbre que contemplo a l'horitzó, ets la pedra freda que em suporta, el cel blau que em somriu, la terra que poc a poquet em guia, l'ocellet que em canta cada matí, la papallona que m'acompanya... tu ets el cim de la bonica gran muntanya...

I el poder de l'esforç, de la lluita per arribar fins aquí, em fa sentir pesada i a la vegada lleugera..., i només al cim puc desfer el nus que sento dins, aquest nus que m'ofega, i simplament amb el plor del bell infant em sento lligada a tu...


GRÀCIES PER EXISTIR!! "


Gràcies a les persones que van estar al meu costat fent camí... sent com sou, el camí em va ser més fàcil... i ben bonic.



Gràcies a tu germanet, que et vaig sentir ben aprop allà al cim, on el meu cos era més aprop teu...



Brígida

dimecres, 16 de setembre de 2009

Il·lusions compartides...

Velocitat, agressivitat, atreviment, tot controlat dins un circuit... adelantaments en curses interessant, emocionants... disputes per un mundial... el mundial de motos GP... que al final, com quasi tot esport, però per part meva sense entendre gaire bé el perquè, es disputa a dins i a fora de la pista... en les curses i en les entrevistes... i és que, el periodisme és així, perquè nosaltres el fem així... què i farem, la gran majoria, necessita “el morbo” de les discussions entre pilots en la seva vida...

Crec que no és el meu cas... m’agraden les curses, les disputes dins la cursa, i l’amistat i el respecte a fora d’ella... parlem de les curses, i deixem el tira i afluixa de les indirectes, que al final alguns periodistes tradueixen directament a la seva manera, per picar un i altre, i entrar a un joc, que realment a mi em desespera... deixem-los disfrutar del mundial, que ja prou pressió tenen.
Però bé, ara no és el que m'ocupa...

Sí, germanet, sí... aquest any la il·lusió a tornat a mi, i animo i m’emociono a cada cursa, per tu i per mi... i amb la il·lusió, ha arribat les ganes d’anar al circuit... i si no ha pogut ser a Montmeló, doncs.... MARXEM A VALÈNCIA... (ningú ha dit que les il·lusions estiguin al costat de casa, i aquesta, que l’he perseguit des de fa mesos, s’ha complert sense desdir-me, que ja és molt dir...) novembre, circuit motos GP a València!!!

Només existeix un aspecte que m’entristeix... no poder-me dirigir a tu físicament, i dir-te, amb una alegria encomanable, “VOLS VENIR AMB NOSALTRES?”... suposo que m’afecta, simplement, perquè cerc que respondries afirmativament i que la meva il·lusió, també es convertiria amb la teva... però he aprés, que no per això ha de deixar de ser la meva il·lusió... el meu camí per aquesta vida continua... i sé que existiran molts moments com els que ara visc, d’alegria envoltada per una petita espina que punxa simplement perquè em deixo punxar... però és difícil no pensar amb com seria si fossis aquí... i no poder viure-ho de la manera que a mi m’agradaria, sinó d’una manera ben diferent...


M’ajudaràs a ANIMAR-LO, oi que sí... desitgem que com fins ara, continuï en la seva primera posició...

Doncs au germanet... sense més ni menys... només em queda dir-te del meu espai al teu espai... “VOLS VENIR AMB NOSALTRES???”

T’estimo amb tot el meu cor, amb tot el meu amor!!!!

Brígida
P.D. La foto, simplement em recorda, que des de petit, de ben petit, tot el que duia motor... et meravellava!!

dilluns, 31 d’agost de 2009

Sortida del mes de Juny. Cal Paller (turisme rural)

Aquets any els reis ens varen portar una papallona que ens portava un sobre amb aquet escrit:

Que el vol de la papallona us porti a un espai màgic,on la pau i la tranquil-litat que es respira ve acompanyada del silenci del seu entorn. On un, es pot sentir acompanyat per la seva naturalesa, les seves muntanyes, l'hospitalitat d'unes persones correctes, i uns animalons tranquils i dócils. On la música del vent, el cant dels ocellets i les olors de les plantes que envolten el seu entorn, es barregen causant un estat d'harmonia dins un mateix. Ens agradaria que poguéssiu experimentar un munt de sensacions, endinsar-vos en un món absent del dia a dia, del temps, de les hores, on res importa... només un mateix i l'entorn que veu el seu davant... una vall diferent... un turisme absent al turisme... on poder llegir, caminar, escriure, o simplement observar la llar de foc com crema... Que tingueu un vol agradable!!

Volem donar les gràcies a la papallona a la Brígida i en Txema per aquest vol tan meravellós.

Aquells dies ens va passar coses molt agradables, com tenir la serra del Cadí per nosaltres dos sols, el noi de la casa rural ens va deixar la clau per obrir la barrera que hi havia al camí. Vàrem pujar fins el cim amb el cotxe, teníem el Pedraforca davant nostre i vam caminar molta estona per la carena fins que el mal tems ens va fer girar, per el camí estavem acompanyats de moltes papallones, mai n'havia vist tantes juntes també varem veure molts d'isars i moltes flors.













Cada dia podíem contemplar l'aposta de sol, amb els cant dels ocells i amb la companyia d'un gat, sempre el teníem al nostre costat, inclos un dia se'm va seura a la falda amb la panxa enlaire per que li fes pessigolles, i ell em llepava la mà, suposo que de conten! Era la primera vegada que vaig tenir un animal tant aprop. M'agraden els animals, però de lluny, es veu que li vaig caure bé.


El menjar era molt especial, cuinat amb molt d'amor i les persones que ens cuidaven eren molt agradables i discrets.

Gràcies per donar-nos l'oportonitat de gaudir de aquests 4 dies i poder respirar tanta pau.

UN PETONAS INMENS.

dimecres, 19 d’agost de 2009

Dies de festa major...

Allunyada... absorta amb els meus pensament...

...alguns anys sense posar-hi els peus, com si aquell espai no existís, com si mai hagués passat per aquell petit bar de poble, on quasi tots i cada un dels seus habitants, han passat en algun moment...
Paset a paset, i amb el cor encongit, vaig entrant en la foscor, endinsant-me en un espai de records...

Festa major de poble, després d’un sopar de colla.... música... colors... llums... i una multitud de personetes amb ganes de ballar, de beure, de parlar, de trobar-se amb amics, de cridar, de cantar... i jo, com aquella personeta que ha restat darrera la finestra durant molt de temps, m’ho miro des de lluny.

Persones que fa temps que no veig se m’acosten... i la veritat, no tinc moltes coses a dir... els meus pensaments resten atrapats aquell espai, aquell racó de barra, on tu i jo, germanet, varem estar conversant... aquell racó de barra on et varem convidar, entre somriures, bromes i balls... entre l’alegria encomanable d’un dia de festa... records que m’allunyen de tot i de tothom... i amb una nostàlgia molt coneguda, a poc a poc m’enfonso massa avall...

I intento apartar la mirada... i en la llunyania, entreveig on hauria d’estar la Míriam... entreveig la gent amb qui es reunia, amb qui ballaria, amb qui riuria.... i els meus pensaments no fan res més que endinsar-se en la foscor...

Sento veus, i a poc a poc, intento tornar al món on em toca viure, on m’he d’acostumar a tantes i tantes coses que encara no estant en ordre...

I amb el cor, decideixo acabar aquí la nit... no sé si podria aguantar gaire més... ja he fet un paset més, deixem la resta per un altre any... no vull abusar del meu caminar... un pas en falç i ho puc pagar car... paset a paset, a poc a poquet, com fins ara, puc arribar molt més lluny...

... després de dies de festa... de sentiments contradictoris... del pensament per un costat... del cor per l'altre... últim dia d'acte festiu... focs artificials...
Des de casa, observo els color, les formes, les llums... i sense més ni menys, com si ara ja pugues treure tot el que he portat a dins... em poso a plorar desconsoladament, com si el soroll dels petards, apaguessin el crit del meu plor... evocant tots i cada un dels sentiments que aquests dies han quedat apartats, en un racó, esperant el moment per poder sortir.

Petons dolços cap el cel!!

Aquests dies te trobat molt a falta germanet estimat!!

Brígida


P.D. Estic contenta amb mi mateixa... tot i els sentiments contradictoris, les pressions exteriors, i la incongroència del meu caparró... crec profundament, que me n'he sortit prou bé...

dissabte, 25 de juliol de 2009

Sense res per dins...

"Sempre amb un somriure a la cara... alegre... amb un cor immens... i amb un caràcter a admirar!!! ... així et recordo i et recordarè per sempre, Míriam."



Altre cop sentiments retornen... amb força s'arrrelen al meu cos...

Em falta l'aire... el ritme del cor descompençat, accelerat... em falta la gana... la fredor entre al meu cor... els sentiments se'm congelen... el pit se m'oprimeix... i les llàgrimes dancen lliurament per la meva carona...

La tristesa, la ràbia, l'impotència, l'indignació, l'incredibilitat... s'apoderen de mi, dels meus pensaments, del meu cos, del meu cor.

Altre cop no entenc RES, RES de RES... i m'és difícil aceptar que les coses havien d'anar així, d'aquesta manera... m'és difícil no ODIAR la vida...

No ho entenc... potser sóc massa inculta, massa petita en creixement... i la meva ment, altre vegada, s'ha tornat a tancar dintre meu...

M'és impossible pensar que ha passat altre vegada, el meu cap té encara masses barreres per poder veure més enllà.

I em pregunto... quan acabarà aquest no acabar??

M'és difícil veure fins a on puc aguantar!!!!!

Vola en llibertat Míriam!!!

T'estimo germanet.

Brígida
P.D. Sempre em quedarà el bon record d'aquell cap de setmana juntes..., i l'última conversació virtual!! Records que guardaré, com el millor tresor!!

divendres, 10 de juliol de 2009

Sentiments projectats


I al contemplar-te, així,
estirat damunt la sorra,
em transmets la teva pau,
em transmets la teva tendresa.

I així, aprop del mar,
me n’adono del que m’aportes,
del que has significat
en el meu llarg camí.

Et miro atentament,
i en la teva tranquil·litat
hi reflecteix el meu germà,
hi reflecteix la teva llum,
la seva llum.

Fils d’unió que es va entrellaçant,
tu amb ell, ell amb tu,
junts amb mi, jo amb tu,
amb la teva estimada família.

Quantes sensacions...
quantes emocions...
em transmeteu entre tots.

I és que amb tu,
hi veig el meu germà,
amb tu, experimento la pau,
la tranquil·litat, la sensibilitat,
la seguretat, la tendresa
i l’amor que fins ara i per sempre
em transmet i m’ha transmès
el meu estimat germanet.

I amb els dies,
he aprés a estimar-te,
i amb les paraules,
he aprés a escoltar-te,
i amb la teva mirada,
he aprés a mirar-te,
i així, a poc a poc,
em anat fent camí
els que ens hem quedat aquí,
tenint-vos sempre presents,
pensant sempre en vosaltres.

DAVID, et porto dins el meu cor
a través de les paraules del teu pare,
de les teves imatges, del teu somriure.

Només desitjo que tu,
que el meu germanet,
i que molts d’altres,
continueu rebent el nostre amor per vosaltres,
així com nosaltres el sentim dins el nostre cor.

Amb tot el meu amor,
intentant transmetre’t la tendresa que tu em transmets,
t’envio a través de l’aire, la meva sincera abraçada,
mimosa i dolça, cap al cel.


Brígida (germaneta d’en Robert)
-08-07-09-

divendres, 26 de juny de 2009

Envoltada de colors...

De sobte s’ha tancat la porta d’entrada de casa, i s’ha torna a obrir... sento en en Txema que em crida per darrera la porta, i jo com sempre de mala gana contesto... “ que vols??? (amb tot el to de “que vols ara?”)”... em diu que ha sortit l’arc de sant martí...

Avui em sento mendrosa i em costa decidir... de fet, de bon principi he pensat “m’és igual”, però alguna cosa per dins s’ha remogut, i empesa per una estranya força, el meu cos a deixat a la raó sentada, per seguir tot el meu cor.
Me posat unes sabates, i he sortit amb una revolada... davant meu, com un somni de colors, s’alçava el millor arc de St.Martí que he vist fins ara... de fet, de sobte m’he adonat que n’hi havien dos... he entrat depresa a casa, he afagat la màquina de fotografiar, i el més ràpid possible he tornat a trobar-me a fora, contamplant-los com una bella enamorada...
Quasi és veia l’inici i el final, començaven entre muntanyes, acabaven entre teulats, eren dos arcs de colors tot sencers... un d’ells amb una intensitat inexplicable, l’altre pàlid com el gel.

Sense controlar el meu cos, he corregut deseperada, a buscar-lo a l’horitzó... el meu cor amb força bategava, no he fet cas a la raó... i mentres tota jo em mullava, he seguit fins l’últim tros... davant meu he observat com se n’anava, lentament es difuminava... com la meva il·lusió...

Te buscat entre colors, he corregut sota els teus braços, me mullat de la teva pluja,
mentres te entregat tot el meu COR!!!!!!!

Ara que sóc a casa, me n’adono que he quedat ben molla, que esbufego de tant d’esforç, que sense adonar-me’n, he corregut amb unes sandalies... porto els peus ben xops, el cabell ja ni t’explico... però, per una força entre màgia, tinc el cor ple de colors.

Gràcies rei per aquest bonic regal, germanet de mil colors.


T'estimo amb tot el meu cor!!! (que comença a distinguir tots aquests colors)

Brígdia

dijous, 28 de maig de 2009

Sensacions amb un equip...

Mentres una bona part de ciutadans de Catalunya resten eufòrics a la gran temporada del seu equip, i celebren una vegada i una altre el bon joc dels jugadors que porten la samarreta que tant estima la gent del carrer, perquè la veritat és que ja en són 3, i al principi de la temporada... qui ho havia de dir!!!... la teva germaneta resta dins un estat d’alegria-amarga, entre la dolçor d’un bon pastís, i l’amargura d’una taronja extremadament àcida, tot i que és així com a mi m’agraden les taronges.

Mirant el partit en una pantalla gegant, envoltada d’una joventut amb un principi d’alegria lligada amb una extrema tensió... entre mossegades de dits, crits de nervis, cares excitades, cames amb moviments desenfrenats... he experimentat un seguit de sensacions ben estranyes,... o no...

Uiiiii... aplaudiments... crits... ara, ara... a la teva dreta... si, si, si... gooooooooooooooooolllll!!!

Els batecs del cor s’acceleren, i la sensació d’alegria apareix al meu cos... parlo amb tu, crido amb tu, i comparteixo l’alegria amb tu dins el meu cor... però de sobte, s’apropen les llàgrimes als meus ulls, i em costa dissimular-les... són llàgrimes d’alegria barrejades amb la tristesa de no tenir-te aquí, de no poder-me abraçar amb tu, i cridar plegats... S’ACOSTA LA TERCERA!!!... de poder-te petonejar i disfrutar de la teva alegria en viu i en directe...

El joc continua, però el meu cap i el meu cor, resten lligats a tu durant una estoneta... i tancant els ulls, només tancant els ulls... t’he descobert abraçat a mi, content de viure el recorregut del teu equip durant aquest any... i m’he atrevit a demanar-te que enviïs llum als teus jugadors, que la claror que em traspasses, la traspassessis a ells, i així, dins la claror, veurien el partit més fàcil.

S’acaba la primera part, i amb un nus a l’estomac per les intenses experiències que en una horeta he viscut, intento empassar el tros de pa que em queda al davant...

La gent del meu voltant, no parla, CRIDA...
Les bromes es comencen a sentir..., l’alegria, l’esperança, i la confiança amb l’equip.

Amb un somriure a la cara, responc a tot el que m’expliquen... inexplicablement, la major part de les paraules que m’arriben, no les sento... les intento escoltar, però la veu dels altres xoquen contra la bombolla de felicitat que m’envolta en aquests moments.
Felicitat bàsicament per tu, perquè sé que aquest equip, aquests any t’ha fet content.

Comença la segona part, els minuts van passant, i les ocasions de gol passen per davant dels aficionats i els jugadors, com si deixessin passar el tren que porta a la victòria que tots tant esperen.

De sobte la gent s’alça amb crits, i s’abracen, i es feliciten, i riuen amb aquell riure incontrolable, de l’alegria a la màxima exaltació. Crits de goooooool m’envolten, càntics, riures, i amb barrejo amb la màxima alegria que em transmeten tots els que estan dempeus, assentada al meu racó, observant des de la llunyania la felicitat que s’apodera de tots els presents.

T’imagino cridant, cantant, content, feliç, abraçant-te als teus amics, parlant de la jugada, i celebrant dins una alegria incontrolable el bon joc que estem veient.

T’imagino més tard, abraçat a mi, content, parlant amb en Txema del partit.

M’imagino a prop teu, quan la meva mà intenta fregar, ni que sigui una minsa part del teu cos...

M’imagino petonejant-te, i tu queixant-te que et deixi en pau...

T’imagino i no deixo d’imaginar-te... simplement perquè això és el que em quedar... imaginar, recordar, i sentir-te dintre meu.
De tornada a casa, he estat absorta dins meu, barrejada d’una alegria que m’han transmès els més propers, amb una petita amargura de ser conscient que a partir d’ara, cada part de mi, haurà de viure aquestes i d’altres situacions així... INTENTANT SENTIR-TE APROP... ENYORANT LA TEVA PRESÈNCIA.

Però com l’amargor de les primeres taronges, crec i només crec, que estic acceptant aquesta tristor, intentant transformar-la amb l’amargor de les primeres taronges, realment com a mi m’agraden.

T'estimo germanet!

Brígida

dilluns, 16 de març de 2009

Estira i arronsa

La meva vida s’ha convertit amb un estira i arronsa, però per sort, puc dir-me que actualment l’estira ha guanyat terreny, i que quan arriba un arronsa, les coses rutllen diferent, suposo que simplement, perquè he començat a tenir la seguretat, que l’estira tornarà a tirar de ell, d’aquest arronsa que a poc a poc, a anat perden força, i que s’ha anat espaiant en el temps, convertint-se en un de tant en tant, canviant els papers de fa un temps, on l’arronsa no acabava de deixar sortir a l’estira, i l’estira no tenia prou força per tirar d’aquest arronsa que s’apoderava dels meus sentiments.
Puc dir que estic contenta, contenta d’haver arribat on ara estic, d’haver après a demanar ajuda, d’haver après a escoltar-me un xic més...
Sé que em falta encara un camí per recórrer, un camí que encara serà dur, que anirà acompanyat de l’enyorança, i per sort del record, aquest record que ara tant m’omple, i que en tants moments em fa somriure, un somriure per haver pogut viure aquestes experiències junt al meu estimat germanet, un somriure pel record que ara m’omple tant en dins... i és avui que aquesta enyorança moltes vegades m’arronsa, una enyorança pel que he somiat en viure junt a ell, una enyorança per tot el que no podem compartir, aspectes de la vida que jo donava per fet, aspectes de la vida que jo ja havia imaginat, i que tot hi ser conscient que per més que hi pensi, res en trec, m’és difícil no prestar-hi atenció, no pensar-hi de tant en tant... una enyorança pel que em falta viure, i pel que jo crec, li faltava viure a ell... una enyorança, que sé, m’acompanyarà tota la vida, però no em preocupa, ara sé que ho puc assumir.
He començat aferrar-me a la vida, he començat, potser amb una mica de resignació, a voler viure la meva vida, la que ara em toca viure. Molta gent parla de començar una nova vida... potser per a mi, és una nova etapa, on he après que amb molt d’amor, pots continuar caminant.

Ara sento que puc continuar volant, com tu Robert, com tu... que ara voles lliurament!!!



T'estimo germanet, l'enyorança és forta, igual que l'amor que sento per tu.

La teva germaneta.

dilluns, 9 de març de 2009

gràcies fill.













Robert fill, ahir va fer 24 anys d'el teu neixement. Molts records han passat per els meus pensaments,en alguns he sentit melenconia, peró en altres he sentit molta gratitud per haver compartit 21 anys i 9 mesos.

No es gaire temps peró els recordo amb molt d'amor




T'enrecordes d'aquets indret oi!


Un petonas inments

FELIÇ ANIVERSARI (DIUMENGE 08-03-09)



PER MOLTS ANYS REI!!

Esperem i desitgem que el teu camí estigui ben il·luminat i ple de colors...

T'estimem amb tot el nostre cor!!!!!!!!

Els teus pares, la teva germaneta i el teu cunyat.

dimecres, 4 de març de 2009

Anyorança

Robert fill avui m'han vingut alguns records de tu.
Era el dia 06-12-06, dimecres dia de la constitució,un dia abans de deixar-nos.
Després de dinar vàrem xerrar una mica,de tant en tant ens agradava tenir alguna conversa tot i que últimament no tenies gaira temps per a mi, però quan en tenies ganes, jo aprofitava i t'escoltava i et deia la meva, tot i que en aquells moments de la teva vida tenies altres preferències.
Em vares comentar que la Sara i en Josep t'havien convidat aquells dies a anar a esquiar, però tu els i vares dir que no tenies gaires peles, pequè en aquells moments estaves a l'atur.
M'enrecordo que et vaig comentar que em sabia molt de greu, que en alguns moments no et vaig poder donar-te tot el que em demanaves, però tu em vares respondre que no patis, que tot el contrari, que m'ho agraïes perquè et vaig ajudar a valorar més les coses.

Però jo em pregunto: què hauria canviat si haguessis acceptat la inviteció?
Tot i que des del primer moment que ens vares deixar, m'ajudava pensar que debia ser el teu desti, però també tinc els meus dubtes.
Robert la brígida i tu, sou lo millor que m'ha passat a la meva vida , em sento joiosa de ser la vostre mare

Una abraçada molt anyorada.

diumenge, 8 de febrer de 2009

Dia 1 de Febrer Santa Brígida.











Fill com molt be ja saps diumenge dia 1 de febrer va ser l'aplec de Santa Brígida,coincidin amb el dia del sant, el any que el dia 1 no s'escau en diumenge es celebre l'aplec el primer diumenge de febrer.

En principi no tenia previst anar-hi, desde que ens vares deixar no em venia de gust anar-hi, cosa que ja saps que m'agrada molt pujar-hi en mes intimitat. Doncs el que em va porta a replentejar-me anar-hi aquest any va ser perquè va fer mal temps i sabia que no hi hauria gaire gent també i molt important, que els teus cosins la Carolina i en Paco, van ser escollits per ser els ermitans de aquest any. Oi que estan guapos i com creix el petit Aniol! Em venia de gust estar el seu costat.
D'en mica en mica, per unes circunstàncies o altres, vaig trencant barreres que m'ha deixat la teva absència.
Gràcies fill per ajudar-me anar fent camí, sentia que tu estavas entre nosaltres.

VIVINT dels RECORDS
Saps Robert avui a la tarda quina pel-licula he vist per casualitat, FORREST GUMP
T'en recordes les vegades que te la vares mirar quan tenies 9 o 10 anys, la Montse ens va deixar la pel-lícula en video, perquè aquell tems no existia el DVD. No sé que et transmetia però et vaig trobar moltes vegades ben enbabacat mirant la pel-lícula, cosa que era una mica extrany en tu que estiguessis tant quiet perquè eres força inquiet.
Quins records fill!! records que ja només seran records. M'agrada trobar-ne i que en facin connectar amb tu encara que moltes vegades en facin mal no vull deixar de trobar-ne per sentir-te aprop meu.

La teva mare que d'en mica en mica troba una mica més de llum, tot i que t'anyora molt.

T'ESTIMO.

divendres, 30 de gener de 2009


Robert fill fa dies que em sento que no ser cap on vaig. Desde que m'han donat l'alta del centre de dol que sembla que em falta alguna cosa. Per una part estic contenta perquè m'han ajudat a aprofundir molts sentimens i entendre que soms molts en aquet camí per agudar-nos a tirar endavant, són persones molt maques i amb un cor molt gran.
Voldria donar-li les gràcies a la teva germana per haver fet possible fer el teu bloc, ami tenir el bloc m'ha ajudat molt i m'ajuda.Tot i que jo no t'escric gaire (ja saps que jo no havia tocat mai cap ordinador)gràcies el teu bloc i l'ajuda de la teva germana m'en vaig sortint.Però si no escric, llegeixo els altres blocs de gent que com nosaltres han tingut una perdua impotant.
Des d'aquí´voldria donar les gràcies primer de tot a la teva germana Brigida per ajudar-me quan la necesitot i a totes les persones que m'han dedicat unes paraules els meus petits escrits, em reconfor-te moltíssim i també a tots els que em permeten entra els seus blocs plens de sentiments, per mi m'és de molte ajuda m'enplena molt, tot i que cada escrit que llegeixo m'agraderia dir-hi alguna cosa que s'em remou per dintre,no m'atreveixo per por de no saber expressar com voldria i tinc por de no dir lo correcta.
Un peto inmens per TU i tots els nous AMICS.
La teva MARE.

dijous, 22 de gener de 2009

07/01/2009 Pensaments

On han anat els meus sentiments de disfrutar de les coses?? Han marxat amb tu?? Quan tornaran??
Però no et vull enganyar, em sento més bé, més predisposada a enfrontar la realitat.

Em sento diferent, he canviat, tot i això, no trobo em què..., o com... només puc dir que em trobo diferent.
Vaig pel carrer i em trobo diferent, en una trobada amb la familia, i em sento diferent..., avui a nevat i a quedat el poble molt bonic, però em sento diferent. No puc gaudir de l'espectacle que ens ha deixat la nevada, només puc expressar que és molt bonic.
Avui he sentit melanconia per tu, perquè t'agradava molt la neu.

Abans de marxar, amb molta il·lusió, vares comprar-te tot l'equip per anar a la neu, i aquí ha quedat... per estrenar.


Sempre present dins els meus sentiments.

La teva mare

dijous, 15 de gener de 2009

Un nou estel que brilla en el cel...


Avui un estel,
brilla amb amor
amor que us envolta
en cada racó.
No esteu sols,
dins aquesta foscor
nosaltres, vosaltres,
junts dins la fredor.
Però em d’estar atents,
ells ens envien calor,
amb una abraçada,
amb mil i un petó

Estimats nous estels
brilleu amb amor
una bona família
necessita claror
Per veure la llum
el vostre gran amor
que dia rera dia
ens envolta a tots.

Nineta, angelet,
estimat nou estel,
abraça amb força
la teva gran família.
Envia’ls-hi molt d’AMOR.

Mil petons i abraçades per tots els estels,
i un de molt gran per tu, FADA DEL CEL!!

dimarts, 6 de gener de 2009

La nit de REIS

"Dijous, 5 de gener del 2006
ELS TRES REIS DE L’ORIENT
ORIENT 2000

Estimat Robert:

T’enviem aquesta carta per disculpar-nos i explicar-te el que ens ha passat aquest any, perquè el teu regal no arribi a temps.

Resulta que l’any passat, quan vàrem passar a repartir els reis, vàrem tenir un petit accident, per culpa d’un d’aquests edificis tan moderns i alts que es construeixen avui dia.
Es veu que en el mapa que ens donen cada any per poder-nos moure en facilitat, aquest edifici no hi sortia perquè resulta que es va construïr il·legalment. A causa d’aquest petit accident, ens vàrem quedar sense mitja de transport per aquest any, el que comporta que aquest any anem amb carros del segle XV, perquè encara no ens tenen reparat el que vàrem xafar.

Es veu que tots els tallers mecànics especialitzats amb aquest tipus de transport, estan molt sol·licitats i recoberts de feina, i per molt que els haguem insistit amb que si no ens el reparaven, i hauria nens, adolescents i pares que es quedarien sense regal, no hi ha hagut manera. (ens sembla que tu i treballes amb un d’aquests tallers, els podries demanar la presa de part nostre???, ens agradaria que l’any quebé no ens trobéssim amb aquesta situació).

Bé continuant amb l’historia...

Doncs quan veníem cap Olot, per deixar el teu regal a casa la teva germaneta, ens hem trobat el camí tallat per la neu, i com que per molt que donéssim la volta per Amer, ens seria impossible arribar a temps, ja que el transport no es el més adient per anar ràpid (ens podríem trobar que sens trenqués a trossos i llavors impossible arribar en lloc, quan passem de 20 Km/h tot comença a tremolar, deu ni do com ens hem de veure, eh!!!), sols avisar-te que el regal t’arribarà amb uns dies de retard.

Esperem que això no et comporti cap disgust, i que un cop t’arribi el regal, que suposo que t’agradarà, ens donis un cop de mà perquè el nostre transport espacial estigui arreglat el 2006.

De totes maneres ens agradaria regalar-te,

AMOR, PAU I FELICITAT (sobretot intenta estimar-te a tu mateix, després els problemes es converteixen amb problemes més fàcils de solucionar. Sinó parla amb la teva germana, estem convençuts que esta totalment disposada a ajudar-te. Ella per molt que no t’ho digui mai, ens consta i sabem que T’ESTIMA!!!!
A VEGADES, LES COSES, PARLANT-LES AMB ALGÚ QUE T’ESCOLTI, acaben sent més fàcils d’entendre.
Pensa que les coses no són fàcils per ningú!!!!!)

Atentament, i esperant les teves disculpes,

ELS TRES REIS DE L’ORIENT "



Ai Robert!! t’enrecordes del teu inici de regal, de part meva i d’en Txema, l’últim quasi any que ens vas regalar de la teva vida aquí???
Ostres encara recordo la teva cara al llegir-la... en mica en mica, quan anaves arriban al final de la carta, els teus ulls es van humitajar... unes tímides llàgrimes es dipositaven en ells... i al acabar de llegir-la... va aparèixer el teu mig SOMRIURE... (un regal inolvidable per nosaltres!!!)
Tot i els meus dubtes de donar-te'la, per por a que em diguessis “quina tonteria”, crec, i així em va semblar veure-ho a la teva cara, et va agradar.
Avui, recordar aquesta carta, i les emocions del moment, m'alleugereixen un xic el dia.
T’estimo amb totes les meves forces germanet !!

T'envio mil petons i una abraçada ben mimosa!!

Avui, com l’any passat, el teu regal es queda aquí, ben aprop meu, dins el meu cor!!!

Brígida

diumenge, 7 de desembre de 2008

La teva passió...



AVUI T'HEM VOLGUT RECORDAR AMB LA TEVA GRAN AFICIÓ... LA TEVA GRAN PASSIÓ!!! EL QUE ET VOLIES DEDICAR (RT-TUNNING)...

SEMPRE ESTARÀS ENTRE NOSALTRES. T'ESTIMEM!!

ELS TEUS PARES, LA TEVA GERMANETA, I EL TEU CUNYAT