dimarts, 7 de desembre de 2010

Un dolor suavitzat per tu... (4anys sense tu)

Quan el cor em fa mal, tinc la sort de tenir unes boniques mans,
que amb delicadesa me'l protegeixen.
I són aquestes que al acarisiar-lo, em donen la força per continuar.
I són aquestes que, durant quatre durissims anys,
han persistit per no deixar-me ensorrar.
Et sento tant aprop germanet, el teu amor és tant proper,
que m'ès senzill somriure mentre el meu cor plora,
simplament perquè sé que estàs amb mi, molt aprop meu,
i a la vegada tant lluny...

Noto que sovint abraces el meu interior,
i em murmures per les nits "sóc aquí, sóc aquí",
com un bonic follet que s'amaga entre les fulles,
i les mou per fer-se sentir.
T'ESTIMO GERMANET!!

Gràcies per acompanyar-me en tot moment,
gràcies per seguir el meu costat.

Sé que ens tornarem a trobar
i sé que mentrestant, a mi, em toca viure la vida.

PORTO EL TEU SOMRIURE GRAVAT AL COR!!

Mil petonets de colors, follet del meu bosc!!

La teva germaneta, sempre pensant amb tu!!

QUATRE ANYS

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies,
tu ja no hi ets i el temps ara em trenscorre
entre el record de tu, que m'acompanyes
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.


Miquel Marti i pol


UN PETONAS IMMENS DE LA TEVA MARE.

dilluns, 12 d’abril de 2010

La teva presència, ben present...

( fa uns quants dies, quan el blanc de la puresa, va cobrir les nostres capes, per sentir-nos prop de tu)


Ei guapíssim,

masses dies han passat, des de l'últim escrit... si, ho sé...

a vegades, quan em paro a pensar, l'abisme que apareix davant meu, només de pensar que el temps ja torna a passar massa ràpid, m'ofega... segurament de la por a caure en les trampes que existeixen pel camí, i que ara, després de molt de treball fet, no vull, ni puc permetrem la tentació de les coses fàcils... de la comuditat... són masses passes endavant, masses coses descobertes, com per tornar enrera... t'estimo amb tota la meva essència... i el meu cor batega al ritme del teu cor... i en moments se m'apodera l'enyorança... i s'intensifica la necessitat dels 5 minuts... 5 minuts per abraçar-te... 5 minuts per observar-te... 5 minuts per mimar-te... 5 minuts per petonejar-te... 5 minuts per parlar-te... 5 minuts per sentir la teva presencia aquí i ara... però sé, que aquests 5 minuts, segurament es convertirien en poc, per donar-te tot l'amor que sento dins meu per tu, germanet... T'ESTIMO!


T'adjunto la lloança que aquest any a sortit guanyadora a l'aplec de St. Brígida, que segons la persona que la escrit (que estic del tot segura que saps de qui et parlo), NO NOMÉS FA REFERENCIA A L'ERMITA SINO AL LLOC I A RECORDS,




Des dels Pirineus a la Costa Brava,


d'est a oest sense finit,


veus la llum que mai s'apaga


reps els vents de dia i nit.


Gràcies Paco per tenir-lo tant present...
Tots et recordem, mai t'oblidem!!

La teva germaneta