Quan el cor em fa mal, tinc la sort de tenir unes boniques mans, que amb delicadesa me'l protegeixen.
I són aquestes que al acarisiar-lo, em donen la força per continuar.
I són aquestes que, durant quatre durissims anys,
han persistit per no deixar-me ensorrar.
Et sento tant aprop germanet, el teu amor és tant proper,
que m'ès senzill somriure mentre el meu cor plora,
simplament perquè sé que estàs amb mi, molt aprop meu,
i a la vegada tant lluny...
Noto que sovint abraces el meu interior,
i em murmures per les nits "sóc aquí, sóc aquí",
com un bonic follet que s'amaga entre les fulles,
i les mou per fer-se sentir.
T'ESTIMO GERMANET!!
Gràcies per acompanyar-me en tot moment,
gràcies per seguir el meu costat.
Sé que ens tornarem a trobar
i sé que mentrestant, a mi, em toca viure la vida.
PORTO EL TEU SOMRIURE GRAVAT AL COR!!
Mil petonets de colors, follet del meu bosc!!
La teva germaneta, sempre pensant amb tu!!
4 comentaris:
Admiro tant la teva germana,Robert!
La teva vida va ser curta, però vas tenir el gran goig de compartir-la amb la Brígida.
Una abraçada molt forta.
marina, esteve i sandra
Un abrazo muy fuerte brigida, hace poco el aniversario de tu hermano, perdona el retraso. Ya sabes donde estoy para lo que necesites!"!!!! Un abrazo muy muy fuerte!!!!
Ei!! Brigida, pots estar segura que el teu germà sempre está al teu costat, vigilant per a tu.No vaig tenir el plaer de coneixe'l, pero segur que era una persona meravellosa.Una abraçada des de Caldes de Montbui. Mercè
Publica un comentari a l'entrada