Robert, vola en llibertat: DIA 08-03-11

dimarts, 8 de març del 2011

DIA 08-03-11

ROBERT fill havui he pensat molt en moments viscuts amb tu, bé!!!! sempre, però avui més perqué es un dia molt especial, fa 26 anys que et vaig poder abraça per primera vegada.
Anyoro l'abraçada que no ens varem poder fer, les converses quant esmorzàvem, el teu sonriure, la teva inquietud per viure, les teves il-lucions, etc, etc, etc.
Per bé que en aquets moments de la meva vida, es una anyorança més serena i més suportable.

UNA ABRAÇADA IMMENSA de la teva mare.

4 comentaris:

Brígida ha dit...: T'ESTIMO MAMA!!! Ahir també era el teu dia, el dia en que vareu fer possible (tu i el papa) que pogues disfrutar aquests anys de la companyia del meu germanet!! Gràcies per fer-ho possible!!
Gràcies Robert per els moments viscuts!!
Us estimo a tots tres, molt, molt i molt!!

Petonicos dolços cap el cel!!

Brígida; 9 de març del 2011, a les 10:01
Brígida ha dit...: Per cert... una foto molt bonica!!

Plena de l'amor que tots sentim cap a ell!!; 9 de març del 2011, a les 10:04
marina noguer ha dit...: Una forta abraçada , Merçè.
marina.; 9 de març del 2011, a les 18:15
Natxo Rovira ha dit...: "una enyorança més serena i més suportable"... una descripció de sentiments precisa i molt certera. Compartim camí, Mercè.
Una forta abraçada; 10 de maig del 2011, a les 7:42

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Contemplo l’arbre de la meva vida,
el que, ferm i àrid, a passat el temps,
el que, rígid i recta, ha suportat el vent,
i sense poder-se protegir,
a ballat sota la pluja ,
quedant humit en molt de temps.

Contemplo l’arbre de la meva vida,
el que ha viscut alegries, indiferència i tristesa,
el que ha suportat la soledat de les negres nits,
sense ni tant sols aixecar la veu.

Contemplo l’arbre de la meva vida,
i amb certa recança, reconec que ha sigut valent,
segurament més del que jo pensava,
i amb una alegria-amarga,
camino per les seves branques,
intentant arribar al cim.

Contemplo l’arbre de la meva vida,
i mentre el contemplo, m’imagino arribar al cim,
on el verd dels bonics prats, m’esperen,
les majestuoses muntanyes,
l’alegre curs del riu...
la llum enèrgica del sol m’il·lumina
i acaricia la meva pell,
per al final del dia,
la bella llum de la lluna, apareix a l’horitzó,
acompanyada dels seus apreciats estels.

Brígida 08_06_09

Quan el sol marxi,
que apareixi la lluna
i que la seva llum,
a tots ens il·lumini.
Quan l'estiu s'apagi,
que apareixi la tardor
i que les seves fulles,
ens cobreixin de color.
Quan la pluja disminueixi,
que apareixi el cel blau
i que la seva bellesa,
ens desperti el cor.
Quan a poc a poc
s'apagi la vida,
que neixi un nou nedó
i que el seu dèbil plor,
abraci amb tendresa el dolor.
I així, senzillament,
continuarà la vida,
amb la seva força,
amb la seva energia,
com un bateg de cor,
senzillament amb AMOR.

Brígida 28_01_09

"Te’n recordes del dia d’aquesta foto?
Quants anys han passat nanu!
I sembla que fagi 4 dies...
Rober, tu i jo hem viscut grans moments junts, buenu que t’haig de dir, tu ja ho saps...
Ahir ens vas deixar i estic molt i molt dolgut. Els meus pensaments estan colapsats d’imatges de nosaltres junts fent bogeries de les nostres!
Vull que sàpigues que sempre et portaré dins el meu cor.
De part d’un amic teu de tota la vida,
TINI (08-12-06)"

Gràcies, moltes gràcies… ni et pots imaginar el que en aquells moments i encara a hores d’ara va significar i significa per nosaltres el gest que vares tenir deixant a Santa Brígida aquest escrit.

08-09-08

DUNIA
A nit vaig veure un estel
que brillava més que els altres.
Eres tu nineta, eres tu?
Que enviaves la teva llum
a tots nosaltres?
Avui és un dia especial,
va néixer un bonic àngel
per deixar a tot lo terrenal
la seva esperança.
A vegades aquest bonic àngel,
es converteix en un estel,
per enviar la seva llum,
els que ha deixat entre nosaltres.
Curt espai, físicament,
llargs moments, espiritualment,
la força que ara té,
es concentra en vosaltres,
la seva estimada família,
els seus estimats pares.

Brígida 30_08_08

No controlo els pensaments,
ni tinc ganes de controlar-los.
No obligo els meus sentiments,
ni els vull obligar.
No sóc conscient dels moviments,
ni en vull ser conscient.
Camino per on em portes,
sento el que vols que senti,
penso els que tu m’envies,
somio el que vols que somiï.
I si tu no em guies,
i si tu no m’envies pensaments,
ni somnis, ni sentiments,
doncs no penso, no somio,
i no sento.
Per això sé que estàs amb mi,
sempre al meu costat,
perquè penso, perquè somio,
perquè sento...

Brígida 24-07-08

I és quan tu em veus
i jo no et veig,
el meu cos s’ensorra.
I és al no poder saber
on ets,
el que ara m’importa.
I busco desesperadament
pels llocs que m’envolten,
a vegades amb el convenciment,
que els meus ulls et troben.
La nostre consciència,
tant inconscient,
ens fa veure coses,
que tot i no sent,
el teu cos t’envolta,
deixant el present.
Potser és la teva essència,
que vol que s’escolti,
perquè la nostre innocència,
ja no te paciència,
es va esfumar el dia,
en que vas marxar per sempre,
del teu estat físic,
de la nostre presència.

Brígida 18-07-08

Unim les nostres mans, Robert,
les nostres i les dels nostres nous amics,
per caminar junts per aquest difícil camí,
així quan un s’aixequi i l’altre baixi,
ens podrem ajudar a no caure del tot,
i a poc a poc, paset a paset,
seguirem tirant endavant,
ajudant-nos en tot moment,
unint les nostres mans eternament.
Ajudem Robert,
ajudem a unir totes les mans,
que quan jo estigui més bé,
pugui ajudar als altres a aixecar-se,
i quan jo caigui, ells em puguin
ajudar a mi, junt a vosaltres.

Brígida 17-06-08

CREC EN TU

Crec en tu,
crec en la teva llum,
crec que des de no se on,
molt lluny d'aquí,
ens vigiles, ens acompanyes
i ens protegeixes.
Crec que en cada part de nosaltres
i a una part de tu.
Crec que amb molt d'esforç
ens ajudes a tirar endavant,
ens intentes donar un granet de sorra
per continuar el camí.
Crec que en tot moment estaràs aquí,
per ajudar-nos i escoltar-nos.
Ho crec i ho vull creure,
potser per poder mirar endavant,
per poder afrontar el futur,
i pensar en el passat
sense que em faci mal.
Crec i ho vull creure,
perquè diuen que en la vida
és necessari creure amb alguna cosa,
per tant, crec en tu i només en tu.
Tu seràs qui m'acompanyi
en aquest difícil camí,
tu seràs amb qui parli
quan em sembli que no me'n puc sortir.
Amb tu compartiré les penes i les alegries,
amb tu ploraré i amb tu riuré.
Amb tu vull continuar la vida, junt
amb tots els que estant aquí.
(Santa Brígida)
Brígida 07-12-07

Tens un amic

Si et sents trist i emboirat
i necessites una mà
si les coses
les coses no et roden bé.
Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
com un raig de llum
dins la teva foscor.
Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
que tens un amic.
Si la boira te’n revolta
i els núvols tapen el cel
i un vent fred del nord
sembla gelar-te el cor.
Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
tocant la porta
a punt d'entrar.
Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
es esperançador saber que tens
amics.
La gent pot ser indiferent
quan sofreixes t'ignoren
no perdis mai el coratge
no et desanimis.
Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
que tens un amic.
TENS UN AMIC
TENS UN AMIC
TENS UN AMIC
EN MI tens un amic

Es mi soledad

Solo, hilando recuerdos
que hablan de ti,
solo, escupo el silencio que brota en mí,
lloro e invento lamentos
que disfrazan verdades que encuentro.
Miento y escondo la angustia
al descubrir que miento,
por la cobardía que vive en mi,
lloro y asumo en silencio
los errores que tuve y enseñan saber.
Es mi soledad,
la que me insulta pegada a mi piel,
la que me grita tienes que aprender,
es mi soledad.
Es mi soledad la que no quiere ser,
la que tiene el rencor,
la que me lleva siempre a suplicar
por esos versos y caricias
que me enseñó tu amor.
Es mi soledad la que se deja ver,
la que me hará aprender,
la que me lleva siempre a recordar
lo que es la amarga, pura y dura,
soledad.
Es mi soledad.
Frío que siento perfecto,
consuelo de tontos,
orgullo de necios,
palabras sin fondos,
mi ahogo es sincero,
en el mar de mi alma en deshielo.
Tiempo, rimando los versos,
que pierden sin tus besos,
me entrego al recuerdo,
sufriendo si pienso
y cansado me espero
a que el tiempo lo cure
y me lo haga saber
es mi soledad la que me insulta,
pegada a mi piel,
la que me grita tienes que aprender,
es mi soledad.
Es mi soledad la que no quiere ser,
la que tiene el rencor,
la que me lleva siempre a suplicar
por esos versos y caricias
que me enseñó tu amor
es mi soledad la que se deja ver,
la que me hará aprender,
la que me lleva siempre a recordar
lo que es la amarga, pura y dura,
soledad.
Es mi soledad.
Por más que lo intento,
no entiendo.
Por más que lo siento,
por más que me acuerdo,
por más que me enredo,
sin más que en silencio
me acuerdo de ti.
Antonio Orozco

Si tu no estás aquí

No quiero estar sin ti
Si tú no estás aquí me sobra el aire
No quiero estar así
Si tú no estás la gente se hace nadie
Si tú no estás aquí no sé
Que diablos hago amándote
Si tú no estás aquí sabrás
Que Dios no va a entender por qué te vas
No quiero estar sin ti
Si tú no estás aquí me falta el sueño
No quiero andar así
Latiendo un corazón de amor sin dueño
Si tú no estás aquí no sé
Que diablos hago amándote
Si tú no estás aquí sabrás
Que Dios no va entender por qué te vas
Derramaré mis sueños si algún día no te tengo
Lo más grande se hará lo más pequeño
Pasearé en un cielo sin estrellas esta vez
Tratando de entender quién hizo un infierno el paraíso
No te vayas nunca porque
No puedo estar sin ti
Si tú no estás aquí me quema el aire
Si tú no estás aquí no sé
Que diablos hago amándote
Si tú no estás aquí sabrás
Que Dios no va entender por qué te vas
Si tú no estás aquí

Robert, vola en llibertat

dimarts, 8 de març del 2011

DIA 08-03-11

4 comentaris:

El meu blog

Traductor

Seguidors del blog

El vol de la papallona

L'arbre de la meva vida...

Neguits d'una vida

Buscaré...

Una llàgrima, un somriure...

Sensacions

Mil gràcies Agustí

Un angel... un estel...

estás en mi corazón

La força de l'univers

Sense la teva presència...

Obre el ulls

La ploma d'un ocellet

El teu indret...

Unim les mans

L'arc de Sant Martí, TU i JO

La teva mirada...

un mal dia...

Estrelleta del meu cor

La teva olor

Tatuatge

CREC EN TU

cançons

Tens un amic

Es mi soledad

Si tu no estás aquí

Contribuïdors

Arxiu del blog