divendres, 26 de juny de 2009

Envoltada de colors...

De sobte s’ha tancat la porta d’entrada de casa, i s’ha torna a obrir... sento en en Txema que em crida per darrera la porta, i jo com sempre de mala gana contesto... “ que vols??? (amb tot el to de “que vols ara?”)”... em diu que ha sortit l’arc de sant martí...

Avui em sento mendrosa i em costa decidir... de fet, de bon principi he pensat “m’és igual”, però alguna cosa per dins s’ha remogut, i empesa per una estranya força, el meu cos a deixat a la raó sentada, per seguir tot el meu cor.
Me posat unes sabates, i he sortit amb una revolada... davant meu, com un somni de colors, s’alçava el millor arc de St.Martí que he vist fins ara... de fet, de sobte m’he adonat que n’hi havien dos... he entrat depresa a casa, he afagat la màquina de fotografiar, i el més ràpid possible he tornat a trobar-me a fora, contamplant-los com una bella enamorada...
Quasi és veia l’inici i el final, començaven entre muntanyes, acabaven entre teulats, eren dos arcs de colors tot sencers... un d’ells amb una intensitat inexplicable, l’altre pàlid com el gel.

Sense controlar el meu cos, he corregut deseperada, a buscar-lo a l’horitzó... el meu cor amb força bategava, no he fet cas a la raó... i mentres tota jo em mullava, he seguit fins l’últim tros... davant meu he observat com se n’anava, lentament es difuminava... com la meva il·lusió...

Te buscat entre colors, he corregut sota els teus braços, me mullat de la teva pluja,
mentres te entregat tot el meu COR!!!!!!!

Ara que sóc a casa, me n’adono que he quedat ben molla, que esbufego de tant d’esforç, que sense adonar-me’n, he corregut amb unes sandalies... porto els peus ben xops, el cabell ja ni t’explico... però, per una força entre màgia, tinc el cor ple de colors.

Gràcies rei per aquest bonic regal, germanet de mil colors.


T'estimo amb tot el meu cor!!! (que comença a distinguir tots aquests colors)

Brígdia