divendres, 26 de juny de 2009

Envoltada de colors...

De sobte s’ha tancat la porta d’entrada de casa, i s’ha torna a obrir... sento en en Txema que em crida per darrera la porta, i jo com sempre de mala gana contesto... “ que vols??? (amb tot el to de “que vols ara?”)”... em diu que ha sortit l’arc de sant martí...

Avui em sento mendrosa i em costa decidir... de fet, de bon principi he pensat “m’és igual”, però alguna cosa per dins s’ha remogut, i empesa per una estranya força, el meu cos a deixat a la raó sentada, per seguir tot el meu cor.
Me posat unes sabates, i he sortit amb una revolada... davant meu, com un somni de colors, s’alçava el millor arc de St.Martí que he vist fins ara... de fet, de sobte m’he adonat que n’hi havien dos... he entrat depresa a casa, he afagat la màquina de fotografiar, i el més ràpid possible he tornat a trobar-me a fora, contamplant-los com una bella enamorada...
Quasi és veia l’inici i el final, començaven entre muntanyes, acabaven entre teulats, eren dos arcs de colors tot sencers... un d’ells amb una intensitat inexplicable, l’altre pàlid com el gel.

Sense controlar el meu cos, he corregut deseperada, a buscar-lo a l’horitzó... el meu cor amb força bategava, no he fet cas a la raó... i mentres tota jo em mullava, he seguit fins l’últim tros... davant meu he observat com se n’anava, lentament es difuminava... com la meva il·lusió...

Te buscat entre colors, he corregut sota els teus braços, me mullat de la teva pluja,
mentres te entregat tot el meu COR!!!!!!!

Ara que sóc a casa, me n’adono que he quedat ben molla, que esbufego de tant d’esforç, que sense adonar-me’n, he corregut amb unes sandalies... porto els peus ben xops, el cabell ja ni t’explico... però, per una força entre màgia, tinc el cor ple de colors.

Gràcies rei per aquest bonic regal, germanet de mil colors.


T'estimo amb tot el meu cor!!! (que comença a distinguir tots aquests colors)

Brígdia

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Brígida , wapíissima!
preciós aquest "regal"....
Ara també he aprés a buscar més entre el que ens envolta,
la natura.
Veig papallones, quan abans ni les mirava, l arc de sant martí, el mirávem quan els nens eren petits,
i acabavem cantant..
A ses roques des meu CAP DE CREUS,
hi veig més coses que mai.
Peró , Brígida ..peró..
m ho miro MOLT...i acabo pensant..
I PLORANT...
Potser negar me , a voler veure més enllá, em fa viure pitxor,
peró jo crec, que , has d estar conveçut de que el que veus , et pot semblar que , va una mica més enllá..
ET FELICITI...POTSER,AIXÍS ,
VIUS EL TEU AMOR I LA TEVA ENYORANÇA , MILLOR , QUE JO..
UN PETÓ de colors...
marina

LA IAIA DE LA DUNIA ha dit...

Hay BRIGUIDA, com magues agradat está em TÚ , sentí lo mateix que TÚ vas sentir, aquestas son les cosses que ens fan hanar endevant, igual que la MARINA i molta gent com nossaltres.UN PETÓ INMENS ,

natalia ha dit...

Hola Brigida!!!
Menud regalazo te hizo tu hermano no? maravilloso "doble" arco iris!!!!
Yo tb le vi en una ocasión así de bonito hace tiempo y toda la familia coincidió en que era un regalo de Manuel.
Muchos besos amiga y ánimo siempre hacia delante!!!!

Pr cierto tu sabes como está Sandra la mami de Dunia??? Que tal su embarazo??? Ya dio a luz????
Dala muchos besos de mi parte por favor