dimecres, 7 de desembre de 2011

Un bosc ple de màgia


Amb els anys, he apres a sobreviure, a continua la meva vida, reconstruïnt-la de nou... potser per això, m'he creat un món màgic, on poder-m'hi perdre, quan et necessito sentir...

"Camino pel teu particular bosc, un bosc ple d'arbres de mil i un colors, en un matí de desembre, mentres el fred d'aquesta estació, s'instal·la dins el meu cos.

Sento un petit soroll, les fulles dels arbres al moures, una brisa suau m'envolta, fregant la duresa de la meva pell, enfredolida per l'aire que correr, per la tendre brisa, pel tocar de la teva pell.

El temps s'atura en uns instants, l'olor d'aquest bonic indret em recorda a tu, aquella dolça mirada, aquell tímid somriure, aquelles poques paraules, la tendresa, el teu saber fer.

Em giro, em dono la volta, observo tot el meu davant... la melodia de les fulles dels arbres, continua, es deixa sentir... no veig res en el present, no observo moviment, però en la poca distància, existeix una tendre força, que em desperta un gran sentiment.

Follets dansaires m'envolten, salten i ballen en el mateix temps, fent moure les fulles dels arbres, desperten l'AMOR que tinc dins.

Somio dia rera dia, amb aquest bosc ple de màgia, de colors, d'olors i d'ocells, on un follet ben dansaire, alegre i juganer, m'envolta amb l'amor dins de l'aire, em somriu per fer-se sentir."

T'ESTIMO FOLLET DEL MEU BOSC... i et sento aprop tot sovint!!!

T'enyoro tant germanet, dia rera dia recordo tots els bons moments, el tresor més bonic que jo puc tenir.

Petonicos dolços, abraçades mimoses i somriures ARC IRIS, per tu germanet, follet del meu bosc màgic!!!

UNA CURIOSITAT

Avui fa 5 anys que visc la vida, sense tenir-te al meu costat.




Aquest estiu per les vacançes em va passar una cosa molt curiosa i per mi molt emotiva,

Érem nou companys, cada dia programavem una excursio per anar a caminar, dons lo curios del cas es que de tots nou fos a mi a qui li pases i en dos excurcions diferens. Anavem caminant contemplant les flors i les papallones, que ni havien de molts colors, de sobte una papallona s'em posar al cim com es pot veure a la foto, vaig queda molt sorpresa!!! Al cap de dos dies em va tonar passar, aquest cop s'em va posar al cim del gersei més o menys a la panxa tot i que anava caminant no s'en anava.


No m'havia passat mai, però des de que no et tinc al meu costat em passen coses molt curioses.




UN PETÒ I UNA ABRAÇADA INMENSA DE LA TEVA MARE.

dimarts, 8 de març de 2011

Per molts anys GERMANET!!














Mou les fulles,
quan estigui mig adormida,
se que et mous en silenci cada dia,
però avui m'agradaria sentir-te.
Entra al meu somni, fes-ho possible,
d'aquells somnis tant reals
que a vegades em fas viure,
vull abraçar-te, vull veure't vida,
vull que em regalis el teu somriure,
el bell aroma, la teva melodia,
un escalfred, una suau brisa...
que bonic tot això seria...
que bonic tot això és...
perquè em conformo
amb la teva carícia,
el teu susurrar,
la teva alegria...

Vull enviar-te el meu missatge de cada any, però em sembla que començo entendre que els missatges que t'envio per aquest aparell material que utilitzem en vida, no t'arriben... que el número de telefon que tenies, ja no és el teu... per això simplement tanco els ulls, i només així puc visualitzar-te, i simplement obrint els braços puc arribar abraçar-te... m'agradaria tant petonejar-te, m'agradaria tant portar-te un tall de coca recent feta d'avui... però com últimament ja comença a ser un fet constant, em conformo en imaginar-te, em conformo a parlar-te des del COR, des del meu AMOR INMENS cap a tu, des de l'estimació més profunda...
T'ESTIMO GERMANET!!

i com sempre... el meu missatge començaria amb un...

"PER MOLTS ANYS GERMANET..."

i com molt sovint, arribaria cap el tard...

Per a molts és important ser els primers en felicitar a persones properes... per a nosaltres era important intentar ser els últims... perquè diuen que "les coses bones es fan esperar...", i el primer a recordar abans d'anar a dormir...

Petonicos cap a les estrelles, que avui estant de celebració!!

La teva germaneta

DIA 08-03-11

ROBERT fill havui he pensat molt en moments viscuts amb tu, bé!!!! sempre, però avui més perqué es un dia molt especial, fa 26 anys que et vaig poder abraça per primera vegada.
Anyoro l'abraçada que no ens varem poder fer, les converses quant esmorzàvem, el teu sonriure, la teva inquietud per viure, les teves il-lucions, etc, etc, etc.
Per bé que en aquets moments de la meva vida, es una anyorança més serena i més suportable.

UNA ABRAÇADA IMMENSA de la teva mare.