dimarts, 8 de març de 2011

Per molts anys GERMANET!!














Mou les fulles,
quan estigui mig adormida,
se que et mous en silenci cada dia,
però avui m'agradaria sentir-te.
Entra al meu somni, fes-ho possible,
d'aquells somnis tant reals
que a vegades em fas viure,
vull abraçar-te, vull veure't vida,
vull que em regalis el teu somriure,
el bell aroma, la teva melodia,
un escalfred, una suau brisa...
que bonic tot això seria...
que bonic tot això és...
perquè em conformo
amb la teva carícia,
el teu susurrar,
la teva alegria...

Vull enviar-te el meu missatge de cada any, però em sembla que començo entendre que els missatges que t'envio per aquest aparell material que utilitzem en vida, no t'arriben... que el número de telefon que tenies, ja no és el teu... per això simplement tanco els ulls, i només així puc visualitzar-te, i simplement obrint els braços puc arribar abraçar-te... m'agradaria tant petonejar-te, m'agradaria tant portar-te un tall de coca recent feta d'avui... però com últimament ja comença a ser un fet constant, em conformo en imaginar-te, em conformo a parlar-te des del COR, des del meu AMOR INMENS cap a tu, des de l'estimació més profunda...
T'ESTIMO GERMANET!!

i com sempre... el meu missatge començaria amb un...

"PER MOLTS ANYS GERMANET..."

i com molt sovint, arribaria cap el tard...

Per a molts és important ser els primers en felicitar a persones properes... per a nosaltres era important intentar ser els últims... perquè diuen que "les coses bones es fan esperar...", i el primer a recordar abans d'anar a dormir...

Petonicos cap a les estrelles, que avui estant de celebració!!

La teva germaneta

4 comentaris:

Mercè ha dit...

Brígida filla, jo també t'estimo moltisim,ets molt important en la meva vida.
La maxima il-lusió de la meva vida ha estat ser mare de tu i al teu germà.Jo si que us dono les gràcies per haver-me donat la possibilitat de viura aquets fet tat meravellós.
Un petonas de la teva mare

Carmen Rivera Torres ha dit...

Brígida:
Feia temps que no llegia als amics, estava dins un procés de canvis... encara continuo, però de cop m'ha vingut la necessitat de llegir amor, de llegir tendressa, de llegir les teves frases tan maques i per això he entrar al blog d'en Robert.
Mai ens podem oblidar de que les seves ales ens protegeixen. (no sé si s'escriu aixì, la paraula).
Un petó per a tu i una abraçada per Robert, que segur que el meu missatger li donarà.

Natxo Rovira ha dit...

Una mica tard, però moltes felicitats Robert.
Briggi, un poema commovedor, un escrit preciós.
Ets pura sensibilitat.

natalia ha dit...

Un abrazo muy fuerte Brígida!!!!!!!!!! Y besos al cielo para Robert!!!!