dilluns, 16 de març de 2009

Estira i arronsa

La meva vida s’ha convertit amb un estira i arronsa, però per sort, puc dir-me que actualment l’estira ha guanyat terreny, i que quan arriba un arronsa, les coses rutllen diferent, suposo que simplement, perquè he començat a tenir la seguretat, que l’estira tornarà a tirar de ell, d’aquest arronsa que a poc a poc, a anat perden força, i que s’ha anat espaiant en el temps, convertint-se en un de tant en tant, canviant els papers de fa un temps, on l’arronsa no acabava de deixar sortir a l’estira, i l’estira no tenia prou força per tirar d’aquest arronsa que s’apoderava dels meus sentiments.
Puc dir que estic contenta, contenta d’haver arribat on ara estic, d’haver après a demanar ajuda, d’haver après a escoltar-me un xic més...
Sé que em falta encara un camí per recórrer, un camí que encara serà dur, que anirà acompanyat de l’enyorança, i per sort del record, aquest record que ara tant m’omple, i que en tants moments em fa somriure, un somriure per haver pogut viure aquestes experiències junt al meu estimat germanet, un somriure pel record que ara m’omple tant en dins... i és avui que aquesta enyorança moltes vegades m’arronsa, una enyorança pel que he somiat en viure junt a ell, una enyorança per tot el que no podem compartir, aspectes de la vida que jo donava per fet, aspectes de la vida que jo ja havia imaginat, i que tot hi ser conscient que per més que hi pensi, res en trec, m’és difícil no prestar-hi atenció, no pensar-hi de tant en tant... una enyorança pel que em falta viure, i pel que jo crec, li faltava viure a ell... una enyorança, que sé, m’acompanyarà tota la vida, però no em preocupa, ara sé que ho puc assumir.
He començat aferrar-me a la vida, he començat, potser amb una mica de resignació, a voler viure la meva vida, la que ara em toca viure. Molta gent parla de començar una nova vida... potser per a mi, és una nova etapa, on he après que amb molt d’amor, pots continuar caminant.

Ara sento que puc continuar volant, com tu Robert, com tu... que ara voles lliurament!!!



T'estimo germanet, l'enyorança és forta, igual que l'amor que sento per tu.

La teva germaneta.

dilluns, 9 de març de 2009

gràcies fill.













Robert fill, ahir va fer 24 anys d'el teu neixement. Molts records han passat per els meus pensaments,en alguns he sentit melenconia, peró en altres he sentit molta gratitud per haver compartit 21 anys i 9 mesos.

No es gaire temps peró els recordo amb molt d'amor




T'enrecordes d'aquets indret oi!


Un petonas inments

FELIÇ ANIVERSARI (DIUMENGE 08-03-09)



PER MOLTS ANYS REI!!

Esperem i desitgem que el teu camí estigui ben il·luminat i ple de colors...

T'estimem amb tot el nostre cor!!!!!!!!

Els teus pares, la teva germaneta i el teu cunyat.

dimecres, 4 de març de 2009

Anyorança

Robert fill avui m'han vingut alguns records de tu.
Era el dia 06-12-06, dimecres dia de la constitució,un dia abans de deixar-nos.
Després de dinar vàrem xerrar una mica,de tant en tant ens agradava tenir alguna conversa tot i que últimament no tenies gaira temps per a mi, però quan en tenies ganes, jo aprofitava i t'escoltava i et deia la meva, tot i que en aquells moments de la teva vida tenies altres preferències.
Em vares comentar que la Sara i en Josep t'havien convidat aquells dies a anar a esquiar, però tu els i vares dir que no tenies gaires peles, pequè en aquells moments estaves a l'atur.
M'enrecordo que et vaig comentar que em sabia molt de greu, que en alguns moments no et vaig poder donar-te tot el que em demanaves, però tu em vares respondre que no patis, que tot el contrari, que m'ho agraïes perquè et vaig ajudar a valorar més les coses.

Però jo em pregunto: què hauria canviat si haguessis acceptat la inviteció?
Tot i que des del primer moment que ens vares deixar, m'ajudava pensar que debia ser el teu desti, però també tinc els meus dubtes.
Robert la brígida i tu, sou lo millor que m'ha passat a la meva vida , em sento joiosa de ser la vostre mare

Una abraçada molt anyorada.