dimarts, 28 d’octubre de 2008

Necessitat


Avui m'agradaria dir-vos simplement que
US ESTIMO !!

Brígida

divendres, 17 d’octubre de 2008

Sensacions...

A vegades, em sembla mentida, que encara a hores d’ara, senti aquesta maleïda ràbia, tant intensa al meu interior... quan de sobte em creuo o veig un vehicle de certa empresa...

Els muscles se’m tensen, immobilitzant parts del meu cos... el meu interior s’encongeix, deixant-me un buit interior... i sento una cremo per dins que arriba fins el coll, creant-me un nus que m’ofega per moments... els ulls se m’entelen, borrant-me visió... les dents se m’apreten unes contra les altres, creant una tensió que acaba deixant-me dolor... i el cor... el cor se m’accelera, de mala manera, i em provoca aquelles punxades que tant de mal fan... el cap se’m bloqueja i em costa pensar, i haig de fer vertaders esforços per poder-me controlar...
Més tard, a poc a poc, el cap reacciona, aclarint-me els pensaments, i en mica en mica tot torna el seu lloc...
Les dents es relaxen, disminuint el dolor... els ulls s’aclareixen, veient-hi millor... el nus desapareix, deixant-me respirar... els muscles se’m destensen, obrint el meu interior... el cor redueix, les meves pulsacions... i aquestes punxades que tant de mal fan, deixant d’existir, deixant de patir...

I és després quan em pregunto:

AQUESTES SENSACIONS, ALGUN DIA DEIXARAN D’EXISITR??

Germanet del meu cor, enviem una caricia, la brisa del mar...
...tindré paciència, se que algun dia aquesta sensació disminuirà...

ET TROBO MOLT A FALTAR!!

Brígida

dijous, 9 d’octubre de 2008

Ajuda ...

La meva pena és meva i intransferible. No em diguis que el que a passa va ser perquè Deu ho va voler. Escoltà això no em consola en aquest moment i només em dona confusió espiritual i desolació al que sento. No em diguis que va ser el millor que podia passar perquè sé que no es veritat. No em diguis “ m’imagino com et sents “ Ningú pot. En tot cas, siusplau, pregunta’m com em sento avui i jo intentaré explicar-te. No em demanis “ que deixi això enrera, que oblidi i que segueixi endavant amb la meva vida “. AQUESTA ES LA MEVA VIDA. I ENTENEM SI NO PUC COMPARTIR ELS MOMENTS FELIÇOS QUE ESTAT VIVINT. M’AGRADARIA PODER. SI VOLS DE VERITAT FER ALGUNA COSA AMB MI, INTENTA OFERIR-ME TROBADES ESPECIFIQUES... UN DINAR, UNA FEINA CASERA, UNA HORA LLIURE. JO ESTIC MASSA FERIT/DA PER PODER PENSAR MES ENLLA D’AVUI O PER DECIDIR UN PROGRAMA ATRACTIU. NECESSITO FER EL DOL, SAPS. NECESSITO SER JO. VULL QUE M’ABRASIS, QUE EM TOQUIS EL CABELL I QUE EM DIGUIS QUE COMPTI AMB TU, QUE POTS CUIDAR-ME I QUE VOLS ACOMPANYAR-ME EN AQUEST CAMÍ. EL CAMÍ DE LES LLAGRIMES ES ARID I FANTASMAL. FINALMENT AMIC/GA, ET PREGO QUE ACEPTIS EL MEU DOL SENSE INTERFERIR I QUE ADMETIS EL MEU SOFRIMENT SENSE RESISTENCIES. JO SEMPRE RECORDARE L’AMOR SANADOR QUE EM VAS OFERIR.

El camí de les llàgrimes
JORDI BUCAY

La teva germaneta que t’estima amb bogeria.

Brígida

divendres, 3 d’octubre de 2008

Una necessitat...

El dia 24 de setembre, Santa Mercè, quan em vaig despertar, vaig sentir la necessitat d’anar a Santa Brígida. Em sentia una mica gris, com el temps que estava fent .
A la tarda vaig decidir anar-hi, tot i no tenir gaire temps, i que plovisquejava una mica.
Me’n vaig emportar la màquina de fotografia per si trobava alguna cosa que em crides l’atenció. Pel camí em varen acompanyar moltes papallones i ocells que cantaven que em varen alleugerir el camí.
Al arribar a Santa Brígida, vaig anar al nostre lloc especial, i quina sorpresa vaig tenir en veure al ben mig d’on ens assentem, aquest papallona, com si m’estiguessis esperant.

Quina alegria! semblava mentida..., com una cosa tant simple, et pot canviar el dia.
La teva mare que no passa ni un sol dia sense pensar amb tu!!