dijous, 9 d’octubre de 2008

Ajuda ...

La meva pena és meva i intransferible. No em diguis que el que a passa va ser perquè Deu ho va voler. Escoltà això no em consola en aquest moment i només em dona confusió espiritual i desolació al que sento. No em diguis que va ser el millor que podia passar perquè sé que no es veritat. No em diguis “ m’imagino com et sents “ Ningú pot. En tot cas, siusplau, pregunta’m com em sento avui i jo intentaré explicar-te. No em demanis “ que deixi això enrera, que oblidi i que segueixi endavant amb la meva vida “. AQUESTA ES LA MEVA VIDA. I ENTENEM SI NO PUC COMPARTIR ELS MOMENTS FELIÇOS QUE ESTAT VIVINT. M’AGRADARIA PODER. SI VOLS DE VERITAT FER ALGUNA COSA AMB MI, INTENTA OFERIR-ME TROBADES ESPECIFIQUES... UN DINAR, UNA FEINA CASERA, UNA HORA LLIURE. JO ESTIC MASSA FERIT/DA PER PODER PENSAR MES ENLLA D’AVUI O PER DECIDIR UN PROGRAMA ATRACTIU. NECESSITO FER EL DOL, SAPS. NECESSITO SER JO. VULL QUE M’ABRASIS, QUE EM TOQUIS EL CABELL I QUE EM DIGUIS QUE COMPTI AMB TU, QUE POTS CUIDAR-ME I QUE VOLS ACOMPANYAR-ME EN AQUEST CAMÍ. EL CAMÍ DE LES LLAGRIMES ES ARID I FANTASMAL. FINALMENT AMIC/GA, ET PREGO QUE ACEPTIS EL MEU DOL SENSE INTERFERIR I QUE ADMETIS EL MEU SOFRIMENT SENSE RESISTENCIES. JO SEMPRE RECORDARE L’AMOR SANADOR QUE EM VAS OFERIR.

El camí de les llàgrimes
JORDI BUCAY

La teva germaneta que t’estima amb bogeria.

Brígida

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Bones Brí...
Només volia dir-te que no crec que sigui massa tard per intentar acostar-te a aquelles persones que no han sabut com actuar. La situació que us ha tocat viure no es gens fàcil i no hi ha un manual per com viure-la, però tampoc hi ha un manual pels que volem estar al teu costat i ajudar-te. Segur que hi ha hagut algun moment en aquest temps en que jo t’he fallat o no he sabut com portar la situació... Per desgracia aquell maleït 7 de desembre va canviar la vostra vida, però també va canviar la de tots aquells que us estimem!!!
Hem d’entendre, com tu molt be dius, que tots sóm diferents i aquestes persones que potser s’han apartat del teu camí, no van saber que fer o que dir... Potser es tard per tornar enrere i canviar moltes coses, però si tu creus que val la pena perquè no ho intentes!!!
Brí, un peto molt gran i mai oblidis que estem aquí...

CARLES DE FIGUERES...

PD: Mercè quan fem la castanyada???

LA IAIA DE LA DUNIA ha dit...

HOLA CARINYO, si vos jo seré aquesta persona, si em nessessites jo seré aquesta persona, si vos plorà jo estaré em tú , si vols comparti el teu dolor,jo soc aquí, si nessesites mimitos jo tels donaré, tot i més jo tu donaré. sabs que jo soc aqui per tot lu que volguis. UNA ESTIMADA la iaia de la DUNIA

Xarnego ha dit...

Potser que no sigui jo la persona adequada
per dir-te el que has de sentir,
possiblement perquè no et conec
i possiblement per això mateix,
per que m'ets propera, però no soc ningú,
es un plaer llegir-te.
Perquè amb això tan simple contribueixo
a que totes las papallones que necessitis
estiguin al teu voltant.
Un peto, un poc trist,
però tot i ser virtual,
esta ple de bons desitjos per la teva angoixa.

Et penso llegir de tan en tan.