divendres, 3 d’octubre de 2008

Una necessitat...

El dia 24 de setembre, Santa Mercè, quan em vaig despertar, vaig sentir la necessitat d’anar a Santa Brígida. Em sentia una mica gris, com el temps que estava fent .
A la tarda vaig decidir anar-hi, tot i no tenir gaire temps, i que plovisquejava una mica.
Me’n vaig emportar la màquina de fotografia per si trobava alguna cosa que em crides l’atenció. Pel camí em varen acompanyar moltes papallones i ocells que cantaven que em varen alleugerir el camí.
Al arribar a Santa Brígida, vaig anar al nostre lloc especial, i quina sorpresa vaig tenir en veure al ben mig d’on ens assentem, aquest papallona, com si m’estiguessis esperant.

Quina alegria! semblava mentida..., com una cosa tant simple, et pot canviar el dia.
La teva mare que no passa ni un sol dia sense pensar amb tu!!

5 comentaris:

marina ha dit...

UN PETÒ BEN FORT MEÇE, SOC LA MARINA, ÉS VERITAT ,ÉS IMPOSSIBLE DEIXAR NI UN SOL MOMENT DEL DIA AMB ELLS, PERÒ M ALEGRO QUE AQUESTA PAPALLONA QUE TANT POT SIGNIFICAR POGUÉS AJUDAR-TE A PASSAR EL DIA.
SEMBLA ESTRANY VERITAT¡COM ARA UNA PETITA COSA, UN PETIT DETALL, POT FER QUE PASSIS BÈ UNS MOMENTS D AQUESTS DIES TANT ETERNS...

Natxo Rovira ha dit...

Jo crec, Mercè, que si tenim el cor i sobretot la ment, ben oberts, podem captar tots aquests detalls que ens fan sentir consol i escalf. Jo prefereixo no compartir-los, perquè no vull que ningú em faci mal, però de tant en tant, també cerco, i trobo.


Brigida, estimada, acabo de llegir el teu darrer comentari al blog del David, i t'estic tan agarit, ha estat com una carícia, de les que fan sentir calfreds. A vegades em pregunto com no tothom veu com és de fàcil donar consolo a algú que ha perdut un fill.

Petons a tots, i per suposat al Robert i al David

Anònim ha dit...

OLA son jo LA IAIA MDE LA DUNIA, quans dies, pero hi he pensat tots els dies em vosaltres, aquesta tarda estarem juntes, sabeu el dia 3 va ser el cumple de la Sandra, i segú que aquesta papellona que té un significat per mí, quan he llegit el teu escrit MERCE , també va acompanya a la meva filla aquet día. GRACIAS . un peto

Xarnego ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Xarnego ha dit...

De vegades una simple fulla al caure,
Pot tenir màgia i quelcom de important.
No trobes que aquet any,
Hi hagut poques papallones?
M’agrada llegir-te.