dijous, 25 de setembre de 2008

El meu Robertinyo...


Robert, t'enrecordes com et deia... "Ai el meu Robertinyo!"
M'ha vingut al cap aquesta paraula i pensant en això no sé si t'ho deia per no dir directament CARINYO, perquè sempre t'ho deia quan et volia fer-te un mimo, ho tenia ganes d'abracar-te i no ho feia.
Ai, si ho hagués sabut que ens passaria això, que arrepentida que estic de no haver-ho fet, en els últims dies d'estar junts sentia la necessitat d'abraçar-te, però no ho vaig fer... quan que me'n arepenteixo de no haver-te agafat i apretar-te ben fort i emplenar-te de petons... en tinc tanta necessitat, t'enyoro tant!
Des de que te'n vares anar tinc aquest osset amb mi sempre està en el sofà, quan em sento enyorada l'agafo ben fort.
La Brígida també l'agafa moltes vegades.

Sempre junts!

La teva mama.

2 comentaris:

marina ha dit...

estimada merçe:
soc la marina de cadaquès ja li vaig dir a la brigida ,que em va agradar i emocionar veure que m escrivies, i avui estic contenta que puguis escriure tù en el blog.
ai¡ quan dolor tenim merçe, perque ? veritat ,perque nosaltres, més ben dit PERQUE ELLS?
jA NO DIC QUE PENSI DE LA VIDA....

nosaltres haurem de sortir d aquesta foscor, per tant ens ajudarem a seguir el camì cap a la llum.

JO també li deia pitufin, al meu MARC, i tambè penso si l haguès abraçat ben fort ultimament...
però clar ,qui ens havia de dir , el que havia de passar ...

tmbè l enyoro tant, voldria agafar-lo ben fort i menjar -me l de petons.

Tens una filla MOLT MOLT ESPECIAL.
tant guapa, carinyosa ,mimosa ,atenta, m ajuda a mi i a sa meu filla, i a l esteve tambè el va deixar encantat,
estem contents d haver-la conegut.
ara ja sempre mès estarem unides, potser ells ho han fet...

UN PETÒ IMMENS PER TU I UN MOLT MOLT ALT.
MARINA

Anònim ha dit...

MERCE, SABS tenim tantes cosses en comú, que aquesta també o és, jo ting un gosset petit, li vaig compra a la DUNIA ,abaix de casse de la meva mare,sempre volia entra , es una botiga de un veterinari, i venet pelux de tota mema. quan venia la seva mare a vuscar la la esperavem en aquesta botiga i li vaig compra, axi que cuan la DUNIA va merxà, la SANDRA em va di, té mama a la DUNIA li hagués agradat mol que fos per tú. ARA es el meu company de son, dormut em ell i el petunegu i la carissio com si fós de britat, ES EL MEU COMPANY. Demá marxo de vacançes, peró pensaré molt em vosaltres,us portaré em mí allá on vagi. UN PETO BEN FORT