dijous, 28 de maig de 2009

Sensacions amb un equip...

Mentres una bona part de ciutadans de Catalunya resten eufòrics a la gran temporada del seu equip, i celebren una vegada i una altre el bon joc dels jugadors que porten la samarreta que tant estima la gent del carrer, perquè la veritat és que ja en són 3, i al principi de la temporada... qui ho havia de dir!!!... la teva germaneta resta dins un estat d’alegria-amarga, entre la dolçor d’un bon pastís, i l’amargura d’una taronja extremadament àcida, tot i que és així com a mi m’agraden les taronges.

Mirant el partit en una pantalla gegant, envoltada d’una joventut amb un principi d’alegria lligada amb una extrema tensió... entre mossegades de dits, crits de nervis, cares excitades, cames amb moviments desenfrenats... he experimentat un seguit de sensacions ben estranyes,... o no...

Uiiiii... aplaudiments... crits... ara, ara... a la teva dreta... si, si, si... gooooooooooooooooolllll!!!

Els batecs del cor s’acceleren, i la sensació d’alegria apareix al meu cos... parlo amb tu, crido amb tu, i comparteixo l’alegria amb tu dins el meu cor... però de sobte, s’apropen les llàgrimes als meus ulls, i em costa dissimular-les... són llàgrimes d’alegria barrejades amb la tristesa de no tenir-te aquí, de no poder-me abraçar amb tu, i cridar plegats... S’ACOSTA LA TERCERA!!!... de poder-te petonejar i disfrutar de la teva alegria en viu i en directe...

El joc continua, però el meu cap i el meu cor, resten lligats a tu durant una estoneta... i tancant els ulls, només tancant els ulls... t’he descobert abraçat a mi, content de viure el recorregut del teu equip durant aquest any... i m’he atrevit a demanar-te que enviïs llum als teus jugadors, que la claror que em traspasses, la traspassessis a ells, i així, dins la claror, veurien el partit més fàcil.

S’acaba la primera part, i amb un nus a l’estomac per les intenses experiències que en una horeta he viscut, intento empassar el tros de pa que em queda al davant...

La gent del meu voltant, no parla, CRIDA...
Les bromes es comencen a sentir..., l’alegria, l’esperança, i la confiança amb l’equip.

Amb un somriure a la cara, responc a tot el que m’expliquen... inexplicablement, la major part de les paraules que m’arriben, no les sento... les intento escoltar, però la veu dels altres xoquen contra la bombolla de felicitat que m’envolta en aquests moments.
Felicitat bàsicament per tu, perquè sé que aquest equip, aquests any t’ha fet content.

Comença la segona part, els minuts van passant, i les ocasions de gol passen per davant dels aficionats i els jugadors, com si deixessin passar el tren que porta a la victòria que tots tant esperen.

De sobte la gent s’alça amb crits, i s’abracen, i es feliciten, i riuen amb aquell riure incontrolable, de l’alegria a la màxima exaltació. Crits de goooooool m’envolten, càntics, riures, i amb barrejo amb la màxima alegria que em transmeten tots els que estan dempeus, assentada al meu racó, observant des de la llunyania la felicitat que s’apodera de tots els presents.

T’imagino cridant, cantant, content, feliç, abraçant-te als teus amics, parlant de la jugada, i celebrant dins una alegria incontrolable el bon joc que estem veient.

T’imagino més tard, abraçat a mi, content, parlant amb en Txema del partit.

M’imagino a prop teu, quan la meva mà intenta fregar, ni que sigui una minsa part del teu cos...

M’imagino petonejant-te, i tu queixant-te que et deixi en pau...

T’imagino i no deixo d’imaginar-te... simplement perquè això és el que em quedar... imaginar, recordar, i sentir-te dintre meu.
De tornada a casa, he estat absorta dins meu, barrejada d’una alegria que m’han transmès els més propers, amb una petita amargura de ser conscient que a partir d’ara, cada part de mi, haurà de viure aquestes i d’altres situacions així... INTENTANT SENTIR-TE APROP... ENYORANT LA TEVA PRESÈNCIA.

Però com l’amargor de les primeres taronges, crec i només crec, que estic acceptant aquesta tristor, intentant transformar-la amb l’amargor de les primeres taronges, realment com a mi m’agraden.

T'estimo germanet!

Brígida