dimarts, 7 de desembre de 2010

Un dolor suavitzat per tu... (4anys sense tu)

Quan el cor em fa mal, tinc la sort de tenir unes boniques mans,
que amb delicadesa me'l protegeixen.
I són aquestes que al acarisiar-lo, em donen la força per continuar.
I són aquestes que, durant quatre durissims anys,
han persistit per no deixar-me ensorrar.
Et sento tant aprop germanet, el teu amor és tant proper,
que m'ès senzill somriure mentre el meu cor plora,
simplament perquè sé que estàs amb mi, molt aprop meu,
i a la vegada tant lluny...

Noto que sovint abraces el meu interior,
i em murmures per les nits "sóc aquí, sóc aquí",
com un bonic follet que s'amaga entre les fulles,
i les mou per fer-se sentir.
T'ESTIMO GERMANET!!

Gràcies per acompanyar-me en tot moment,
gràcies per seguir el meu costat.

Sé que ens tornarem a trobar
i sé que mentrestant, a mi, em toca viure la vida.

PORTO EL TEU SOMRIURE GRAVAT AL COR!!

Mil petonets de colors, follet del meu bosc!!

La teva germaneta, sempre pensant amb tu!!

QUATRE ANYS

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies,
tu ja no hi ets i el temps ara em trenscorre
entre el record de tu, que m'acompanyes
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.


Miquel Marti i pol


UN PETONAS IMMENS DE LA TEVA MARE.