divendres, 17 d’octubre de 2008

Sensacions...

A vegades, em sembla mentida, que encara a hores d’ara, senti aquesta maleïda ràbia, tant intensa al meu interior... quan de sobte em creuo o veig un vehicle de certa empresa...

Els muscles se’m tensen, immobilitzant parts del meu cos... el meu interior s’encongeix, deixant-me un buit interior... i sento una cremo per dins que arriba fins el coll, creant-me un nus que m’ofega per moments... els ulls se m’entelen, borrant-me visió... les dents se m’apreten unes contra les altres, creant una tensió que acaba deixant-me dolor... i el cor... el cor se m’accelera, de mala manera, i em provoca aquelles punxades que tant de mal fan... el cap se’m bloqueja i em costa pensar, i haig de fer vertaders esforços per poder-me controlar...
Més tard, a poc a poc, el cap reacciona, aclarint-me els pensaments, i en mica en mica tot torna el seu lloc...
Les dents es relaxen, disminuint el dolor... els ulls s’aclareixen, veient-hi millor... el nus desapareix, deixant-me respirar... els muscles se’m destensen, obrint el meu interior... el cor redueix, les meves pulsacions... i aquestes punxades que tant de mal fan, deixant d’existir, deixant de patir...

I és després quan em pregunto:

AQUESTES SENSACIONS, ALGUN DIA DEIXARAN D’EXISITR??

Germanet del meu cor, enviem una caricia, la brisa del mar...
...tindré paciència, se que algun dia aquesta sensació disminuirà...

ET TROBO MOLT A FALTAR!!

Brígida

6 comentaris:

marina ha dit...

estimada, com descrius de bè les sensacions, que experimentem...
a mi em passa quan una moto a tota merda i d´algú que ho ha viscut em passa....
i moltes vegades mès....


estic esperant com tù una senyal que no arriba...que ens alleugereixi el dolor que ens queda per aguantar...

UN PETÒ IMMENS ,I EL MÈS ESPECIAL , PER ELLS, ELS NOSTRES HEROIS AMB QUI LA M---- VIDA HA SIGUT TANT INJUSTA!

Carmen Rivera Torres ha dit...

EStimada Brígida:
Aquestes sensacions aniràn sent més distanciades una de l'altre, però, amiga meva, l'intensitat em sembla que no desapareix mai.
M'explico: jo ara no ploro ni sento aquesta ràbia com al principi, però quan, per alguna raó, un record o qualsevol detall que m'enrecordi la absència de l'Abel em fa tenir un altre cop aquelles sensacions continuan molt fortes i em sembla que més fortes que mai.
Qué és lo que faig? respirar com l'Abel em va ensenyar quan feiem ioga i meditació, començo a fer l'exercici de visualitzar-lo content i tranquil i aleshores m'arriba una vegada més la pau, això si, després de un parell d'hores de crisi.
Es necessita molta conexió amb ells per puguer viure i conviure amb la seva energía.
Molts petonets i mols ànims!!!

LA IAIA DE LA DUANIA ha dit...

AHI BRIGIDA, sensaçions, moments, records, el dia fatal es present en molts moments, o sé, fan mal, dolor,impotençia,dia a dia, setmana derrera setmana , tota la nostra vida , un dia millor un altre pitjor, es lo que tenim, pero junts, en mica en mica com vas di tú ahi, en enirem fen camí i aquet dolor será menys dolorós, peró el nostre AMOR per ELLS será més gran, cada día més GRAN. UN PETO LA IAIA DE LA DUNIA

Natxo Rovira ha dit...

No sé si desapareixeran, Brígida. Jo també m'ho pregunto. Cada cop que llegeixo la paraula Hongria o Budapest, el cor em fa un tomb. Jo crec que va a més. Cadascú té el seu punt conflictiu.
No sé que dir-te aquesta vegada. T'entenc...

Un petó

natalia ha dit...

Hola Brigida!!!
He probado varios días el traductor y no me funciona no se que pasa, intento traducir, pero... en varias cosas pierdo la onda.
Espero que estés un poquito mejor y que Rober te mande muchas mariposas y purpurina.
Un fuerte abrazo amiga!!!!
Natalia

natalia ha dit...

Hola de Nuevo!!!

Jejej se ve que Rober me ha visto con dificultades pues cuando he enviado el comentario...bualá!!! Se ha traducido correctamente y mas rapido que nunca.
Brigida hace 4 años que mi hermano partió y sinceramente esas sensaciones no desaparecen, quizá se disminuyen un poquito pero no desaparecen por lo menos hasta ahora.

Aprovecho para preguntar por Sandra, la mamá de Dunia ahora que he visto aquí a su IAIA de Dunia. Es que como no actualizan el blog y la he mandado dos correos y no me ha contestado...
Solo espero que este bien, por favor darla un abrazo de mi parte, y otros para todos vosotros
Natalia