dilluns, 12 d’abril de 2010

La teva presència, ben present...

( fa uns quants dies, quan el blanc de la puresa, va cobrir les nostres capes, per sentir-nos prop de tu)


Ei guapíssim,

masses dies han passat, des de l'últim escrit... si, ho sé...

a vegades, quan em paro a pensar, l'abisme que apareix davant meu, només de pensar que el temps ja torna a passar massa ràpid, m'ofega... segurament de la por a caure en les trampes que existeixen pel camí, i que ara, després de molt de treball fet, no vull, ni puc permetrem la tentació de les coses fàcils... de la comuditat... són masses passes endavant, masses coses descobertes, com per tornar enrera... t'estimo amb tota la meva essència... i el meu cor batega al ritme del teu cor... i en moments se m'apodera l'enyorança... i s'intensifica la necessitat dels 5 minuts... 5 minuts per abraçar-te... 5 minuts per observar-te... 5 minuts per mimar-te... 5 minuts per petonejar-te... 5 minuts per parlar-te... 5 minuts per sentir la teva presencia aquí i ara... però sé, que aquests 5 minuts, segurament es convertirien en poc, per donar-te tot l'amor que sento dins meu per tu, germanet... T'ESTIMO!


T'adjunto la lloança que aquest any a sortit guanyadora a l'aplec de St. Brígida, que segons la persona que la escrit (que estic del tot segura que saps de qui et parlo), NO NOMÉS FA REFERENCIA A L'ERMITA SINO AL LLOC I A RECORDS,




Des dels Pirineus a la Costa Brava,


d'est a oest sense finit,


veus la llum que mai s'apaga


reps els vents de dia i nit.


Gràcies Paco per tenir-lo tant present...
Tots et recordem, mai t'oblidem!!

La teva germaneta

4 comentaris:

natalia ha dit...

Que importantes son para nosotras los pequeños detalles, las pequeñas cositas de la vida para acercarnos aún más si cabe a nuestros hermanos.
Muchos besos Brígida, compañera de viaje. Besos al cielo para Robert

Anònim ha dit...

Estimada Brìgida, encare que no ens "comuniquem"
sempre et tinc present ...
i ja et trobava a faltar en el blog....
un petó mimós i tendre...
sempre fent camí juntes.
marina

MARTA ha dit...

Aquesta tentació de parar-me,d'a gafar el camí còmode, la tinc sovint també.Però com tu dius, són masses passes fetes en davant com per recular-les.
Et dic el mateix que la Marina:sempre fent camí juntes!

Carmen Rivera Torres ha dit...

Et trobo molt a faltar BRígida!!!