divendres, 30 de gener de 2009


Robert fill fa dies que em sento que no ser cap on vaig. Desde que m'han donat l'alta del centre de dol que sembla que em falta alguna cosa. Per una part estic contenta perquè m'han ajudat a aprofundir molts sentimens i entendre que soms molts en aquet camí per agudar-nos a tirar endavant, són persones molt maques i amb un cor molt gran.
Voldria donar-li les gràcies a la teva germana per haver fet possible fer el teu bloc, ami tenir el bloc m'ha ajudat molt i m'ajuda.Tot i que jo no t'escric gaire (ja saps que jo no havia tocat mai cap ordinador)gràcies el teu bloc i l'ajuda de la teva germana m'en vaig sortint.Però si no escric, llegeixo els altres blocs de gent que com nosaltres han tingut una perdua impotant.
Des d'aquí´voldria donar les gràcies primer de tot a la teva germana Brigida per ajudar-me quan la necesitot i a totes les persones que m'han dedicat unes paraules els meus petits escrits, em reconfor-te moltíssim i també a tots els que em permeten entra els seus blocs plens de sentiments, per mi m'és de molte ajuda m'enplena molt, tot i que cada escrit que llegeixo m'agraderia dir-hi alguna cosa que s'em remou per dintre,no m'atreveixo per por de no saber expressar com voldria i tinc por de no dir lo correcta.
Un peto inmens per TU i tots els nous AMICS.
La teva MARE.

2 comentaris:

la iaia de la DUNIA ha dit...

ESTIMADA MERCE, Avui dissapte quan me llevat, he mirat per la finestre, el día no acompanya gaire, plou i fa mal temps, axí estic jo, com el temps, i he pensat que faré tot el dia a casse, així que he vingut a traballa a la oficina a Figueres, el jefe estará content, he mirat com sempre el blog, i he vis el teu comentari, ja saps que si em nessessites soc aquí, per tot lu que volguis, jo també et vaig trovar a falta el dilluns, erem totes 3 i faltaves tú. un petó per tots vossaltres de la IAIA DE LA DUNIA .

natalia ha dit...

Hola Brigida!!!
Querida amiga, hoy me ha gustado mucho las cartas que he leído de tu madre. Dila que no tenga miedo a expresar sus sentimientos aunque no la salgan como ella quería, pues a mí me haría ilusión comentarios en el blog de Manu o de cualquiera, porque eso quiere decir que está un poquito mejor y siempre es de agradecer.
Un abrazo muy fuerte amiga y me alegro mucho de que tu madre se anime a entrar en el blog y a seguir aprendiendo, por vuestro hermano e hijo!!!!!!!!
Siempre estará con vosotras....
Natalia