diumenge, 8 de febrer del 2009

Dia 1 de Febrer Santa Brígida.











Fill com molt be ja saps diumenge dia 1 de febrer va ser l'aplec de Santa Brígida,coincidin amb el dia del sant, el any que el dia 1 no s'escau en diumenge es celebre l'aplec el primer diumenge de febrer.

En principi no tenia previst anar-hi, desde que ens vares deixar no em venia de gust anar-hi, cosa que ja saps que m'agrada molt pujar-hi en mes intimitat. Doncs el que em va porta a replentejar-me anar-hi aquest any va ser perquè va fer mal temps i sabia que no hi hauria gaire gent també i molt important, que els teus cosins la Carolina i en Paco, van ser escollits per ser els ermitans de aquest any. Oi que estan guapos i com creix el petit Aniol! Em venia de gust estar el seu costat.
D'en mica en mica, per unes circunstàncies o altres, vaig trencant barreres que m'ha deixat la teva absència.
Gràcies fill per ajudar-me anar fent camí, sentia que tu estavas entre nosaltres.

VIVINT dels RECORDS
Saps Robert avui a la tarda quina pel-licula he vist per casualitat, FORREST GUMP
T'en recordes les vegades que te la vares mirar quan tenies 9 o 10 anys, la Montse ens va deixar la pel-lícula en video, perquè aquell tems no existia el DVD. No sé que et transmetia però et vaig trobar moltes vegades ben enbabacat mirant la pel-lícula, cosa que era una mica extrany en tu que estiguessis tant quiet perquè eres força inquiet.
Quins records fill!! records que ja només seran records. M'agrada trobar-ne i que en facin connectar amb tu encara que moltes vegades en facin mal no vull deixar de trobar-ne per sentir-te aprop meu.

La teva mare que d'en mica en mica troba una mica més de llum, tot i que t'anyora molt.

T'ESTIMO.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

ESTIMADA MERCE, Semble que nem una derrera l altre, sabs dissapte va se un dia també especial per mí, no sabía quan ni com ficarme al garatge per treure les cosses de la DUNIA, sabía que ho tenia que fer però era una muntanya massa alta fer mí, però al fi, ho he fet, ploran amb molt dAMOR faig treure al seva robeta, la vaig mirar,petoneja i acariçia, els meus sentiments eran plens de anyorança,peró plens D AMOR, els recorç varen fluí con un rio desprès de una gran sequia,però també com a tú em van fè sentir bé.un petó ben gros.

Anònim ha dit...

Estimada Merçe:
soc la marina mare d en Marc, feia dies no podia entrar al blog, he tingut problemes amb l ordinador, i desprès amb internet.
Finalment avui ,he pogut posar me al dia i veure com estas.
El que m ha alegrat és que al centre de dól et donéssin l alta..és bona senyal..
Sabem , com a mares, que ,tot serà diferent ,a ses nostres vides.
no podrem ser més les mateixes persones,viurem SEMPRE,amb aquest dolor...però per el que veig ..mica en mica...haurem de agafar ho tot diferent..i buscar nosaltres on trobar uns moments de serenor, de LLUM...
Repeteixi, la jugada de la vida , la portarem SEMPRE ,AMB NOSALTRES..
PERÒ , PER EL QUE HE VIST..NO PODEM VIURE TOTA LA VIDA AMB AQUELL DOLOR TAN FORT ,DEL COMENÇAMENT..
crec que encara em queda algun esgraò per pujar..agafar te les mans ben fort ...i seguir...
UN PETÒ IMMENS..
hem de fer una trobada , la Brìgida , la Carme i jo..

Carmen R.T. ha dit...

Estimada Brígida:
Fa dies que no escrius... trobo a faltar les teves lletres al blog del Robert!!!.
Molts petonets

Natxo Rovira ha dit...

Hola Mercè,

M'agrada la tendresa amb que escrius els teus records del Robert. Em transmets esperança, enlloc de dolor.
El que llegeixo traspua amor, i no victimisme.
Estic convençut que el Robert somriu i està ben orgullós de la seva mare i de com escampa amor, malgrat tot.

Petons a tota la família

Anna ha dit...

Ostres Mercè, m'ha fet molta il·lusió que mencionis la peli d'en Forrest Gump, al David també li va encantar, i això que era molt petit quan la va veure!
Mira l'altre dia llegint el llibre "Los cuatro acuerdos" del Dr.Miguel Ruiz, fa esment de la peli i em va encantar el que deia:
"Puede que tengas grandes ideas en la cabeza,pero lo que importa es la acción.() La historia de Forrest Gump es un guen ejemplo. No tenia grandes ideas, pero actuaba. Era feliz porque hacía lo máximo que podía en todo lo que emprendía. Recibió importantes recompensas que no había esperado. Emprender la acción es estar vivo. Es arriesgarse a salir y expresar tu sueño. Esto no significa que se lo impongas a los demás, porque todo el mundo tiene derecho a expresar su propio sueño."
Ens cal tornar a tenir els nostres propis somnis i actuar per aconseguir-los!
No se si et serveix, però a mi em dona força.
Petonets!
Anni