dilluns, 31 d’agost de 2009

Sortida del mes de Juny. Cal Paller (turisme rural)

Aquets any els reis ens varen portar una papallona que ens portava un sobre amb aquet escrit:

Que el vol de la papallona us porti a un espai màgic,on la pau i la tranquil-litat que es respira ve acompanyada del silenci del seu entorn. On un, es pot sentir acompanyat per la seva naturalesa, les seves muntanyes, l'hospitalitat d'unes persones correctes, i uns animalons tranquils i dócils. On la música del vent, el cant dels ocellets i les olors de les plantes que envolten el seu entorn, es barregen causant un estat d'harmonia dins un mateix. Ens agradaria que poguéssiu experimentar un munt de sensacions, endinsar-vos en un món absent del dia a dia, del temps, de les hores, on res importa... només un mateix i l'entorn que veu el seu davant... una vall diferent... un turisme absent al turisme... on poder llegir, caminar, escriure, o simplement observar la llar de foc com crema... Que tingueu un vol agradable!!

Volem donar les gràcies a la papallona a la Brígida i en Txema per aquest vol tan meravellós.

Aquells dies ens va passar coses molt agradables, com tenir la serra del Cadí per nosaltres dos sols, el noi de la casa rural ens va deixar la clau per obrir la barrera que hi havia al camí. Vàrem pujar fins el cim amb el cotxe, teníem el Pedraforca davant nostre i vam caminar molta estona per la carena fins que el mal tems ens va fer girar, per el camí estavem acompanyats de moltes papallones, mai n'havia vist tantes juntes també varem veure molts d'isars i moltes flors.













Cada dia podíem contemplar l'aposta de sol, amb els cant dels ocells i amb la companyia d'un gat, sempre el teníem al nostre costat, inclos un dia se'm va seura a la falda amb la panxa enlaire per que li fes pessigolles, i ell em llepava la mà, suposo que de conten! Era la primera vegada que vaig tenir un animal tant aprop. M'agraden els animals, però de lluny, es veu que li vaig caure bé.


El menjar era molt especial, cuinat amb molt d'amor i les persones que ens cuidaven eren molt agradables i discrets.

Gràcies per donar-nos l'oportonitat de gaudir de aquests 4 dies i poder respirar tanta pau.

UN PETONAS INMENS.

6 comentaris:

LA IAIA DE LA DUNIA ha dit...

DIA 31 cumpleanys de la DUNIA 4, al llegir el teu escrit, el meu servell, a començat a donar voltes i he volgut pensar que con ja saps per mi les papellones son algo espeçial, axí que vui pensar que en aquell viatge y aquell dia els nostres estimats estaven emb vosaltres fen camí, m enalegro que aquells cuatre dies hagin sigut per vosaltres tan espeçials, espero que quan ens trovem, que espero sigue aviat m expliques les vostres sortides, y m ensenyis fotos, per poder gaudí del vostre viatge. un petó inmens per tots quatre

ELENA ha dit...

La veritat es que no se perquè encara vinc aquí a llegir totes aqustes paraules que de vegades m'enfonsen més. Però és com una addicció, no puc deixar de visitar aquest blog, ni deixar de mirar les seves fotos i sobretot no puc deixar de pensar en tots els que m'han deixat en aquests ultims anys. Tinc un nus a l'estomac que no desepareixarà mai més.
Però l'unic que vull es donar-vos força, perque entre tots la necessitem per no posar-nos tristos en moments determinats.
Us envio mil records de part de la meva familia, i mil abaraçades, perque a vegades penso que una abraçada val més que mil paraules.

Elena.

Brígida ha dit...

Estimada Elena,
m'agradaria dir-te tantes i tantes coses... que no sé ni per on començar...
Simplement, m'agradaria que sabessis, que si mai necessites parlar, plorar... o una bona abraçada, comptis amb mi, estaré aquí sempre que vulguis...
i si vols escriure'm més intimament, el meu correu és

brigidarour@gmail.com

M'agradaria tenir el teu correu, per poder-te escriure, si tu ho vols, esclar.

Potser no reina, potser aquest nus que ara sentim no desepareixerà, però em de continuar caminant, i trobar el nostre camí amb una mica de pau...

Mil petonets dolços per tu, i per tota la teva familia!! i una abraçada ben mimosa per tots (tens tota la raó, per a mi una abraçada és la millor medicina per el mal del dol i la tristesa)

Brígida

Carmen Rivera Torres ha dit...

Estimada Brígida:
Pot ser ja t'havía comentat que no és el dolor de la pérdua el que nos uneix, sinó l'estimació dels nostres essers fantàstics com en Robert i l'Abel.
Un petó i moltes gràcies per ser-hi sempre.

Mercè ha dit...

Estimade Elena.
M'agradat molt que t'hagis possat en contacte amb nosaltres,també us envio per tu, la teva mare i els teus germants, un petó i una abraçada molt forta, per donarvos força per seguir endavant en aquest camí.

MARTA ha dit...

Quan t'allunyes uns dies del tràfec diari ,d' alguna manera t' ajuda a veure la teva vida amb perspectiva.
I , a més a més ,quan esculls la muntanya per fer-ho ,t' ajuda a reforçar aquesta sensació.
Llegint l' escrit, ens transportes en aquest paisatge i podem sentir la pau i quietut que se us va regalar.

Una abraçada des de la distància.