dissabte, 25 de juliol de 2009

Sense res per dins...

"Sempre amb un somriure a la cara... alegre... amb un cor immens... i amb un caràcter a admirar!!! ... així et recordo i et recordarè per sempre, Míriam."



Altre cop sentiments retornen... amb força s'arrrelen al meu cos...

Em falta l'aire... el ritme del cor descompençat, accelerat... em falta la gana... la fredor entre al meu cor... els sentiments se'm congelen... el pit se m'oprimeix... i les llàgrimes dancen lliurament per la meva carona...

La tristesa, la ràbia, l'impotència, l'indignació, l'incredibilitat... s'apoderen de mi, dels meus pensaments, del meu cos, del meu cor.

Altre cop no entenc RES, RES de RES... i m'és difícil aceptar que les coses havien d'anar així, d'aquesta manera... m'és difícil no ODIAR la vida...

No ho entenc... potser sóc massa inculta, massa petita en creixement... i la meva ment, altre vegada, s'ha tornat a tancar dintre meu...

M'és impossible pensar que ha passat altre vegada, el meu cap té encara masses barreres per poder veure més enllà.

I em pregunto... quan acabarà aquest no acabar??

M'és difícil veure fins a on puc aguantar!!!!!

Vola en llibertat Míriam!!!

T'estimo germanet.

Brígida
P.D. Sempre em quedarà el bon record d'aquell cap de setmana juntes..., i l'última conversació virtual!! Records que guardaré, com el millor tresor!!

3 comentaris:

Marina Noguer. ha dit...

BRÍGIDA CARINYO:
T ENVII TOTA LA LLUM I FORÇES QUE ..
ACABI DE LLEGUIR,TORNARÀS A NECESSITAR.
Brígida,recorda poc a poc , com havies fet..
i NO OBLIDIS QUE AQUI ESTIC...PER EL QUE SIGUI..
Quan sento la paraula .."altre cop"..sigui en el lloc que sigui...a mi tambè el cor me s encongueix,i tremoli
nomès de pensar ..que tot el que "passem , hem passat i ens queda " , comença tristement , de nou per una família..
UN PETÓ IMMENS I TENDRE..
I UN PER LA FAMÍLIA DE LA MÍRIAM...

MARTA ha dit...

El dolor que veig en el teu escrit em remou el meu dolor.Veure aquest "altre cop" en un blog, fa molt mal .Jo també estic passant per un altre cop.
On posem més buit? A on més tristesa ?
No crec ni que s' hagi creat cap nom pel que sentim ara.

Us vull enviar ,també ,forces i llum per vosaltres i per la família de la Míriam .

Natxo Rovira ha dit...

Estimada Brígida:
Ja t'ho vaig dir en privat, però ara que he llegit aquestes paraules teves plenes de confusió i dolor, deixa'm dir-te que ara ja has demostrat tenir la força i l'aprenentatge per encarar aquesta nova pèrdua amb molta més serenitat. Ja li has vist la cara a la mort, ja t'ha arrabassat el que més estimaves. Crec que ja no ens ha de fer ràbia i ja sabem dominar la por que ens fa.

Entenc, maca, tot el que deies i el que senties en aquest moment, per descomptat, com no ho hauria d'entendre!!! però estic segur que passat aquests moments, tu més que ningú pot afrontar aquesta mort. Ara la Miriam ja està amb el Robert, amb el David... i ens esperen. Ens esperen a tots.

Un petó molt gran carregat de tendresa.