dimecres, 7 de desembre del 2011

Un bosc ple de màgia


Amb els anys, he apres a sobreviure, a continua la meva vida, reconstruïnt-la de nou... potser per això, m'he creat un món màgic, on poder-m'hi perdre, quan et necessito sentir...

"Camino pel teu particular bosc, un bosc ple d'arbres de mil i un colors, en un matí de desembre, mentres el fred d'aquesta estació, s'instal·la dins el meu cos.

Sento un petit soroll, les fulles dels arbres al moures, una brisa suau m'envolta, fregant la duresa de la meva pell, enfredolida per l'aire que correr, per la tendre brisa, pel tocar de la teva pell.

El temps s'atura en uns instants, l'olor d'aquest bonic indret em recorda a tu, aquella dolça mirada, aquell tímid somriure, aquelles poques paraules, la tendresa, el teu saber fer.

Em giro, em dono la volta, observo tot el meu davant... la melodia de les fulles dels arbres, continua, es deixa sentir... no veig res en el present, no observo moviment, però en la poca distància, existeix una tendre força, que em desperta un gran sentiment.

Follets dansaires m'envolten, salten i ballen en el mateix temps, fent moure les fulles dels arbres, desperten l'AMOR que tinc dins.

Somio dia rera dia, amb aquest bosc ple de màgia, de colors, d'olors i d'ocells, on un follet ben dansaire, alegre i juganer, m'envolta amb l'amor dins de l'aire, em somriu per fer-se sentir."

T'ESTIMO FOLLET DEL MEU BOSC... i et sento aprop tot sovint!!!

T'enyoro tant germanet, dia rera dia recordo tots els bons moments, el tresor més bonic que jo puc tenir.

Petonicos dolços, abraçades mimoses i somriures ARC IRIS, per tu germanet, follet del meu bosc màgic!!!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Una abraçada ben forta Brìgida.Volia dir-te tantes coses
i.....m´he quedat en blanc.....nomès recordant com ens vam conèixer,com dia a dia esperava obrir el teu blog
i lleguir tot el que l´hi deies al teu estimat Robert,i els teus comentaris tan dolços plens de tendresa ,mimosos
que deixaves al meu blog , tantes paraules d´ánims......
i quan ens vam conèixer !! quina tarda mès maca!!....i mica en mica no ens ha fet tanta falta la comunicaciò diaria, hem après a estimant-se , recordant-se nomès amb el pensament ....sabent que AQUI ESTIC i sabent que vos tinc .......UN PETÓ BEN FORT.
marina

Mercè ha dit...

M'agraderia poder endinsar-me al teu vosc màgic i poder passejar contenplant tots els colors i sentir les olors que despren, tot trovar-nos aquest follet alegra i juganer.

T'ESTIMO, MAMA.

natalia ha dit...

precioso bosque Brigida!!!!! a mi me pasa que muchas veces cuando voy a andar, montañas o bosques, paisajes, siempre parece que viene conmigo, ahora no puedo hacer esas "grandes excursiones" que hacia antes, por el embarazo...Pero sigo sintiendole de otra forma!!!! Un beso muy grande para tí y al cielo para Robert

MARTA ha dit...

Em sembla que ja t'ho havia dit, però ara hi torno: va ser una benedicció per en Robert de
tenir-te per germana.
Un petó,Brígida.