La teva germaneta, sempre pensant amb tu!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Si has somiat a ser un ocell, tu vola ben amunt, però mai ens deixis sols, per sempre esterem junts. (08/03/85-07/12/06)
El vol de la papallona
Com una bella papallona,
plena dels colors més vius,
m'agradaria volar ben enllaire
i arribar fins a tu.
Com una bella papallona,
que busca els racons més bonics,
m'agradaria caminar per la vida
disfrutant del que ara visc.
Com una bella papallona,
que vola sempre al teu costat,
m'agradaria estar amb tu
i compartir la felicitat.
Però, com una bella papallona
que abans a estat capoll
jo ara visc la meva vida
i tu en ella t'has convertit,
...en la més bonica de les PAPALLONES.
Brígida 04_09_09
plena dels colors més vius,
m'agradaria volar ben enllaire
i arribar fins a tu.
Com una bella papallona,
que busca els racons més bonics,
m'agradaria caminar per la vida
disfrutant del que ara visc.
Com una bella papallona,
que vola sempre al teu costat,
m'agradaria estar amb tu
i compartir la felicitat.
Però, com una bella papallona
que abans a estat capoll
jo ara visc la meva vida
i tu en ella t'has convertit,
...en la més bonica de les PAPALLONES.
Brígida 04_09_09
L'arbre de la meva vida...
Contemplo l’arbre de la meva vida,
el que, ferm i àrid, a passat el temps,
el que, rígid i recta, ha suportat el vent,
i sense poder-se protegir,
a ballat sota la pluja ,
quedant humit en molt de temps.
Contemplo l’arbre de la meva vida,
el que ha viscut alegries, indiferència i tristesa,
el que ha suportat la soledat de les negres nits,
sense ni tant sols aixecar la veu.
Contemplo l’arbre de la meva vida,
i amb certa recança, reconec que ha sigut valent,
segurament més del que jo pensava,
i amb una alegria-amarga,
camino per les seves branques,
intentant arribar al cim.
Contemplo l’arbre de la meva vida,
i mentre el contemplo, m’imagino arribar al cim,
on el verd dels bonics prats, m’esperen,
les majestuoses muntanyes,
l’alegre curs del riu...
la llum enèrgica del sol m’il·lumina
i acaricia la meva pell,
per al final del dia,
la bella llum de la lluna, apareix a l’horitzó,
acompanyada dels seus apreciats estels.
Brígida 08_06_09
el que, ferm i àrid, a passat el temps,
el que, rígid i recta, ha suportat el vent,
i sense poder-se protegir,
a ballat sota la pluja ,
quedant humit en molt de temps.
Contemplo l’arbre de la meva vida,
el que ha viscut alegries, indiferència i tristesa,
el que ha suportat la soledat de les negres nits,
sense ni tant sols aixecar la veu.
Contemplo l’arbre de la meva vida,
i amb certa recança, reconec que ha sigut valent,
segurament més del que jo pensava,
i amb una alegria-amarga,
camino per les seves branques,
intentant arribar al cim.
Contemplo l’arbre de la meva vida,
i mentre el contemplo, m’imagino arribar al cim,
on el verd dels bonics prats, m’esperen,
les majestuoses muntanyes,
l’alegre curs del riu...
la llum enèrgica del sol m’il·lumina
i acaricia la meva pell,
per al final del dia,
la bella llum de la lluna, apareix a l’horitzó,
acompanyada dels seus apreciats estels.
Brígida 08_06_09
Neguits d'una vida
Quan el sol marxi,
que apareixi la lluna
i que la seva llum,
a tots ens il·lumini.
Quan l'estiu s'apagi,
que apareixi la tardor
i que les seves fulles,
ens cobreixin de color.
Quan la pluja disminueixi,
que apareixi el cel blau
i que la seva bellesa,
ens desperti el cor.
Quan a poc a poc
s'apagi la vida,
que neixi un nou nedó
i que el seu dèbil plor,
abraci amb tendresa el dolor.
I així, senzillament,
continuarà la vida,
amb la seva força,
amb la seva energia,
com un bateg de cor,
senzillament amb AMOR.
Brígida 28_01_09
que apareixi la lluna
i que la seva llum,
a tots ens il·lumini.
Quan l'estiu s'apagi,
que apareixi la tardor
i que les seves fulles,
ens cobreixin de color.
Quan la pluja disminueixi,
que apareixi el cel blau
i que la seva bellesa,
ens desperti el cor.
Quan a poc a poc
s'apagi la vida,
que neixi un nou nedó
i que el seu dèbil plor,
abraci amb tendresa el dolor.
I així, senzillament,
continuarà la vida,
amb la seva força,
amb la seva energia,
com un bateg de cor,
senzillament amb AMOR.
Brígida 28_01_09
Buscaré...
Buscaré el teu cos,
quan el meu cos es cansi.
Buscaré el teu cap,
quan el meu cap desvariï.
Buscaré el teu braç,
quan jo m’entrebanqui.
Buscaré la teva mà,
quan jo m’arrosseguin.
Buscaré els teus peus,
quan els meus peus no caminin.
Buscaré el teu somriure,
quan els meus ulls plorin.
Buscaré el teu cor,
quan el meu cor s’acceleri.
Buscaré el teu amor,
sempre, sempre i per sempre.
I així, buscant cada part de tu,
trobaré cada part de mi.
Brígida 06_11_08
quan el meu cos es cansi.
Buscaré el teu cap,
quan el meu cap desvariï.
Buscaré el teu braç,
quan jo m’entrebanqui.
Buscaré la teva mà,
quan jo m’arrosseguin.
Buscaré els teus peus,
quan els meus peus no caminin.
Buscaré el teu somriure,
quan els meus ulls plorin.
Buscaré el teu cor,
quan el meu cor s’acceleri.
Buscaré el teu amor,
sempre, sempre i per sempre.
I així, buscant cada part de tu,
trobaré cada part de mi.
Brígida 06_11_08
Una llàgrima, un somriure...
No canviaria les penes del meu cor per l’alegria de la multitud. Y no canviaria per somriures les llàgrimes que la tristesa fa fluir del meu interior. Voldria que la meva vida fos una llàgrima i un somriure... Una llàgrima per unir-me als que tenen el cor partit: un somriure com a senyal de la meva alegria de viure.
Kahlil Girban
Tear and a Smile
(Llàgrima i somriure)
Kahlil Girban
Tear and a Smile
(Llàgrima i somriure)
Sensacions
Amor incondicional,
respecte i perdó.
Esperança desesperada,
indiferència i confusió.
Memòria esborrada,
recordant els records,
tresors eterns,
dins el nostre caparró.
Oblits incontrolables,
pensaments d’amor,
ocupen l’incertesa,
el nostre interior.
Final impensable,
tristesa i dolor.
Desig agradable,
per tu, per qualsevol.
Tendresa fluida,
amor i estimació,
una bona abraçada,
un senzill petó.
Brígida 19_09_08
respecte i perdó.
Esperança desesperada,
indiferència i confusió.
Memòria esborrada,
recordant els records,
tresors eterns,
dins el nostre caparró.
Oblits incontrolables,
pensaments d’amor,
ocupen l’incertesa,
el nostre interior.
Final impensable,
tristesa i dolor.
Desig agradable,
per tu, per qualsevol.
Tendresa fluida,
amor i estimació,
una bona abraçada,
un senzill petó.
Brígida 19_09_08
"La esperanza tiene dos preciosos hijos;
sus nombres son enfado y valor;
enfado al ver cómo son las cosas
y valor para no permitir que continúen así."
SAN AGUSTÍN
Mil gràcies Agustí
"Te’n recordes del dia d’aquesta foto?
Quants anys han passat nanu!
I sembla que fagi 4 dies...
Rober, tu i jo hem viscut grans moments junts, buenu que t’haig de dir, tu ja ho saps...
Ahir ens vas deixar i estic molt i molt dolgut. Els meus pensaments estan colapsats d’imatges de nosaltres junts fent bogeries de les nostres!
Vull que sàpigues que sempre et portaré dins el meu cor.
De part d’un amic teu de tota la vida,
TINI (08-12-06)"
Gràcies, moltes gràcies… ni et pots imaginar el que en aquells moments i encara a hores d’ara va significar i significa per nosaltres el gest que vares tenir deixant a Santa Brígida aquest escrit.
08-09-08
Quants anys han passat nanu!
I sembla que fagi 4 dies...
Rober, tu i jo hem viscut grans moments junts, buenu que t’haig de dir, tu ja ho saps...
Ahir ens vas deixar i estic molt i molt dolgut. Els meus pensaments estan colapsats d’imatges de nosaltres junts fent bogeries de les nostres!
Vull que sàpigues que sempre et portaré dins el meu cor.
De part d’un amic teu de tota la vida,
TINI (08-12-06)"
Gràcies, moltes gràcies… ni et pots imaginar el que en aquells moments i encara a hores d’ara va significar i significa per nosaltres el gest que vares tenir deixant a Santa Brígida aquest escrit.
08-09-08
Un angel... un estel...
DUNIA
A nit vaig veure un estel
que brillava més que els altres.
Eres tu nineta, eres tu?
Que enviaves la teva llum
a tots nosaltres?
Avui és un dia especial,
va néixer un bonic àngel
per deixar a tot lo terrenal
la seva esperança.
A vegades aquest bonic àngel,
es converteix en un estel,
per enviar la seva llum,
els que ha deixat entre nosaltres.
Curt espai, físicament,
llargs moments, espiritualment,
la força que ara té,
es concentra en vosaltres,
la seva estimada família,
els seus estimats pares.
Brígida 30_08_08
A nit vaig veure un estel
que brillava més que els altres.
Eres tu nineta, eres tu?
Que enviaves la teva llum
a tots nosaltres?
Avui és un dia especial,
va néixer un bonic àngel
per deixar a tot lo terrenal
la seva esperança.
A vegades aquest bonic àngel,
es converteix en un estel,
per enviar la seva llum,
els que ha deixat entre nosaltres.
Curt espai, físicament,
llargs moments, espiritualment,
la força que ara té,
es concentra en vosaltres,
la seva estimada família,
els seus estimats pares.
Brígida 30_08_08
estás en mi corazón
La rosa, símbolo del corazón,
representa ese lugar sagrado
en nuestro interior que, el dolor de la
pérdida deja al rojo vivo cuando
nuestro ser querido se va de nuestro lado.
También representa, la vitalidad del amor,
que en algún momento del duelo,
permite que podamos albergar a esa
persona tan querida y llevarla siempre
con nosotros... en nuestro corazón.
!Rojo de dolor, rojo de Amor,
sólo un suspiro los separa!
(estás en mi corazón
ANJI CARMELO)
representa ese lugar sagrado
en nuestro interior que, el dolor de la
pérdida deja al rojo vivo cuando
nuestro ser querido se va de nuestro lado.
También representa, la vitalidad del amor,
que en algún momento del duelo,
permite que podamos albergar a esa
persona tan querida y llevarla siempre
con nosotros... en nuestro corazón.
!Rojo de dolor, rojo de Amor,
sólo un suspiro los separa!
(estás en mi corazón
ANJI CARMELO)
La força de l'univers
No controlo els pensaments,
ni tinc ganes de controlar-los.
No obligo els meus sentiments,
ni els vull obligar.
No sóc conscient dels moviments,
ni en vull ser conscient.
Camino per on em portes,
sento el que vols que senti,
penso els que tu m’envies,
somio el que vols que somiï.
I si tu no em guies,
i si tu no m’envies pensaments,
ni somnis, ni sentiments,
doncs no penso, no somio,
i no sento.
Per això sé que estàs amb mi,
sempre al meu costat,
perquè penso, perquè somio,
perquè sento...
Brígida 24-07-08
ni tinc ganes de controlar-los.
No obligo els meus sentiments,
ni els vull obligar.
No sóc conscient dels moviments,
ni en vull ser conscient.
Camino per on em portes,
sento el que vols que senti,
penso els que tu m’envies,
somio el que vols que somiï.
I si tu no em guies,
i si tu no m’envies pensaments,
ni somnis, ni sentiments,
doncs no penso, no somio,
i no sento.
Per això sé que estàs amb mi,
sempre al meu costat,
perquè penso, perquè somio,
perquè sento...
Brígida 24-07-08
Sense la teva presència...
I és quan tu em veus
i jo no et veig,
el meu cos s’ensorra.
I és al no poder saber
on ets,
el que ara m’importa.
I busco desesperadament
pels llocs que m’envolten,
a vegades amb el convenciment,
que els meus ulls et troben.
La nostre consciència,
tant inconscient,
ens fa veure coses,
que tot i no sent,
el teu cos t’envolta,
deixant el present.
Potser és la teva essència,
que vol que s’escolti,
perquè la nostre innocència,
ja no te paciència,
es va esfumar el dia,
en que vas marxar per sempre,
del teu estat físic,
de la nostre presència.
Brígida 18-07-08
i jo no et veig,
el meu cos s’ensorra.
I és al no poder saber
on ets,
el que ara m’importa.
I busco desesperadament
pels llocs que m’envolten,
a vegades amb el convenciment,
que els meus ulls et troben.
La nostre consciència,
tant inconscient,
ens fa veure coses,
que tot i no sent,
el teu cos t’envolta,
deixant el present.
Potser és la teva essència,
que vol que s’escolti,
perquè la nostre innocència,
ja no te paciència,
es va esfumar el dia,
en que vas marxar per sempre,
del teu estat físic,
de la nostre presència.
Brígida 18-07-08
Obre el ulls
Obre els ulls, despertat,
necessito que vinguis en mi.
Obra la finestra, i observa
el meu món no té fi.
Si germaneta, jo estic aquí,
on molt bé vau encertar,
en un món de fantasia
de colors i d’igualtat.
On l’amor ens envolta
i ens omple de felicitat.
Estic bé, tranquil·la,
ara volo en llibertat,
però sols necessito una cosa,
que els teus ulls tornin a brillar,
d’alegria, de felicitat,
i de pura tranquil·litat.
Brígida 13-07-08
necessito que vinguis en mi.
Obra la finestra, i observa
el meu món no té fi.
Si germaneta, jo estic aquí,
on molt bé vau encertar,
en un món de fantasia
de colors i d’igualtat.
On l’amor ens envolta
i ens omple de felicitat.
Estic bé, tranquil·la,
ara volo en llibertat,
però sols necessito una cosa,
que els teus ulls tornin a brillar,
d’alegria, de felicitat,
i de pura tranquil·litat.
Brígida 13-07-08
La ploma d'un ocellet
Com una ploma d’ocellet
mentre cau amb suavitat
seguint la força de la gravetat,
la intensitat del vent,
m’agradaria que el teu amor,
caigués des d’on estàs,
a poc a poc, senzillament
per arribar al meu cor.
Esperaré lleugerament estirada,
per notar la sensació de calma
mentre la teva estimació sincera,
entra per cada part del meu cos,
per crear una nova llum,
una nova esperança,
i purifica el meu interior,
treien tota la ràbia.
Brígida 03-07-08
mentre cau amb suavitat
seguint la força de la gravetat,
la intensitat del vent,
m’agradaria que el teu amor,
caigués des d’on estàs,
a poc a poc, senzillament
per arribar al meu cor.
Esperaré lleugerament estirada,
per notar la sensació de calma
mentre la teva estimació sincera,
entra per cada part del meu cos,
per crear una nova llum,
una nova esperança,
i purifica el meu interior,
treien tota la ràbia.
Brígida 03-07-08
El teu indret...
He tornat al teu indret,
allà on tu voles lliure,
i l’aire fresc de cada matí
t’envolta per despertar-te.
On els ocellets t’acompanyen,
i les flors et regalen
una muntanya de colors.
On el vent t’ajuda a desplaçar-te
d’aquí allà, d’allà aquí.
I en tot moment,
en tot el camí,
aquesta pujada que ara
tant em costa,
te sentit amb mi,
te vist al meu costat,
en forma de papalloneta,
donant-me una senyal,
donant-me una esperança.
Brígida 25-06-08
allà on tu voles lliure,
i l’aire fresc de cada matí
t’envolta per despertar-te.
On els ocellets t’acompanyen,
i les flors et regalen
una muntanya de colors.
On el vent t’ajuda a desplaçar-te
d’aquí allà, d’allà aquí.
I en tot moment,
en tot el camí,
aquesta pujada que ara
tant em costa,
te sentit amb mi,
te vist al meu costat,
en forma de papalloneta,
donant-me una senyal,
donant-me una esperança.
Brígida 25-06-08
Unim les mans
Unim les nostres mans, Robert,
les nostres i les dels nostres nous amics,
per caminar junts per aquest difícil camí,
així quan un s’aixequi i l’altre baixi,
ens podrem ajudar a no caure del tot,
i a poc a poc, paset a paset,
seguirem tirant endavant,
ajudant-nos en tot moment,
unint les nostres mans eternament.
Ajudem Robert,
ajudem a unir totes les mans,
que quan jo estigui més bé,
pugui ajudar als altres a aixecar-se,
i quan jo caigui, ells em puguin
ajudar a mi, junt a vosaltres.
Brígida 17-06-08
les nostres i les dels nostres nous amics,
per caminar junts per aquest difícil camí,
així quan un s’aixequi i l’altre baixi,
ens podrem ajudar a no caure del tot,
i a poc a poc, paset a paset,
seguirem tirant endavant,
ajudant-nos en tot moment,
unint les nostres mans eternament.
Ajudem Robert,
ajudem a unir totes les mans,
que quan jo estigui més bé,
pugui ajudar als altres a aixecar-se,
i quan jo caigui, ells em puguin
ajudar a mi, junt a vosaltres.
Brígida 17-06-08
L'arc de Sant Martí, TU i JO
Perquè últimament
veig tants arcs de sant Martí??
Ets tu qui me’ls regala??
Ets tu, que vols fer-me
veure els colors??
Diuen que quan veus
un arc de sant Martí
mai el mires sol.
Tu el mires amb mi??
Tu, papalloneta del meu cor,
tu m’ajudes aixecar el cap
per veure’l allà,
aixecant-se sobre meu.
Doncs continuem mirant-lo
junts, agafats de la mà,
unint els nostres cors,
amb un llaç de colors.
Brígida 15-06-08
veig tants arcs de sant Martí??
Ets tu qui me’ls regala??
Ets tu, que vols fer-me
veure els colors??
Diuen que quan veus
un arc de sant Martí
mai el mires sol.
Tu el mires amb mi??
Tu, papalloneta del meu cor,
tu m’ajudes aixecar el cap
per veure’l allà,
aixecant-se sobre meu.
Doncs continuem mirant-lo
junts, agafats de la mà,
unint els nostres cors,
amb un llaç de colors.
Brígida 15-06-08
La teva mirada...
A vegades... alço el cap,
i en la distància
distingeixo els teus ulls,
la teva mirada,
que em m’observa,
que em vigila,
que em transmet
tot el teu amor.
Quina sensació de calma...
Quina serenitat...
I per fi, la tranquil·litat.
Brígida 30-05-08
i en la distància
distingeixo els teus ulls,
la teva mirada,
que em m’observa,
que em vigila,
que em transmet
tot el teu amor.
Quina sensació de calma...
Quina serenitat...
I per fi, la tranquil·litat.
Brígida 30-05-08
un mal dia...
Una llàgrima,
mil paraules,
molts records,
una esperança??
Brígida 28-05-08
mil paraules,
molts records,
una esperança??
Brígida 28-05-08
Estrelleta del meu cor
O, estrelles del meu cor,
feu que arribi la calma,
les onades del meu interior,
notin una esperança.
Ajudeu-me a obrir el ulls,
i amb bellesa jo mirar-la,
la meva estrella està amb vosaltres,
i amb amor us acompanya.
Fa dies que no la veig,
els núvols me la tapen,
busqueu-li aquell petit espai,
on jo pugui observar-la.
Brígida 27-05-08
feu que arribi la calma,
les onades del meu interior,
notin una esperança.
Ajudeu-me a obrir el ulls,
i amb bellesa jo mirar-la,
la meva estrella està amb vosaltres,
i amb amor us acompanya.
Fa dies que no la veig,
els núvols me la tapen,
busqueu-li aquell petit espai,
on jo pugui observar-la.
Brígida 27-05-08
La teva olor
Encara ara,
sento la teva olor.
La teva olor...,
tant caracterítica,
i només teva.
He rentat el teu jersey,
el que em poso per estar per casa,
un parell de vegades (tot i sent-ne reticent),
i sembla mentida que encara t'olori.
A vegades crec que són imaginacions,
no sé ...,
però és agradable poder-te sentir.
La teva germaneta que t'olora cada dia.
23-05-08
sento la teva olor.
La teva olor...,
tant caracterítica,
i només teva.
He rentat el teu jersey,
el que em poso per estar per casa,
un parell de vegades (tot i sent-ne reticent),
i sembla mentida que encara t'olori.
A vegades crec que són imaginacions,
no sé ...,
però és agradable poder-te sentir.
La teva germaneta que t'olora cada dia.
23-05-08
Tatuatge
T'enrecordes d'aquesta imatge?
Tantes vegades que t'ho havia embolicat...
Jo aprofitava aquests moments,
per estar al teu costat.
Mercè 22-05-08
Tantes vegades que t'ho havia embolicat...
Jo aprofitava aquests moments,
per estar al teu costat.
Mercè 22-05-08
CREC EN TU
Crec en tu,
crec en la teva llum,
crec que des de no se on,
molt lluny d'aquí,
ens vigiles, ens acompanyes
i ens protegeixes.
Crec que en cada part de nosaltres
i a una part de tu.
Crec que amb molt d'esforç
ens ajudes a tirar endavant,
ens intentes donar un granet de sorra
per continuar el camí.
Crec que en tot moment estaràs aquí,
per ajudar-nos i escoltar-nos.
Ho crec i ho vull creure,
potser per poder mirar endavant,
per poder afrontar el futur,
i pensar en el passat
sense que em faci mal.
Crec i ho vull creure,
perquè diuen que en la vida
és necessari creure amb alguna cosa,
per tant, crec en tu i només en tu.
Tu seràs qui m'acompanyi
en aquest difícil camí,
tu seràs amb qui parli
quan em sembli que no me'n puc sortir.
Amb tu compartiré les penes i les alegries,
amb tu ploraré i amb tu riuré.
Amb tu vull continuar la vida, junt
amb tots els que estant aquí.
(Santa Brígida)
Brígida 07-12-07
crec en la teva llum,
crec que des de no se on,
molt lluny d'aquí,
ens vigiles, ens acompanyes
i ens protegeixes.
Crec que en cada part de nosaltres
i a una part de tu.
Crec que amb molt d'esforç
ens ajudes a tirar endavant,
ens intentes donar un granet de sorra
per continuar el camí.
Crec que en tot moment estaràs aquí,
per ajudar-nos i escoltar-nos.
Ho crec i ho vull creure,
potser per poder mirar endavant,
per poder afrontar el futur,
i pensar en el passat
sense que em faci mal.
Crec i ho vull creure,
perquè diuen que en la vida
és necessari creure amb alguna cosa,
per tant, crec en tu i només en tu.
Tu seràs qui m'acompanyi
en aquest difícil camí,
tu seràs amb qui parli
quan em sembli que no me'n puc sortir.
Amb tu compartiré les penes i les alegries,
amb tu ploraré i amb tu riuré.
Amb tu vull continuar la vida, junt
amb tots els que estant aquí.
(Santa Brígida)
Brígida 07-12-07
cançons
Tens un amic
Si et sents trist i emboirat
i necessites una mà
si les coses
les coses no et roden bé.
Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
com un raig de llum
dins la teva foscor.
Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
que tens un amic.
Si la boira te’n revolta
i els núvols tapen el cel
i un vent fred del nord
sembla gelar-te el cor.
Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
tocant la porta
a punt d'entrar.
Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
es esperançador saber que tens
amics.
La gent pot ser indiferent
quan sofreixes t'ignoren
no perdis mai el coratge
no et desanimis.
Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
que tens un amic.
TENS UN AMIC
TENS UN AMIC
TENS UN AMIC
EN MI tens un amic
i necessites una mà
si les coses
les coses no et roden bé.
Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
com un raig de llum
dins la teva foscor.
Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
que tens un amic.
Si la boira te’n revolta
i els núvols tapen el cel
i un vent fred del nord
sembla gelar-te el cor.
Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
tocant la porta
a punt d'entrar.
Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
es esperançador saber que tens
amics.
La gent pot ser indiferent
quan sofreixes t'ignoren
no perdis mai el coratge
no et desanimis.
Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
que tens un amic.
TENS UN AMIC
TENS UN AMIC
TENS UN AMIC
EN MI tens un amic
Es mi soledad
Solo, hilando recuerdos
que hablan de ti,
solo, escupo el silencio que brota en mí,
lloro e invento lamentos
que disfrazan verdades que encuentro.
Miento y escondo la angustia
al descubrir que miento,
por la cobardía que vive en mi,
lloro y asumo en silencio
los errores que tuve y enseñan saber.
Es mi soledad,
la que me insulta pegada a mi piel,
la que me grita tienes que aprender,
es mi soledad.
Es mi soledad la que no quiere ser,
la que tiene el rencor,
la que me lleva siempre a suplicar
por esos versos y caricias
que me enseñó tu amor.
Es mi soledad la que se deja ver,
la que me hará aprender,
la que me lleva siempre a recordar
lo que es la amarga, pura y dura,
soledad.
Es mi soledad.
Frío que siento perfecto,
consuelo de tontos,
orgullo de necios,
palabras sin fondos,
mi ahogo es sincero,
en el mar de mi alma en deshielo.
Tiempo, rimando los versos,
que pierden sin tus besos,
me entrego al recuerdo,
sufriendo si pienso
y cansado me espero
a que el tiempo lo cure
y me lo haga saber
es mi soledad la que me insulta,
pegada a mi piel,
la que me grita tienes que aprender,
es mi soledad.
Es mi soledad la que no quiere ser,
la que tiene el rencor,
la que me lleva siempre a suplicar
por esos versos y caricias
que me enseñó tu amor
es mi soledad la que se deja ver,
la que me hará aprender,
la que me lleva siempre a recordar
lo que es la amarga, pura y dura,
soledad.
Es mi soledad.
Por más que lo intento,
no entiendo.
Por más que lo siento,
por más que me acuerdo,
por más que me enredo,
sin más que en silencio
me acuerdo de ti.
Antonio Orozco
que hablan de ti,
solo, escupo el silencio que brota en mí,
lloro e invento lamentos
que disfrazan verdades que encuentro.
Miento y escondo la angustia
al descubrir que miento,
por la cobardía que vive en mi,
lloro y asumo en silencio
los errores que tuve y enseñan saber.
Es mi soledad,
la que me insulta pegada a mi piel,
la que me grita tienes que aprender,
es mi soledad.
Es mi soledad la que no quiere ser,
la que tiene el rencor,
la que me lleva siempre a suplicar
por esos versos y caricias
que me enseñó tu amor.
Es mi soledad la que se deja ver,
la que me hará aprender,
la que me lleva siempre a recordar
lo que es la amarga, pura y dura,
soledad.
Es mi soledad.
Frío que siento perfecto,
consuelo de tontos,
orgullo de necios,
palabras sin fondos,
mi ahogo es sincero,
en el mar de mi alma en deshielo.
Tiempo, rimando los versos,
que pierden sin tus besos,
me entrego al recuerdo,
sufriendo si pienso
y cansado me espero
a que el tiempo lo cure
y me lo haga saber
es mi soledad la que me insulta,
pegada a mi piel,
la que me grita tienes que aprender,
es mi soledad.
Es mi soledad la que no quiere ser,
la que tiene el rencor,
la que me lleva siempre a suplicar
por esos versos y caricias
que me enseñó tu amor
es mi soledad la que se deja ver,
la que me hará aprender,
la que me lleva siempre a recordar
lo que es la amarga, pura y dura,
soledad.
Es mi soledad.
Por más que lo intento,
no entiendo.
Por más que lo siento,
por más que me acuerdo,
por más que me enredo,
sin más que en silencio
me acuerdo de ti.
Antonio Orozco
Si tu no estás aquí
No quiero estar sin ti
Si tú no estás aquí me sobra el aire
No quiero estar así
Si tú no estás la gente se hace nadie
Si tú no estás aquí no sé
Que diablos hago amándote
Si tú no estás aquí sabrás
Que Dios no va a entender por qué te vas
No quiero estar sin ti
Si tú no estás aquí me falta el sueño
No quiero andar así
Latiendo un corazón de amor sin dueño
Si tú no estás aquí no sé
Que diablos hago amándote
Si tú no estás aquí sabrás
Que Dios no va entender por qué te vas
Derramaré mis sueños si algún día no te tengo
Lo más grande se hará lo más pequeño
Pasearé en un cielo sin estrellas esta vez
Tratando de entender quién hizo un infierno el paraíso
No te vayas nunca porque
No puedo estar sin ti
Si tú no estás aquí me quema el aire
Si tú no estás aquí no sé
Que diablos hago amándote
Si tú no estás aquí sabrás
Que Dios no va entender por qué te vas
Si tú no estás aquí
Si tú no estás aquí me sobra el aire
No quiero estar así
Si tú no estás la gente se hace nadie
Si tú no estás aquí no sé
Que diablos hago amándote
Si tú no estás aquí sabrás
Que Dios no va a entender por qué te vas
No quiero estar sin ti
Si tú no estás aquí me falta el sueño
No quiero andar así
Latiendo un corazón de amor sin dueño
Si tú no estás aquí no sé
Que diablos hago amándote
Si tú no estás aquí sabrás
Que Dios no va entender por qué te vas
Derramaré mis sueños si algún día no te tengo
Lo más grande se hará lo más pequeño
Pasearé en un cielo sin estrellas esta vez
Tratando de entender quién hizo un infierno el paraíso
No te vayas nunca porque
No puedo estar sin ti
Si tú no estás aquí me quema el aire
Si tú no estás aquí no sé
Que diablos hago amándote
Si tú no estás aquí sabrás
Que Dios no va entender por qué te vas
Si tú no estás aquí
Arxiu del blog
-
►
2009
(19)
- ► de desembre (2)
- ► de setembre (1)
2 comentaris:
També jo us tinc presents.Petons.
Una abraçada ben forta.
marina
Publica un comentari a l'entrada