Un viatge junts... (Picos de Europa)

Estimat Robert,
Avui, quart dia de viatge, i sembla una eternitat.
Un cop esmorzats, cap a la Ruta de Cares em anat a caminar (Caín-Picos de Europa).

Avui, caminant, he arribat a trobar una mica de pau, fins i tot me posat a cantar, em sembla que en Txema a estat content de veure'm així.
Les muntanyes ens envoltaven com inmesos gegants, impressionants, especialment magestuoses... els ocellets ens cantaven contents, i el soroll del riu, l'aigua que baixa, i ens acompanyava. El silenci, tu, jo i en Txema... el paisatge se'ns obria amb el seu color verd... el nostre verd tant espacial.

Aquests dies penso, que la teva obsessió per aquest color, a set un gran regal. El verd ens acompanya a tot arreu, i amb ell, notem la teva presència ben aprop.
Estimat germanet, gràcies per totes aquestes meravelles, i per, de tant en tant, donar-me un senyal... senyal de que ets aquí, amb mi, acompanyant-me amb aquest viatge, aquest nou descobrir.

De ben segur que aquesta escapada al final serà del tot espacial.

Demà serà un dia dur, un any i mig i sembla que encara estiguem aturats aquell maleït dia, però ser que tu estaràs aquí, i em donaràs forces per aixecar el cap i continuar observant les meravelles de la naturalesa que ens està oferint.

Un petó ben fort al meu angelet, que volant es desplaça a tot arreu, amb mi, i m'ajuda a fer el cor fort i mirar endavant.

Brígida