dimecres, 25 de juny del 2008

Un petit i gran regal

“Felicitats pels dos
espero que us vaixi tot
molt bé i que no us deixeu
mai que es la merda més
gran del mon. Ho sento per
no havero dit abans,
aixo si, si tot va bé ja tindre
l’aportonitat de diuso.

El teu germanet amb carinyo.”


Te’n recordes d’aquesta nota... l’he intentat analitzar tantes vegades... hi ha una frase que em fa voltar el cap...
Ens la vas escriure uns dies després de dir-te que ens casàvem.
T’ho vàrem dir un dia tot dinant a casa els papes, ells ja ho sabien, ja saps de quina manera ho van haver de saber...
Tu, aquell dia no ens vares dir ben res, suposo que tant tu com jo, ens caracteritzem per les poques paraules... i llavors, un bon dia, em vaig trobar l’escrit a la meva habitació.
Saps, des de llavors, no hi havia pensat més, i uns mesos després que ens deixessis, un dia vam decidir agafar la moto, i al posar-me la jaqueta d’estiu d’anar amb moto, vaig trobar la nota a la butxaca d’aquesta.
El cor em va fer un salt, i l’emoció va explotar en un plor incontrolat, però a la vegada agraït, d’haver-lo trobat.
Des d’aquell dia, he guardat aquest escrit com un petit tresor.

Saps, amb el Txema vàrem decidir comprar-nos la roba de moto d’hivern l’any passat. Pel que tu ja saps..., per nosaltres és com si ens l’haguessis regalat tu.

Te’n recordes al principi de tenir la teva estimada moto, que en Txema tenia la de muntanya, i ens barallàvem pel casco?? Sempre coincidíem el mateix dia per sortir, i tots dos volíem el casco. Però encara que no t’ho digues en el seu moment, estic molt agraïda que me’l deixessis de tant en tant.
Més tard, en Txema em va regalar un casco i les discussions van acabar.

Com t’estimaves la teva moto, la vares adequar amb les teves meravelloses mans, per dos vegades, per això era única i inconfondible. Per aquesta raó, amb els papes vam decidir fer el recordatori amb la foto de la teva estimada moto.
Saps, continua estant al lloc de sempre, a l’entrada de casa, perquè així, cada vegada que entrem a casa, et veiem a tu treballant-la.

La teva germaneta amb “carinyo”, i amb tot l’amor de mi per tu.

Brígida

4 comentaris:

sandra y cris ha dit...

Hola Brigida! Quants records que inunden la nostre ànima; a vegades reconfortants, altres com punyals enmig del cor per saber que no es tornaran a repetir...
Però aquí estem sobrevivint a aquets instants, posant tot el nostre amor, deixant que els nostres estimats ens guiin les passes, perquè ho fan...
Un petò molt tendre...

Anònim ha dit...

ESTIMADA BRIGIDA,quina sort tan gran que tens, veus com en ROBERT està emb vosaltres, a volgut que trovessis aquesta carta plena d amor per que no t en oblidis mai q está al teu costat,no sé com lianat als teus pares la sortida, esperu que vé, ting ganes de veurus,el dilluns.una abraçada ben forta. L AIAIA DE LA DUNIA
,

Anònim ha dit...

BRIGIDA L aiaia de la DUNIA veu que fa dies no estrius rés en el blog, sé que no estàs gaira bé ,sentu la teva tristessa, ahí no va ser un dia gaira bó per ninguna de nosaltres , la sessió
era plena de nostalgia ,de recors q uens fan mal, d esperanças trencadas, d ilussions que mai es podrás realitça, peró emb de seguir endevant, per totes aquelles persones que tú sabs, ells fant tot lo possibles , n onsaben més, per ells també es molt dú , emb d intentar equilibrar la balança una mica, aixi el cami, aquest cami tan rocos y ple d entrevangs per nosaltres,serán una mica menys rocos. Sabs q ets una persona molt importat per mi i que si emb nessessites ports trucar me sempre. UNA ESTIMADA MOLT FORTA ,

Natxo Rovira ha dit...

Estimada Brigida,

Per mi, aquests moments són molt intensos i molt reconfortants perquè ens mostren que estan molt més a prop del què pensem. Havia de ser una sensació tan bonica retrobar-se amb aquest escrit, que va aparèixer en el moment més adient, no? potser dolorós al principi, però tremendament gratificant i plaenter desprès. Aixó ho visc jo, són els petits reglas que encara ens van oferint, just quan oensavem que ja no ens podrien oferir coses noves.
Estic content per tu i encara més, pel Robert!!

Brigida, gràcies pel teu comentari de l'altre dia al bloc del David. Totes i cadascuna de les paraules sobre la història permonitòria del David les vaig trobar plenes de tendresa.

Em vas fer mol de bè...

seguirem en contacte
Un petó