dijous, 22 de gener del 2009

07/01/2009 Pensaments

On han anat els meus sentiments de disfrutar de les coses?? Han marxat amb tu?? Quan tornaran??
Però no et vull enganyar, em sento més bé, més predisposada a enfrontar la realitat.

Em sento diferent, he canviat, tot i això, no trobo em què..., o com... només puc dir que em trobo diferent.
Vaig pel carrer i em trobo diferent, en una trobada amb la familia, i em sento diferent..., avui a nevat i a quedat el poble molt bonic, però em sento diferent. No puc gaudir de l'espectacle que ens ha deixat la nevada, només puc expressar que és molt bonic.
Avui he sentit melanconia per tu, perquè t'agradava molt la neu.

Abans de marxar, amb molta il·lusió, vares comprar-te tot l'equip per anar a la neu, i aquí ha quedat... per estrenar.


Sempre present dins els meus sentiments.

La teva mare

3 comentaris:

Anònim ha dit...

ESTIMADA MERCE, DIFERENTS... així em sentu jo, les cosses i els sentiments ja no sont ni seràn mai mès iguals. HU EM D ACEPTAR. dificil, molt dificil. Sabs jo també ting el ultim regal de la DUNIA, el dia que va marxà varem na ha comprà un biberòn pel seu nino, dons els reis no s en varen enrecordà de portar li un, i per mi es un tressor. MERCE viurem pels recors emb ELLS, un petó.

Carmen R.T. ha dit...

Sempre deixen alguna cosa per estrenar i nosaltres estremem un altre dolor, un dolor inmens que no haviém sentit mai, però no sé si aquest s'anirà gastant com les coses físiques que si vam estrenar...Una abraçada molt forta i milés de petons.

Natxo Rovira ha dit...

Molts records des de Sant Quirze.

M'ha agradat molt aquest escrit, el seu to.

A mi em dóna esperança.

Un petó, Mercè.