dilluns, 7 de desembre del 2009

Tres anys sense la teva presència.


A PLENITUD

I si de sobte algú tanca la porta
i tot és tris i hostil, què podem fer
sinó esperar en silenci que la vida
reprengui el curs de sempre, poderosa,
i ens alliberi d'aquell fosc domini?
És en la mort on aprenem de viure,
bevent-ne el licor fort a glops lentissims,
sentint que ens incendia les entranyes
mentre ens revela tota la bellesa
d'aquell restar contra tots els designis.


Miquel Martí i Pol


Un petó immens dels teus PARES.

4 comentaris:

MARINA. ha dit...

Un petò ben fort,amb un any de menys , però ja saben
com n´és de inexplicable aquest dolor.
Junts per sempre farem camí , fins on puguem...
vos estimi ...
marina

MARTA ha dit...

Un any sense tu,
un any més a prop de tu.

És el que vaig escriure a en David el passat 5 de desembre i és el que vull dir-li també a en Robert.

Un any més sense tu,
un any més a prop de tu.

Carmen R.T. ha dit...

Un petó molt tendre a tota la família.

natalia ha dit...

REcibe mi beso compañera de viaje, de este duro viaje en busca del consuelo por la pérdida de nuestros queridos hermanos
Muchos besos para tí y para el cielo