A PLENITUD
I si de sobte algú tanca la porta
i tot és tris i hostil, què podem fer
sinó esperar en silenci que la vida
reprengui el curs de sempre, poderosa,
i ens alliberi d'aquell fosc domini?
És en la mort on aprenem de viure,
bevent-ne el licor fort a glops lentissims,
sentint que ens incendia les entranyes
mentre ens revela tota la bellesa
d'aquell restar contra tots els designis.
Miquel Martí i Pol
Un petó immens dels teus PARES.
4 comentaris:
Un petò ben fort,amb un any de menys , però ja saben
com n´és de inexplicable aquest dolor.
Junts per sempre farem camí , fins on puguem...
vos estimi ...
marina
Un any sense tu,
un any més a prop de tu.
És el que vaig escriure a en David el passat 5 de desembre i és el que vull dir-li també a en Robert.
Un any més sense tu,
un any més a prop de tu.
Un petó molt tendre a tota la família.
REcibe mi beso compañera de viaje, de este duro viaje en busca del consuelo por la pérdida de nuestros queridos hermanos
Muchos besos para tí y para el cielo
Publica un comentari a l'entrada