Amb els anys, he apres a sobreviure, a continua la meva vida, reconstruïnt-la de nou... potser per això, m'he creat un món màgic, on poder-m'hi perdre, quan et necessito sentir...
"Camino pel teu particular bosc, un bosc ple d'arbres de mil i un colors, en un matí de desembre, mentres el fred d'aquesta estació, s'instal·la dins el meu cos.
Sento un petit soroll, les fulles dels arbres al moures, una brisa suau m'envolta, fregant la duresa de la meva pell, enfredolida per l'aire que correr, per la tendre brisa, pel tocar de la teva pell.
El temps s'atura en uns instants, l'olor d'aquest bonic indret em recorda a tu, aquella dolça mirada, aquell tímid somriure, aquelles poques paraules, la tendresa, el teu saber fer.
Em giro, em dono la volta, observo tot el meu davant... la melodia de les fulles dels arbres, continua, es deixa sentir... no veig res en el present, no observo moviment, però en la poca distància, existeix una tendre força, que em desperta un gran sentiment.
Follets dansaires m'envolten, salten i ballen en el mateix temps, fent moure les fulles dels arbres, desperten l'AMOR que tinc dins.
Somio dia rera dia, amb aquest bosc ple de màgia, de colors, d'olors i d'ocells, on un follet ben dansaire, alegre i juganer, m'envolta amb l'amor dins de l'aire, em somriu per fer-se sentir."
T'ESTIMO FOLLET DEL MEU BOSC... i et sento aprop tot sovint!!!
T'enyoro tant germanet, dia rera dia recordo tots els bons moments, el tresor més bonic que jo puc tenir.
T'enyoro tant germanet, dia rera dia recordo tots els bons moments, el tresor més bonic que jo puc tenir.
Petonicos dolços, abraçades mimoses i somriures ARC IRIS, per tu germanet, follet del meu bosc màgic!!!
