Avui fa 5 anys que visc la vida, sense tenir-te al meu costat.Aquest estiu per les vacançes em va passar una cosa molt curiosa i per mi molt emotiva,
Érem nou companys, cada dia programavem una excursio per anar a caminar, dons lo curios del cas es que de tots nou fos a mi a qui li pases i en dos excurcions diferens. Anavem caminant contemplant les flors i les papallones, que ni havien de molts colors, de sobte una papallona s'em posar al cim com es pot veure a la foto, vaig queda molt sorpresa!!! Al cap de dos dies em va tonar passar, aquest cop s'em va posar al cim del gersei més o menys a la panxa tot i que anava caminant no s'en anava.
No m'havia passat mai, però des de que no et tinc al meu costat em passen coses molt curioses.
UN PETÒ I UNA ABRAÇADA INMENSA DE LA TEVA MARE.
3 comentaris:
L'esperança d'una bonica papallona fa que tot sigui un xic més senzill, més proper, tant proper que viu dintre els nostres cors.
T'estimo mama!!
T'estimo Robert i et trobo a faltar cada dia més, si es possible!!!
I ,JO VOS ESIMI , MERÇÈ ,BRÌGIDA.....avui no he deixat de pensar amb vosatres intentant fer-vos arribar escalfor i llum....
un petó ben tendre ,dolç.
marina
Mercè, vull que sentis la meva abraçada de mare sense fill a mare sense fill.Poques paraules ens calen, et comprenc perfectament.
Són dies més difícils els que venen ara.Comte amb mi pel que sigui.Un petó.
Publica un comentari a l'entrada