dissabte, 1 de novembre del 2008

Escrit d'en Txema per tu

Robert, fa uns quants mesos, concretament el dia 26-05-08, en Txema va escriure't aquest escrit als comentaris, però finalment m'he adonat, que el lloc d'aquest escrit és aquí. (per cert, la mama també ho creu així)
Molts petonets!!

Hola Robert!
M’agradaria explicar-te tantes coses..... però no sé per on començar...
Ja saps que la teva germaneta ha creat un blog per tu, per cert Robert..... un blog molt i molt maco, on saps quin és el color que predomina oi? si.....el teu color verd.
Ja fa dies que em volta pel cap dirigir-me a tu, però no sabia com posar-mi.
Me’n recordaré sempre del primer dia que vaig venir a casa teva. Un dia en que tothom que va a casa dels pares de la seva xicota per primera vegada, doncs no es que es trobi gaire còmode, però jo la veritat es que jugava en avantatge, ja que t’havia entrenat a futbol l’any anterior i sobretot per que sabia que tu volies que vingués, ja que la teva germaneta m’ho havia comentat, i cal dir que això em va ajudar una mica mes a no passar-ho malament.
Recordo que devies tenir uns 10 anys i només entrar a casa teva et vaig veure assegut allà al sofà amb un xandall i mirant la televisió, i sobretot recordo que només veure’m entrar per la porta et va aparèixer a la cara el teu somriure tant característic, que per cert es una imatge que mai oblidaré, la qual cosa em va donar molta mes confiança.
Han estat al voltant de deu anys en que he vist com creixies i com et feies un home, i tot i que nosaltres no teníem converses d’aquelles d’esplaiar-se, ja que que tu eres una persona reservada i jo una persona de poques paraules, teníem feeling i sobretot et feies estimar. Ara em sap greu que no haguéssim intimat mes, ja que estic segur ens hauríem conegut molt mes i ens hauríem agafat mes confiança. Estava segur que amb el temps hauria arribat un dia en que t’hauries obert molt mes i això hauria arribat.
Saps Robert..., ara m’arrepenteixo d’haver estat esperant aquest dia i de no haver-lo anat a buscar jo abans.
L’altre dia vaig veure el meu pare que estava arreglant uns cops a la carrosseria del seu cotxe que s’ha comprat de segona mà, i que se li complicava una mica, vaig pensar que per tu allò hauria set un moment i que ho deixaries perfecte!...mira que t’agradava fer de planxista eh! sempre anaves amb les mans plenes de pintura i ben treballades.
Recordo el dia abans que ens deixessis, quan jo i la teva germana marxaven de casa teva quan ja era fosc, i et vam trobar al final del carrer (podríem dir que era el teu taller eh!) rascant i rascant la carrosseria del teu cotxe i a sota el llum d’un fanal!!. Recordo que et vaig dir mentre caminàvem: “Fins i tot ara i sense llum!!??” i et vas girar mirant-me amb el teu somriure a la cara i em vas dir: “Sii... si no hi ha taller ni res!!”, vulguen dir on vols que ho faci!, i seguidament ens varem dir adéu.
Recordo que varem seguir caminant fins arribar al meu cotxe i vaig anar escoltant com continuaves rascant i rascant la carrosseria del teu cotxe. Aquestes varen ser les ultimes paraules que ens vam dir i saps..., estic content per que encara “ens varem poder dir adéu”, i sobretot per que et vas dirigir a mi amb la teva rialla.
Una abraçada Robert i sigues molt feliç allà on siguis!El teu cunyat (no ens ho havíem dit mai eh!) que també t’estima!

Txema.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

un PETÒ TXEMA,tens una dòna meravellosa, tendre i encantadora

































Un petò TXEMA,tens una dòna meravellosa,encantadora, carinyosa,"ESPECIAL".
´Bé per això la va triar oi!

Desde Cadaquès i avui amb tantes llàgrimes dels ulls com del cor , tant quein del cel com de nosaltres..

UN PETÒ FINS EL MÈS ENLLÀ.
MARINA.
(m ´ha emocionat que escriguèssis TXEMA)



























un

Mercè ha dit...

Estimada filla.
Estig contenta que t'haguis desidit a posar el escrit d'en Txema al bloc.
Ja saps que en pensava jo.

Gracies Txema (GENDRE)

Carmen R.T. ha dit...

Ostres, quins records més macos!!... semmbla mentida, per a algunes persones tots aquests records no són gaire importants, però a veure si d'una vegada aprenem que la vida està feta precissament de tots aquest petits records, oi?!!!.
Una abraçada molt forta per tu Brígida i pel teu marit.

Anònim ha dit...

HOLA ESTIMATS, son les 11 de la nit , avui despres de veure els vostres escrits, he recordat tantes i tantes cosses, aqui a la habitacio de ROMA, em aquesta tranquilitat i pensan em vosaltres veig quina sort que teniu, els recors son algu sorpresents, venen i venen, ens fan plorar i ens fan feliços, que seria la nostre vida en aquets moments sense ells.TXEMA aprofita lo que la vida et don, en el moment perque ven segu mai mes el tindras i tu ESTIMADA BRIGIDA, com diu la MARINA ets merevellossa tendre i encantadora, i et dig lu meteig que en TXEMA aprofita tot i mes lu que la vida os dona a tots dos.ESTIMEU VOS MOL....... EL AMOR ES TAN GRAN ........

natalia ha dit...

Preciosa carta de su cuñado!!! Ojala mi marido también la hubiera hecho para Manuel. Ojala mi marido puediera saber que le estoy dedicando un blog a Manu, sin tener que dar explicaciones de porque estoy obsesionada con mi hermano.
Brigida me quito el sombrero ante tu marido de verdad!!!! Preciosa carta que en estos momentos concretos me pellizca el corazón
Un abrazo
Natalia