divendres, 10 de juliol del 2009

Sentiments projectats


I al contemplar-te, així,
estirat damunt la sorra,
em transmets la teva pau,
em transmets la teva tendresa.

I així, aprop del mar,
me n’adono del que m’aportes,
del que has significat
en el meu llarg camí.

Et miro atentament,
i en la teva tranquil·litat
hi reflecteix el meu germà,
hi reflecteix la teva llum,
la seva llum.

Fils d’unió que es va entrellaçant,
tu amb ell, ell amb tu,
junts amb mi, jo amb tu,
amb la teva estimada família.

Quantes sensacions...
quantes emocions...
em transmeteu entre tots.

I és que amb tu,
hi veig el meu germà,
amb tu, experimento la pau,
la tranquil·litat, la sensibilitat,
la seguretat, la tendresa
i l’amor que fins ara i per sempre
em transmet i m’ha transmès
el meu estimat germanet.

I amb els dies,
he aprés a estimar-te,
i amb les paraules,
he aprés a escoltar-te,
i amb la teva mirada,
he aprés a mirar-te,
i així, a poc a poc,
em anat fent camí
els que ens hem quedat aquí,
tenint-vos sempre presents,
pensant sempre en vosaltres.

DAVID, et porto dins el meu cor
a través de les paraules del teu pare,
de les teves imatges, del teu somriure.

Només desitjo que tu,
que el meu germanet,
i que molts d’altres,
continueu rebent el nostre amor per vosaltres,
així com nosaltres el sentim dins el nostre cor.

Amb tot el meu amor,
intentant transmetre’t la tendresa que tu em transmets,
t’envio a través de l’aire, la meva sincera abraçada,
mimosa i dolça, cap al cel.


Brígida (germaneta d’en Robert)
-08-07-09-

3 comentaris:

LA IAIA DE LA DUNIA ha dit...

OH BRIGIDA, com sempre els teus sentiments surten de tú emb tan d amor,que fas florir tot lu millor que
tens. Estic contenta , ets maravellossa, i estic orgullossa de tú. un petó inmens

Anna ha dit...

Brígida, carinyo, m'has deixat desbordada amb aquesta poesia... es una preciositat tota ella.
Es que transmets molt d'amor i m'arriba al cor... es una meravella.
Quina manera més bonica de viure i d'expressar el dol...
No deixis d'escriure mai, doncs a traves teu, l'amor pels nostres éssers estimats s'expressa en forma de poesia...
T'estimem molt!
Anni

Natxo Rovira ha dit...

Gràcies, Brígida, per aquest regal tan bonic, tan ben escrit, tan ple de sentiment.
Em fascina el camí que has recorregut. Potser sí, que han estat els nostres àngels els qui t'han ajudat a créixer... i de quina manera!! Ets un encant.

un petó ben mimós