Un dia gris...

Hola guapo,
Avui he estat mirant la meva roba, i no sé que ho fa, que quasi tot el que tinc actualment dins el meu armari acaba sent de color negre… potser perquè és així com es sent el meu interior, focs, molt fosc…

Fa dies que em sento cansada… potser porto un pes massa gran per la meva capacitat..., potser me anat tirant tantes coses a l’esquena al llarg de la meva petita vida, que no sóc capaç de suportar aquest roc tant gran que porto ara al cim, i que sento que m’està aixafant a poc a poc.

Tinc el cor trencat amb mil trossos, i no sé si el podré reconstruir..., de ben segur que sempre quedarà una part destruïda, un part impossible d’unir. Sempre em quedarà un buit per omplir.

I lluito, i continuaré lluitant, perquè algun dia, des d’aquest món tant màgic on ara ets, puguis veure el meu sincer somriure, tot i que el meu cor hi falti un trosset tant important.

Com molt bé m’han dit, això és com una muntanya russa, però em preocupa no veure mai la part alta d’aquesta. També em pregunto com puc baixa i baixa, si no veig el moment d’haver arribat a la part més alta.

Ja veus noiet, tot i que avui fa sol, el meu dia és gris...

Avui el camí s'ha enfosquit.

Avui no puc recordar...

Com ja deus saber, amb la mama em començat anar a un grup de dol.
Com no ho has de saber..., si estic del tot segura que ets tu qui m’ha portat fins aquí!
De ben segur que les persones que he trobat allà, t’agraden...
Crec que em pot anar bé, però se’m remouen tantes coses per dins, que per ara vaig a pitjor.

Sé que m’ajudaràs a seguir-hi anant, encara que el diumenges em costin dormir, encara que els dilluns siguin difícils de passar, encara que tots aquest encares... tu em donaràs forces per continuar-hi anant i fer que a poc a poc, no faci tant mal.
Si tu m’has obert aquest camí, segur que és el millor a seguir...

T’estimo moltíssim germanet!!

Mil petons cap el vostre espai, a tu, i a tots els teus nous amics.

Brígida