dimarts, 20 de maig del 2008

Els primers records...

Hola germanet,
avui he aconseguit posar la cançó de TENS UN AMIC, en català, en el nostre refugi de sentiment, ... la Sílvia, em va regalar un CD amb aquesta música i amb imatges meves i seves, pocs dies després de que tu marxessis.
Aquest CD, junt amb la cançó, m’han ajudat a tirar endavant. Saber que tens amics com ella i el Carles de Figueres és molt important, la llàstima és que no estiguin més a prop de mi.
M’hagués agradat que coneguessis en Carles, en vas sentir parlar tant..., i l’únic dia que us vàreu veure va ser el meu casament, al mateix any que ens vas deixar.

T’enrecordes del casament..., jo estava tant feliç, em sembla que poca gent m’havia vist mai tant contenta. Saps, estava contenta de tenir tota la gent que estimo junta, la sensació de mirar des de la taula, i veure-us tots allà, no sé, em va provocar una alegria mai experimentada.

Tu i eres, si tu i eres, i ara no i ets, i ... els records, l’esperança, la lluita, ... es tot tan agotador.

Però tot i això, encara em va falta una persona, tu ho saps oi?, el tiet Josep...
No em vàrem parlar gaire d’ell a casa, i suposo que això va fer que tanques els meus sentiments com el principi feia amb tu, per això des de que vaig saber que em casaria, vaig plorar dia rera dia pensant que ell no hi seria, però el dia del casament, de sobte, vaig notar-lo tant aprop, que per a mi és com si hagués estat més aprop que mai.

Així és com et vull sentir a tu, germanet, ben aprop, tant aprop que la teva presència sigui aclaparadora, potser així tot sigui un xic més fàcil.

Aquests dies estic molt trista, però dins aquesta tristesa, tinc un xic d’alegria, ara ja puc recordar el passat, puc recordar el que vàrem fer, el que vam viure.
Fins ara m’era impossible, només pensava amb el futur, amb un futur sense tu, i era tan gran aquest sentiment, que m’impedia recordar.
Vull recordar, recordar i no parar de recordar. Potser en aquest record, trobaré un petit somriure, amb aquelles petites coses que vàrem poder viure.

Sé que aquí, on ets, tens molt amics. Es tan fàcil ser amic teu... la teva sinceritat, la teva pau, el teu saber estar... no sé, al teu voltant existia una màgia, que et transportava a un nivell superior, on tot era pau i tranquilitat...

Recordo tantes vegades el teu somriure, aquell somriure tímid, però a la vegada “picaresc”.

De veritat Robert, per a mi ser i haver estat la teva germaneta ha set tot un orgull i o continua sent.

Mil petons i abraçades a totes les estrelles que brillen amb força a l’horitzó.

Brígida

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola BRIGIDA
Plena de sentiments avui dimecres al arrivar a la feina,tenia tantas ganes d entrar al bloc de la DUNIA I D EN ROBERT, es com si fos una nessesitat interior com si ELLS volguessin que o fes.
No tenquis els teus sentiments BRIGIDA, deixels sortir o fas molt bé. sont tan dolços qu en ROBERT deu estar feliç al veuret recordant tots aquests moments.ELS VOSTRES MOMENTS.
UNA ABRAÇADA LA iaia de la DUNIA
Axi es com ets sents i ELL tambe.

Anònim ha dit...

HOLA brigida soc la marina la mare de la sandra de cadaqués a qui li dius coses tan boniques .Se que ens has conegut mitjançant el blog de la princeseta DUNIA.
La sandra cada dia diu que te vol escriure peró el cole i per sort o no al tenir 10 anys només pensa amb cantar ,ballar i jugar.
Peró ens fa petir molt doncs tot el que ens esta passant i tot el dolor que patim ella fins ara que ha
començat a escriure no parlava de rés.
Moltes grácies per les teves paraules. I UN PETÓ BEN FORT