diumenge, 27 de juliol del 2008

Mil gràcies per tot...









Divendres vaig tenir la necessitat de tornar aquest espai amb tanta màgia, necessitava calmar el meu interior, necessitava respirar aire fresc, necessitava olorar altre cop l’olor de l’aigua dolça envoltada de l’olor de la nostre natura, necessitava sobretot soledat, silenci, tranquil·litat...
Rei, tu i en Txema em vau acompanyar per no sentir-me tant sola... per poder disfrutar de vosaltres, de dos persones tant importants per mi, de qui m’ho ha donat tot, i qui m’ho està donant ara... tu en el teu espai, ell en el nostre... us necessitava a tots dos, units en un ball de silenci, d’aquesta natura que em dona tant, amb la seva preuada música de fons, la música de l’aigua, la música de l’aire... de les fulles dels arbres quan es mouen, del nostre caminar...

Vam estar sols, ningú en aquest petit racó, només tu, jo i en Txema, i les meravelles del lloc... tu vas aconseguir el que vaig desitjar durant el dia...

Aquests últims dies, em sento tant trista per dins, em sento defallida, deixada anar del tot... però em deixo sentir, em deixo fluir... divendres vaig tenir un respir dins aquest estat de desànim..., un sospir del teu alè en l’aire, la teva abraçada dins l’aigua...


Ahir, dissabte, tot sopant, al costat de l’aigua del mar, sentint la seva remor, mentre notàvem l’aire a la pell, només una estrella, només una llum en la foscor de la nit, brillant amb totes les forces, donant-nos la màgia de la seva llum... ahir només TU vas abraçar el meu interior, per retornar-me un xic la serenor...



Demà, dilluns, segon aniversari de casats sense tu... però agraint-te en tot moment haver estat allà en el seu moment... deixant-me disfrutar de tu, en un dia relativament important... Obrir els ulls, i veure tota la gent que t’estimes junts en un mateix espai, units en un ambient d’alegria, de felicitat..., no tinc paraules per poder descriure el que mai més tindré... potser per això em sento tant buida per dins...

Et trobo tant a faltar, trobo a faltar la teva presència, el teu mig somriure, la teva mirada... ho trobo a faltar tot de TU.

Mil petons estimat germanet.

Brígida

3 comentaris:

Anònim ha dit...

ESTIMADA BRIGIDA, Un altre dilluns,avui especial per tú, peró jo no et feliçitaré nomes t en viu una abraçada, que després a la tarde et donaré emb tot el meu carinyo,Sembles una sirena dins l aigua,les fotas estan envoltadas de llum ,una llum especial, ultimament men donot mes conta de la llum de las fotos, jo ting de la DUNIA fotos molt especials, las fotos desprenen una llum que no tenen altres fotos,la mateixa llum que tenen las tevas,ven segú que la llum d en ROBEERT está emb tú i emb en TXEMA, NO HO DUPTIS. una abraçada,

natalia ha dit...

Hola Brigida!!!!
Enhorabuena por tu aniversario, de corazón te digo que tu marido debe ser un chico maravilloso por todo lo que está apoyándote. Te envié un mail, espero que te reconforte al menos un poquito.
Enhorabuena por tu aniversario por tener un marido tan atento y un hermano tan fabuloso
Un fuerte abrazo amiga!!!
NAtalia

Anònim ha dit...

2 anys de casada! jo tampoc puc dir te felicitats, i quedar me contenta, doncs per nosaltres ja tot ha cambiat,al menys per mi , i no vull que s em feliciti, doncs el que menys tin és aixó.
sense ,ell, em nogo a celebrar rès, nomès, ho farè per la sandra el 10 de gener.
el que si et puc dir és que m anima veure que has tornat en aquest lloc tant meravellós i has trobat pau.
i et felicitarè per l amor que tens envers en Robert, i que dolça ets quan escrius.
un petó .marina