dissabte, 19 de juliol de 2008

La màgia d'un indret...

La màgia d'un indret pot il·luminar un cor apagat...

LA FORADADA, un descobriment extraordinari de la naturalesa que ens envolta, on el sol, les pedres, i l’aigua s’uneixen per oferir un miracle..., on el soroll de l’aigua, mentre cau amb força, ens omple de sonors espectaculars, i el riu tot content, continua el seu curs envoltat d’un bosc frondós, i les seves roques.


Avui l’aigua m’ha refrescat el dintre i el fora del meu cos..., els pensaments, les emocions, els sentiments… sota la cascada, d’aigua pura, neta i freda, el meu cos s’ha unit a la teva natura, arribant a formar part d’una única cosa, d’una única llum…


He caminat descalça pel riu, seguint el curs de la seva aigua, per fugir de la multitud, fins arribar en un indret, on m’he banyat tota sencera. L’aigua freda m’ha envoltat, de tu, de mi, i junts hem disfrutat d’un bany tranquil·litzador i per moments reparador.
Me tornat a sentir viva, i he plorat de tranquil·litat, eren llàgrimes de la calma i la pau que he experimentat.
Tot i la soletat, avui m'he sentit acompanyada.

Potser a arribat l’hora de valdrem per mi mateixa, de caminar al teu costat, i descobrir cada nova cosa, perquè ara ja no em sento sola, ara sé, que vagi on vagi, tu estaràs sempre amb mi, tu m’hi acompanyes...
Avui sento que he fet un paset endavant, potser per tornar enrera, però ara ja m’és igual, ara sé que poden existir dies, en que tot el que m’envolta tingui algun significat.
Sento la necessitat de descobrir espais com els d’avui, que tot i que ja el coneixia, avui a estat del tot especial.


Te trobat tant a faltar...

Un petó angelet del meu cor, per sempre i com sempre junts farem aquest camí.

Brígida

P.D. Com sempre, les imatges valen més que mil paraules.
Gràcies a una persona que ni tant sols conec, ni tant sol he vist mai, avui m'he decidit a visitar aquest indret, gràcies d'ons a ell, que sense saber-ho, em les seves paraules, qui ni tant sols van dirigides a mi, m'està ajudant.

5 comentaris:

Natxo Rovira ha dit...

Estimada Brígida, quin regal que ens has fet, que t'has fet, que LI has fet.

Avui he tingut la necessitat de comprovar si havies tingut forces per tornar al vostre racó favorit.

És una meravella llegir-te, llegir com t'has carregat d'energia espiritual mitjançant la connexió amb la natura.

I de veure com de cada pas enrere, pots fer dos endavant. Crec modestament que això és el que ens demanen, el que ens volen ensenyar, i el que és més difícil de fer. Però anem fent, i de cada sotragada, almenys jo, surto una mica reforçat (crec). I els uns als altres ens podem anar recolzant.

Creus que el David i el Robert poden estar junts?
Avui estic content, comencem un bonic diumenge...

Natxo

PS: per cert, m'has de dir on és aquest lloc (sshhhh... serà un secret...)

Marina Noguer. ha dit...

Estimada Brígida, no tinc parules pel que ens has mostrat i dit.
Bé BRIGIDA ,EM SEMBLA QUE HAS ACONSSEGUIT ARRIBAR A UN LLOC, ON HAS TROBAT LA PAU I TRANQUILITAT QUE TANT NECESSITEM......IMAGINAT ARA A CADAQUÉS, PER TROBRAR LA , SORT DE LA BARCA I...ENCARA.
A MÉS LA BARCA EM PORTA TANTS BONS RECORDS QUE PLORO DE RÀBIA I DOLOR, VEURE QUE JO PUC ESTAR FISICAMENT I ELL...
UN PETÓ.MARINA

Anònim ha dit...

LA IAIA DE LA DUNIA
Estimada BRIGIDA, que bonic l indret sembla magig,i que vé que hagis trubat aquesta pau dins teu, segú que lu que dius es cert, segú que mentre estavas sola el aigua, aquest aigua que acaricia el teu cos, estaba envoltada de tot l amor d en ROBERT, de ven segú que ELL també estaba gaudin d aquest moments tan especials per TU . JUNTS PER SEMPRE TOTS DOS.T estimo

natalia ha dit...

Hola Brigida!!!
Te conozco a través de la página de Dunia y de las cositas tan bonitas que la escribes, no sabía que habías perdido a tu hermano hasta que no he entrado en el blog y he leído todas las entradas y he visto también las cositas de Dunia.

Brigida quiero que sepas que me has emocionado muchisimo, que aún tengo un nudo en la garganta que no me deja hablar, y que las lágrimas acuden sin que yo pueda remediarlo!!! Cuantos sentimientos comparto contigo!!!
Cuando amor a tu hermano, tal y como no soy capaz de expresar por el mío, como te entiendo Brigida!!!!

Incluso en lo de la boda que le pediste ser el padrino y todo eso...también igual que yo. Con la única diferencia que mi tato no llegó a la mía...El también me dijo que el padrino debería de ser mi padre y que él lo prefería mejor así pero me hizo prometerle que sería el padrino de mi primer hijo o hija...Hoy se que ese padrino le tendrá en el cielo...puede ser que ahora mi nene esté con su tío jugando en el cielo y le esté cuidando tan bien que no quiere venir de momento...Yo se lo pido a Manuel, aunque en lo más profundo pienso que llegará cuando sea el momento y que no me tengo que obsesionar.

Las mismas pequeñas discusiones!!!! por la música, por el casco de la moto!!!! No me puedo creer que tantas casualidades se den juntas!!!!

Me alegro enormemente de haberte encontrado y que sepas que a partir de este momento el blog de Roberto será de los que visito a diario y que espero tener a estos dos hermanos de amigos.

Te envito a visitar la pagina de Manuel es esta:

http://manueleresluz.blogspot.com/

Te dejo también mi dirección de correo por si quieres escribirme, me encantaría compartir sentimientos con una persona que con toda seguridad me entiende muy bien igual que yo a ella!!!!

Les agradezco a Roberto y a Manuel (mi tato) que hayan hecho posible que me cruce un tu camino...

Un fuerte abrazo y mucha luz para tu tato...!!!!!


Natalia

natalia ha dit...

Perdón no te deje el correo

techno090705@hotmail.com



Un besito