dijous, 17 de juliol de 2008

Sense tu...


Immensa solitud,
sense tu, sense el teu somriure,
gran desesperació,
el futur, el passat, el present,
pensar en tots i cada un dels temps,
desesperació i incomprensió
I un, perquè?
Cap resposta
I un, on ets?
Cap resposta
Et trobo a falta...
Cap resposta
I et vull abraçar,
i amb el balanceig
quasi caic a terra.
I et vull parlar,
i a vegades em sento inútil,
parlant i no et veig
no escolto la teva veu.
I de cop els pèls de punta,
una brisa encisadora
em toca la meva pell,
i cada part de mi
s’estremeix i es relaxa,
i s’endinsa en l’immensitat,
del que no és veu...
del que no s’entén...
del que ningú t’ha ensenyat,
del que potser,
sense més ni menys,
et dona una mica més.

Gràcies rei...

Mil petons i mil gràcies.

Brígida

3 comentaris:

Marina Noguer. ha dit...

UN PETÓ BEN FORT,BRÌGIDA.
ENS AIXECARE M TANTES VEGADES ENS CALGUI.
INTENTAREM ,POC A POC AVANÇAR.
UNA FORTA ABRAÇADA. MARINA

Anònim ha dit...

BRIGIDA, ahi dia 17 emb la SANDRA varem comentar la teva poesia que lia has dedicat al teu germà sobre la pluma d oçell i tú ja sabs que t explicat sobre la foto de la DUNIA que tens, que en el seu ditet té una pluma d oçell,les cuinçidençies tornen, ja que tú i la SANDRA mai he hu parlat sobre el tema,i totes dues teniu un mateix pensament.Aixo emb fa pensar en els nostres ESTIMATS . QUINCIDENCIES........UNA ESTIMADA BEN FORTA.

sandra, mare de la Dunia ha dit...

Hola reina...
Tens una habilitat increible amb les paraules, amb la poesia. Quin do més bonic... Que puguis arribar a la gent amb aquesta magia... Com diguem tantes vegades... seran els nostres estels que ens envien aquests dons per transmetre tot el seu amor?? Segur que sí...
Milions de petonets....
I per tu Robert t'envio molt d'amor perquè t'ajudi a volar lliurement, a volar per on desitgis...

**Tinc uns problemes amb internet...avui no m'he pogut registrar.