divendres, 4 de juliol de 2008

Una nova vida entre nosaltres

Estimat Robert,
Avui, una molt bona noticia t’haig de donar, l’Aniol ja és entre nosaltres.
Si Robert, si, ja a nascut el petitó de la nostre cosineta.
A les 12:16:32 he rebut un bonic missatge, "Ja hem parlat amb l’Aniol i li hem dit que ara avisaríem la gent que vol saber d’ell. Tot bé, molt cansats de no dormir però immensament feliços! Abraçada".
Saps, he sentit aquella felicitat que feia temps que no sentia, transformada amb ganes de plorar de l’alegria...
Llavors, he pensat en trucar la mama, perquè pogués experimentar la sensació que jo sentia... que experimentes un xic d’alegria, que tanta falta li fa... s’ha posat contenta...
Al cap d’unes hores he trucat al Txema, per explicar-li la bona nova... i després... després la tristesa barrejada amb l’alegria, s’ha apoderat de mi... he plorat desconsoladament, perquè sols una idea volava lliurement, sense control, pel meu voltant...
“i ara què...” em faltava alguna cosa, algú altre a qui poder-ho explicar, algú altre amb qui poder-ho disfrutar, algú amb qui poder-ho compartir... aquest algú eres TU.
Com moltes vegades... he agafat el telèfon... he buscat el teu número... i he volgut marcar...
Quina impotència, quina desesperació... he rebotit el telèfon dins el cotxe, i sense parar de plorar... he sortit fora... necessitava respirar, necessitava notar l’aire, observar el paisatge, olorar el meu voltant...
Per sort en aquells moments em trobava envoltada de la nostre natura, verda i brillant... he sentit l’escalfo del sòl a la meva pell, i ... en mica en mica... el meu cos s’ha anat calmant, s’ha anat omplint del teu color, de l’olor, de l’aire pur i net... en mica, en mica m’he anat recuperant... i he pogut serenar-me per tornar-me a posar el volant.
El camí s’ha m’ha fet llarg, de tant en tant, alguna llàgrima s’escapava, però el meu pensament donava voltes, fins que a poc a poc, m’has fet veure que tu també el veuràs, que tu també compartiràs aquesta alegria amb nosaltres..., potser no de la forma que voldríem, tenint-te aquí present, però des del teu espai, disfrutaràs com tots d’aquest petitó, i estic segura que el vigilaràs i el mimaràs per tota la vida.

Quin nen més afortunat!!! Tindrà sempre el seu angelet al seu costat!!!

Robert, entre tots li parlarem de tu, perquè tu formes part de la seva vida, de la mateixa manera que de la nostre.

Per sempre i com sempre la teva germana que no t’oblida i et troba molt a faltar.

Brígida

P.D. Avui te posat la foto que tant estimo, tu de petit amb les dues cosinetes, jo i la mama, banyant-te entre totes.
I la foto de l'Aniol acabat de nèixer, eh que és guapo!!

4 comentaris:

MARINA ha dit...

Bridida abans de rés FELICITATS!Peró a la vegada entenc totes les sensacons que has viscut, a mi també em passen a cada moment quan penso que ell no ho pot viure que no li puc ensenyar el que hem comprat per exemple i em moro de ràbia i plorar i més plorar.
Brigida he agrait en el meu bloc que ara gràcies a la teva ajuda podem tenir la canço que voliem, i clar la sandra m ha dit mama lo més normal es que li agraeixis en el seu bloc.
Li dic (també tens raó) peró també m agrada que quan llegeixin el meu bloc sapiguen, que tinc nous amics, amics amb els que el destí ens ha unit per compartir el mateix, i que ens podem entendre ,més facilment.un petó ben fort, gràcies de nou i Felicitats!I COM JA HE DIT EN EL MEU BLOC OJALÀ! ENS ENVIIN UN ANGEL , FORÇES ,LLUM .... MARINA

SANDRA PER LA BRIGIDA ha dit...

he macos brigida tots a mi mancanten els nens com vosaltres, QUE MACOS QUE SOU TOTS.

Anònim ha dit...

ESTIMADA BRIGIDA, com que lo promes es deuta, avui t escric, GRACIES per el dissapte tan maravellos ple d instants de magia ,allá a SANTA BRIGIDA, vaig tenir sensacions plenas d mocions ,vaig veure papellones de mil colors, vaig estar emb gent que emb van ensenyar que la vida pot ser millor, que l amor omple els nostres sentits i q els podem transmetre .PER TOT AIXO GRACIES.una estimada ben forta per tots.,L AIAIA DE LA DUNIA

paco ha dit...

Hola, família!
El dia 4/07/08 va ser un dia inexplicable per a la Carolina i per a mi. El miracle de la vida ens va brindar la millor oportunitat que un ésser humà pot tenir. Us voldríem dir tres coses, breus, clares, i molt sinceres. Volem que sapigueu que en la mateixa sala de parts, tan la Carolina com jo vam tenir un moment de pensament pel vostre Robert. Felicitat i enyorança van anar agafats de la mà per un moment. Volem que sapigueu que l'Aniol sabrà del vostre Robert, i tingueu per segur que el visitarem amb el nostre fill, com gairebé sempre fem ara quan pugem a Santa Brígida. I, finalment, deixeu-nos dir mil gràcies per publicar la foto del nostre Aniol i fer aquest escrit tan maco. Una abraçada ben forta de part, ara, de tots tres.