dimecres, 9 de juliol del 2008

Compartint Santa Brígida amb la teva presència...

Divendres 04-07-08, comença la tarda, i el meu caparró ja no para de castigar-me amb petits pensaments de plantejament i hipòtesis d’un dia encara per passar.
“ si em sentiré bé... si em sentiré fora de lloc... si sabré que dir... com seran... com serà el meu comportament... ” un sense fi de “ I SI “, que no paren de treure’m les ganes d’intentar disfrutar d’un dia en companyia poc coneguda...
Va passant la tarda i les poques ganes van creixent...
Hora d’anar a dormir, i els nervis, pel nou dia, m’omplen l’estómac d’un dolor en moments insuportables... de punxades incontrolables... els ulls em pesen de cansament, però el rebombori interior i els canvis de pensament, no em deixa poder descansar tranquil·lament i perdre’m en un son reparador.
Dissabte 05-07-08, pel que sembla, en algun moment de la nit, els meus ulls van abatre el meu remolí interior, i el cansament, va poder per fi, empenya al descans.

Sona el despertador, i amb mandra i un xic de son, m’endinso en una dutxa recuperadora. Sembla que algun angelet durant la nit, m’ha acompanyat amb una melodia tranquil·litzadora, i les pors, i els “ I SI”..., han desaparegut, deixant pas, a les ganes de conèixer i d’aprendre d’aquest nou dia i aquestes noves companyies.

El grup s’endinsa en conversacions que ja no em semblen tant insignificants, i els silencis, les mirades, i les petites paraules tenen sentit, i obtenen el necessari respecte...

Espacialment avui, la muntanya s’ha fet més bonica, més espacial... serà per la bona companyia... per l’amor que es respira envoltada d’aquestes noves persones...

Ens acompanyen bones amigues de camí, i ens envolten de colors per alegrar-nos els nostres ulls... varietats de papallonetes ens segueixen, i ens deixen gaudir de la meravella del seu vol, dels seus colors, i de les seves diverses formes...

El verd, tant verd
, tant brillant, i de tants diferents colors dins un mateix color... ens inunden els pensaments de tendresa, d’amor, que compartim uns amb els altres, conjuntament amb el blau de l’immens cel que ens envolta, que ens regala tantes coses, simplement observant-lo... avui ens invita a mirar-lo amb els seus estels de colors, dels parapents que volen sobre nostre, i ens deixen gaudir d’aquest vol tranquil·litzador, i imaginari.

Juntament a totes aquestes diverses coses que ens acompanyen, ens acompanya una nova companyia, de persones alienes a les nostres vides, que a poc a poc, entren en el nostre cor, i estant dia rera dia en un petit o llarg moment, dins el nostre pensament.
Potser perquè els nostres sentiments actualment resten oberts a tots, oberts a treure i rebre amor, dolor, sentiments, somriures, plors... i sense esperar res de la vida, rebem d’ells més coses del que poguéssim imaginar... potser perquè ja no tenim res a perdre, i lo perdut, físicament, ja no es pot recuperar...

Avui, en el nostre indret, ens cobreix el vol del teu amor, de la teva calidesa, i la teva suau tendresa, i aquí, a dalt de tot, ens envies l’aire que en un dia com avui necessitem..., aire fresc, pur, que dona ganes de respirar, de palpar, de sentir en la nostre pell... i ens deixem sentir i ens deixem cobrir de tot el que avui ens estàs regalant i oferint, perquè un dia pugui ser senzillament així, ESPECIALMENT BONIC.

Gràcies a tots per
la vostre companyia, els vostres silencis, les vostres mirades... perquè sense parlar, un pot dir més i oferir millor... perquè sense explicar, un pot comprendre i entendre els del seu voltant... perquè sense conèixer un pot donar més del que té... i sense saber-ho pot ajuda algú desconegut... perquè parlant, conversant, menjant, jugant i compartint és pot fer créixer un xic d’esperança dins una persona que ha perdut la il·lusió a la vida.
Han aparegut somriures, jocs, bromes, converses, silencis... i en mica en mica, cadascú a anat donant una part d’un mateix, sense res a canvi.

Doncs per tot això, GRACIES A TOTS, per passar unes horetes de la vostre vida amb nosaltres, i a tu Robert, per donar-nos forces i ganes per participar d'aquest dia en el teu espai, on voles lliure i aculls a cada nova persona que et vol compartir.

Un petó ple de nous sentiments a tot el grup.

Germanet, aquest és el bonic dia que vàrem compartir a Santa Brígida el dia 05-04-07.

Com sempre i per sempre, et trobo molt a faltar, i l’enyorança en certs moments, m’omple de tristor, per deixar pas a una nova sensació.

Brígida

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Estimada Brigida,o sembla que ens semblem amb coses del caracter , o be en situacions aixis tots reaccionem bastant igual.
L esteve també te moltes ganes de trbar se amb gent que ha passat el mateix que nosaltre, i hem tingut la sort que la Sandra i en cris, ens han dit que en faran una aquest mes ,de moment tenim , be en tè mès ell,ganes d anar hi,a més tenim l avantatge de coneixe l s a ells, el que passa que hi ha un cap de setmana que no podriem.
peró sino ,ja que veig a l esteve amb tantes ganes o faré.
Peró jo se quan s apropin els dies com estaré de nervosa i la nit que passaré,perque ja normalment,soc molt tìmida, callada, el contrari d ell,ès molt obert.
Veig que et va agradar i va anar molt bé, clar el que diem ,només amb una mirada ens entenem.
UN PETÓ BRIGIDA.
AH!oblidava dir te que sa meu germana fa la mateixa feina que tu,
treballa i ja viu a Figueres, FINQUES COMPANYS.
Quan venen els caps de setmana també
els parlo de tu i la sandra, i aquesta setmana quan li vaig dir tot el que vas haver de treballar just quan tot era tant recent, em va dir ostres! pobre Brigida, com debia costar li,estar concentrada,,
i em va dir que aquest cap de setmana tots els de la provincia de GIRONA tenieu un dinar, no recordo on, peró ella ,no va anar hi ,i veig que tu tampoc.
UN PETÓ BEN FORT, I UN FINS EL MÉS ENLLÀ . MARINA

sandra y cris ha dit...

Hola estimada brígida!!
La meva mare m'explicà la sortida, va venir encantada del dia compartit amb vosaltres, plena d'amor i tendresa. Quants sers us acompanyaven en silenci, perquè en aquestes trobades tan plenes ells estan encada instant fent possible la magia del compartir.
Em recorden les teves paraules a la primera trobada amb els pares de la Fundació. Els nervis d'abans, la inseguretat en mi mateixa. Però a mesura que passaven les hores envoltada de tots aquells pares em vaig sentir tan acompanyada, tan plena...
Petonets amiga

Anònim ha dit...

ESTIMADA BRIGIDA fins avui no he pogut escriure en el bloc, la gorga al llegir te s em feia un nuc, i no podia dirte quan m agrada tot lu q escrius, em sento orgullossa de tu.ETS MARAVELLOSSA ,el dissapte va ser un dia especial, molt special se q uels nostres PRINCEPS estavan emb nosaltres en tot moment, o persivia en la natura ,en el moment del dinar quan jugavem i fins i tot quan varam anar a la font. VA SER UNA TROVADA PLENA D AMOR. pode per aixo el dilluns no t enia gaira energia i la sessio plena de sentiments emb varen deixa una mica fluxa pero avui estic mes ve. t estimo BRIGIDA. un peto per tots quatre.