Des del viatge, el cor em fa mal… des d’aquell somni... el meu interior s’ha tornat a desmuntar... potser de manera diferent... potser sense tornar-se a trencar del tot...Potser perquè una cosa trencada, és difícil tornar a trencar??
Aquell somni em dona voltes, voltes sense parar...
La possibilitat de pensar que la meva manera d’actuar, de pensar, d’enfonsar-me com he fet..., no t’agrada, em va desfer per dins.
Les teves paraules..., la teva mirada..., em van desmuntar...
Potser per aquesta raó el dia següent et vaig sentir tant lluny, fora de mi??
Diuen que les veritats fan mal!! És per això que les teves paraules em van arribar al cor amb aquell dolor tant insuportable??
Des d’aquell dia estic intentant canviar la meva forma d’actuar, estic intentant mirar de forma diferent tot el que m’envolta, estic intentant no arrestrar-me pel dolor, ni deixar-m’hi anar sense fer l’esforç de sortir-ne... des d’aquell dia, tot i que tant sols UN XIC, puc veure i sentir d’una forma diferent.
Ara puc començar entendre que ho vares fer per mi, potser per obrir-me els ulls, per obrir-me la realitat que ara m’envolta, i que m’entesto a no veure.
Sento haver-te maleït una mica, haver-me vingut a veure d’aquesta manera...
Nosaltres ens fem un idea de com volem que ens visitis quan sigui el moment, i jo t’imaginava content, amb el teu mig somriure, esperant que t’abraces d’una forma senzilla, però amb tot el meu sentiment..., i només veure’t vaig notar que tot seria diferent...
Primer vaig creure que em retreies la meva forma d’actuar, però en pocs moments vaig intentar entendre que tot era pel meu bé..., potser només tu em pots fer veure la veritat, potser només tu em pots fer reaccionar.
Doncs gràcies rei, per intentar-me ajudar com tantes vegades te demanat... sé que saps que lluito, sé que saps que ho intento, però també sé que saps que si ningú m’apreta, si ningú em d’on una empenteta jo continuaria sent així, negativa i fosca com sempre, com també sé que saps que aquest algú a de ser algú com tu.
Mil petons per tu, d’una germaneta que troba a falta el teu senzill somriure, les teves poques paraules, la teva presència... en definitiva TOT TU.
Brígida
5 comentaris:
BRIGIDA, avui al llegir el teu escrit cap al teu germà he sentit dins meu una sensaçio nova,saps quan donaria jo per poder sommia amb la DUNIA, però no puc, deu ser qyue encara no estic preparada per rebre aquestas sensacions que tú tens.DONALI LES GRACIAS AL TEU GERMA i digali tot lu que sents mitxansant els teus sommis, siguin com siguin, jo ho faix, no sommiant peró sí entro cada dia a la habitacio que tenia la DUNIA quera la habitació de la seva MARA i li dinc ,tantas cosas.....per a mi està a la habitacio es está una mica mes al seu costat,emb les sevas cosetas, les sevas cajetas de botons, les sevas pedretes i el seu nino.POTSER UN DIA NO GAIRE LLUNAT pogue sommiar . FINS DISSAPTE. UNA ESTIMADA. L AIAIA DE LA DUNIA QUE SEMPRE PENSA EM TÚ
Hola Brígida, poc a poc vaig llegint les teves entrades, tens molta facilitat per expressar i transmetre els teus sentiments i això fa que la lectura sigui dolça i distreta.
Una forta abraçada d'en Miquel
Ben segur que en Robert i Cristian formen part del estel mes gran del infinit.
Ànims i endavant.
Hola Brí, una vegada més has aconseguit posar-me la pell de gallina...
Que sàpiques que en aquests capítol que t'ha tocat viure no estas sola. Brí t'ho he dit moltes vegades a Figueres tens un amic per lo que necessitis, espero estar a l'alçada de cada situació!!!
Un petó molt i molt gran xula!!!
Carles...
Pd: Robert, crec que es la primera vegada que parlem directament... no te negaré que s'em fa estrany!!!T'haig de demanar un favor, crec que només tu pots aconseguir lo que molts hem intentat, ajudens a que la Brí tiri endavant, si cal vina cada nit a renyar a la teu germanà pq comenci a viure, crec que ja li toca i s'ho meriex...
Una abraçada ben forta xulo!!!
Gràcies Brigida, avui m'han fet molt de bé les teves paraules. Mai ha estat tan cert allò de que ens tenim els uns als altres. Uns dies ets tu qui necessita unes carícies i uns altres sóc jo. L'important és que ells ens han ensenyat què és això del amor incondicional, no trobes?
Hola amiga!!
Avui estimada companya veig una nova senyal en el teu camí. Sento que des d'on són ara tant en Robert, com la Dúnia, en Marc,en David,...i tants altres...es comuniquen de vàries maneres i els somnis són una d'elles. Com tantes vegades em dit, els nostres estels ens ajuden a seguir el camí de l'amor ihem d'aprendre a escoltar-los. Lliçons de vida que ens fan crèixer, que ens fan més valents, més persones.
Petonets i més petonets.Que vagi bé demà!!!
Publica un comentari a l'entrada