dimecres, 16 de juliol del 2008

Per vosaltres... de mi, del meu germà

Avui només puc dedicar aquest espai a unes noves amigues, que tu m’has aportat...

Dunia, un nou estel que brilla en el cel…

Ullets de cel blau, de mar,
ullets de tendresa i d’amor.
Somriure de princesa,
d’alegria i de felicitat.
Has escampat la teva llavor,
i arreu va creixen,
tot el que vares deixar,
A poc a poc, sense presa,
per ser més pur, superior.
Va madurant lentament
amb tu conjuntament,
perquè ets tu qui els nodreixes,
qui els estima,
qui els alimenta,

de la set del dolor
de la gana, de la por.


En un dia com el d'ahir, els meus pensaments es van endinsar amb tots vosaltres, la seva gran i estimada família.

Mil petons i abraçades, ahir, avui i tots els dies.

Brígida

3 comentaris:

MARINA. ha dit...

Brigida ,preciosa la poesia.
don has tret aquest do ,de tendresa ,d amor de comunicació.
T admiro igual que la sandra com sabeu expresar vos.
Jo ahir també vaig estar pensant amb ells, peró els vaig deixar tranquilets, amb el seu silenci.
Aprofito escri re ja que li has fet una poesia molt bonica.
Fa honor a la PRINCESA.
un petó ben fort, MARINA

Anònim ha dit...

GRACIES BRIGIDA, no saps quan bé emb fant les teues paraules, me fant plorar, ja sabs que no estic gaire bé, peró al mateix temps me donan pau,una pau que no et puc descriure, so sé si es la DUNIA que vol que senti aquesta sensaçio, sentu que la porto dins meu,
en cada moment ,li damano quens dongi FE per soporta toto aixo i creure que algun dia podrem estar tots junts.UNA ABRAÇADA BEN FORTA PER TOTS.

sandra y cris ha dit...

Hola Brigida!
Gràcies, milions de gràcies per auqestes linees tan plenes de tendresa. amb el teu permís les penjaré al blog de la Dúnia.
El temps és ben estrany, ahir vaig passar un dia més tranquil del que em pensava, suposo que el fet d'anar amb l'Alba ens va ajudar molt. Avui, però estic fluixa, avui els records de la princesa del meu cor s'han fet presents amb una força penetrant, que m'han deixat sense forces. L'anyorança que ha omplert cada racó del meu cos. Tantes ganes d'abraçar-la, de menjar-me-la a petons, de sentir per un segon la seva pell tocant la meva.
Petonets per tu i la teva mare